Bon dia Bloc,
Sento que algú canta al carrer, un home, una guitarra i “solamente una vez” la cançó diu alguna cosa de la esperança i penso quanta esperança hi deu haver posat aquest bon home amb la seva interpretació, de moment només li fa cas una nena que segueix amb entusiasme la seva actuació, la demés gent del bar ni s'immuten... l’esperança a fracassat l’home amb la seva guitarra sen va “con la música a otra parte”... ho trobo una mica trist ... es allò de la indiferència ?
Bona nit Bloc
La historia que explica en David Small en aquest magnific llibre il·lustrat es en realitat una autobiografia però jo no ho descobert fins al final i la veritat es que m’ha impactat i això m’ha portat a “investigar” per la xarxa... una historia una mica terrible però amb final bastant feliç diria jo....
Un article d’opinió per Jaume Salvà
Hola Bloc,
Aquests dies no t’escric massa i es que escric damunt del mar, damunt de la calor i les paraules s’esborren, s’esvaneixen, per això passo per aquí perquè em guardis el record d’aquests moments de somriures i també de suors, un altre estiu, diferent, encara que de vegades no ho sembli, el viatge de la vida no para mai en aquest moment estic viatjant per la part fosca del univers amb tota la bellesa dels seus punts lluminosos...
I parlant de punts lluminosos... Primo Levi aquest magnífic escriptor m’ha fet donar compte de la quantitat de punt vermells que hi ha en la meva vida en un dels seus fantàstics relats, es sorprenen la seva imaginació... es molt divertit, la maquina de fer poemes, la bella dorment congelada, els caçadors d’ànimes; te un punt que em recorda a Perucho, que ja saps que m’agrada molt.
Bona tarda Bloc,
Aquests dies he estat llegint “Otra vez en las carretera” de Cesare Fiume, l’autor relata el seu viatge que va fer seguint les rutes de Kerouac, en “El camino”, l’he trobat interessant ja que gràcies a la xarxa ara, es pot accedir en un moment als poetes que es citen, a les músiques i a molta informació sobre la “Generació Beat “ que tan van influenciar a la societat i que crec que encara hi està present.
Bob Dylan
Hola Bloc,
M’agraden les fotografies de la Maria Veses, sota el títol “La princesa cavaller” ha fet un projecte on ha volgut fer un intercanvi de rols, crec que ho ha assolit bastant encara que actualment hi ha algunes d’aquestes “postures” que son del tot normals.
Ara en ve al cap una cançó que cantava la Marina Rosell amb lletra (crec) de la Maria Aurèlia Capmany on deia allò de ”soc una dona i mai podré se guàrdia civil”... al tiempo oi?
Bona tarda Bloc,
“La amaba” de aquesta dona fascinant que es l’Anna Gavalda, m’ha entusiasmat tot i que “només” es tracta d’una conversa entre sogre i nora, està realment portada magistralment i fa que no puguis deixar de llegir...
També he llegit “Monsieur Binoix” i altres contes, Premi de narrativa curta per internet de Tinet. La veritat es que no m’ha entusiasmat massa, n’hi ha algun que amb una mica de bona voluntat es salva, però no se potser es que a continuació m’he posat amb els contes de Primo Levi i...
“La bona crisi” de Àlex Rovira, una proposta del Club de Lectors, la veritat es que no he passat de dos capítols, a la meva manera de veure no aporta res de profit, el trobo esnob i bla, bla, bla.... a mes crec que per filosofar sobre aquest tema tant delicat crec que s’ha de tenir l'estómac ple (no ho deia Pla ?) si la crisi es de caire precari domèstic, clar al autor suposo que “totes li ponen”, espero a veure que en diuen els companys del Club el dia en que ens reunim per fer els comentaris, suposo que n’hi haurà molts que hi trobaran coses positives... no se, potser soc massa radical però es que quan una cosa trobo que no, es no. :D
Bona nit Bloc,
Avui he estat “organitzant” ( o desorganitzant) llibres que tinc penjats per l’altell i com que no em puc estar de fullejar-los al obrir una pàgina d’un m’he trobat aquest retrat que un pintor molt famós va fer al notari Laideguive... res, està be, però el que em fa molta, però molta gràcia es el llaçet que porta al cap el Senyor notari... penso i em fa riure de com deu quedar l’escena d’un notari donant fe amb aquest “artilugio” al cap. Ho trobo molt divertit !!!
