Diumenge de visita

Bona nit Katerina !!!
Bona nit jaka!!!Ai,
Que et passa ? Et veig molt atrafegada, quin munt de plats, tasses i caxarros...
Doncs mira ha vingut ha visitar-me la tieta Mercè amb una colla d’amigues i tant si vols com no les he hagut de convidar a berenar.
Però t’ho deus haver passat be xerrant ?
Que vols que et digui quasi no hem dit ni muuuu i això que som vaques (je, je) Ho has pillat ? Sí, si, molt bo aquest acudit... de vaques? Vinga que t’ajudo a fregar...
Ai, si, gràcies que m'he en vull anar cap al pradu a descansar.

Uns mitjons de Kaunas

Un grup d’amics/coneguts i algun familiar han viatjat aquesta setmana a Kaunas, el motiu es que es celebràvem unes jornades de Catalunya, Tarragona era la Ciutat convidada i per aquest motiu moltes de les activitats que s’han donat a conèixer eren de gent d’aquí, entre altres destacaria: Olga Xirinachs i Xavier Pié han portat el seu espectacle “Grills de mandarina”, Magí Sunyer, amb la seva poesia igualment que l’Adam Manyé. També hi ha hagut teatre, gastronomia, exposicions, dansa, ect.

Doncs be, algú del grup s’ha recordat de mi i m’ha portat aquest mitjons-sabatilles bàltics tant xulos ... Gràcies !!! m’ha fet il•lusió i el proper hivern em guariran del fred tot recordant aquest dia que uns “Taragonos” van tornar de Kaunas.

Bloc, no se si t’has adonat que acostumen a regalar-me coses pels peus... Quina gràcia !!!

Diguem, Katerina

Jaka...
Diguem, Katerina
Avui podríem mirar una mica la Tele, trobes?
Vale !!!
Pos, apaga i vamos , que ja estic una mica farta de pradu, de rabu i de bloc.
Sí Katerina i no hi ha res millor per dormir que la Tele.
Ai, si que be, allí acurrucadeta !!!

Volen les vaques?

Katerina, que m’hem dius ?

Doncs jo ja ho veus ho he provat hi m’he arriat un bon bac allà al pradu

Dona però aquí ho diu ben clar “Les vaques no volen”

Ja... però per provar que no quedi

Clar que aquí també diu que les vaques no saben llegir

Muuuuuuuuuuuuuu, doncs, la Katerina SÍ

Buenu, a lo millor volar també podries, potser si fessis anar el rabu com si fos una hèlice...

Muuuuuuuuuu

El Sant Jordi de la Katerina

Katerina, on vas tant mudada?

Ai, si, encara porto el conjunt d’ahir

Vas passejar molt ?

Doncs sí i en fan un mal les potes i a mes tota l’estona amb el paraigües i total no va caure ni una gota... aquell home del temps no n’encerta ni una.

I els llibres que?

Doncs mira em vaig comprar aquest “Somnis de mar”, diuen que es un betseller entre les vaques.

I ara que cap al pradu ?

Sí, si ha llegir una estoneta i ha descansar...

Muuuuuuuuuuuuuuuu

L’univers poètic de Joan Brossa

A mi m’encanta Brossa i mai millor dit ja que em quedo admirada, bocabadada, encantada davant de tant d’ingeni, humor, imaginació i fantasia.

Ja fa uns quants anys vàrem tenir un petit contacte en un petit espai de temps de les nostres vides respectives. Un dia que estava mirant uns poemes visuals s’hem va ocórrer la idea de fer un coixí i posar-hi un poema d’ell, vaig triar el “confetti” i amb paciència i comptant quadrets (era de punt de creu) va sortir molt be.

Llavors vaig pensar en enviar-li i desprès de fer algunes indagacions algú em va donar una adreça de correu i li vaig enviar amb un petit escrit.
La meva sorpresa va ser que al cap de poc temps vaig rebre aquesta “A” meravellosa, signada i amb un escrit darrere on diu que acostumat a rebre catàlegs i factures va tenir una sorpresa molt grata del obsequi, que li agradava molt el coixí i el pràctic que li seria per fer la migdiada.
Ara ja ha marxat... però a mi m’ha deixat aquest record personal.

Presentació llibre Tinet

Foto: La Tecla, la mascota de Tinet.
Encara tinc ressaca eufòrica de la presentació del llibre Tinet-Història , el acte no podia se mes lluït, quasi dues centes persones van omplir el pati del Palau de la Diputació... tinetaires per arreu, aquest nucli de gent que crec que som el cor de Tinet, els companys de la llista mes emblemàtica de Tinet, “parlem” i somriures, abraçades, felicitacions, brindis i el llibre que quedarà com ha testimoni de la primera xarxa Ciutadana de Europa i que dintre de poc també es podrà baixar en format digital des del web de Tinet.
Emocionant recordar els primers passos, les incerteses, els contratemps i al final aquesta sortida triomfal. Des d’aquí vull donar les gràcies als “5 magnífics” del equip fundador: Robert Rallo, Lluís Anaya, Manel Sanromà, Joan Manel Gómez i Jaume Grau.

Katerina que fas?

Katerina que fas?
M’estic emprovant el vestit per demà i també a la Katerineta
Doncs, on vas demà ?
Dona, demà hi ha la presentació del llibre de la Història de Tinet i jo no m’ho perdo.
Però no la fan al pradu eh !
Buenu, ja volia dir que no sortís... doncs no penso dir res ni de les mosques ni del rabu...
No ?
Muuuuuuuuuuuu

Tinet – Història

Ja hi som !!! El proper dimecres dia 19, presentació del llibre Tinet – Història. La periodista Cinta S. Bellmunt és l'autora d'aquesta obra, que fa un ampli repàs per la primera dècada de vida de TINET.
Serà un dia emocionant per tots els Tinetaires, que hem viscut pas a pas aquests 10 anys i com hem anat veient els avenços, com Tinet es consolidava com cada vegada oferia mes i mes i el que es mes important sense perdre ni una gota de humanitat... molta tecnologia però darrera sempre hi ha persones que responen al telèfon que t'ajuden en qualsevol problema, a cops em pregunto: A canvi de que? I no trobo cap resposta, no mes puc dir: Gràcies Tinet!!!
Sí, gràcies perquè vas ser pioner a les nostres terres, segurament ara ja també fórem usuaris de la xarxa però en aquell moment hi havia poca gent que pogués gaudir del que nosaltres teníem i a mes: Som tinetaires !!! Tinet es un segell de qualitat!!! (Tal com diu en Manel Sanromà i m’encanta la frase).

Ei !! Com va ?

Ei, Katerina com va el negoci?
Mira he hagut d’ampliar, ara he posat aquesta secció de “serveixis vostè mateix”
Caram, que be!!! Espero que no et cansis massa...
Nooo !!! Desprès de la mona quan passi aquest batibull ja tornaré al pradu.
A remenar el rabu?
Muuuuuuuuu, grrr

Processons...

Bloc,
avui es un dia de processons i encara que la de la foto no pertoca, em fa tanta gràcia que te la he volgut ensenyar jo estic per aquí i quan la miro no puc mes que fer-me un fart de riure, recordo el moment i el que sentia. La processó era en honor a Santa Ursicina.(ora pro nobis )

El bar de la Katerina

Ei !!! Que vol dir el “Bar de la Katerina”?
Doncs mira he decidit fer de empresària i muntar aquesta paradeta.
I has deixat l’altra feina?
Sí, en el fons era una feina una mica cutre... no?
Dona, era una feina adequada per una vaca.
Ja, però jo aspiro ha ser una vaca mes, mes... com ho diria? Mes moderneta !!!
Hummmmmm !!! ejem !!
I es que a mes ja estava cansada de tant remenar el rabu per el pradu. I ara tinc la Katerineta que m’ajuda.
Muuuuuuuuuuuuuuu !!!

He trobat feina !!!

Katerina has trobat feina?
Dons sí, amb això del turisme hi ha molta demanda...
Demanda ? De que?
Dona, de que vols que sigui? De llet per els esmorzars !!!
Ah !!! Be, també et podies llogar per espantar mosques ... amb el rabu ..
Muuuuuuuuuuuuu!!! MUUUUUUUUUUUUUUUU !!!
Ei ! Ei !! no t’enfadis !!!

Flas

Cerimònia d'investidura com a doctor honoris causa de l'escriptor Amin Maalouf

Bloc,
No havia anat mai a una cerimònia d’investidura i m’agrada’t molt tot l’acte, amb el seu protocol, el cor, les vestimentes, els barrets !!! però sobre tot el discurs del Amin Maalouf... ha estat com una pausa relaxant dins dels “problemes” i les presses quotidianes.Ara penso que es una llàstima que el mon no estigui governat per gent com aquesta que busquen la pau i el enteniment mitjançant el diàleg i el respecte...

Viuat Academia!!!

L’anècdota...
resulta que la Katerina m’ha volgut acompanyar de totes passades però quan hem arribat a la porta del Rectorat i s'assabenta't que l’edifici on està ubicat es l’antic escorxador ha dit: Muuuuuuuuuuuu, millor m’hem vaig al pradu a remenar el rabu.

Preparant les vacances

Hola Katerina !!!
Muuuuuuuuuu !!!
Que has fet avui ?
Doncs mira voltant per les agencies de viatges per preparar les vacances.
I que ? On aniràs?
Ja ho pots veure estic feta un liu amb tanta oferta... de moment m’hem vaig al pradu ha rumiar-ho.
Però ja es de nit...
Millor així no em caldrà moure el rabu per les mosques.
Aiiiiiiiiiiiii !!!

Un poeta, un poema...

Trencament

En la gebrada hi ha el tast
de còdols fets de sucre.

Una aurora que inspira
l’alè voraç del gessamí.

Xulio Ricardo Trigo, De “La veritat cansa”

El balcó

De balcons ni ha molts però com aquest cap, crec que no hi ha ni una Ciutat al món que tingui aquesta meravella. Els romans sabien el que es feien. Avui lluïa així quan he anat a “toca ferro”. La guia turística diu així:
Situat al capdamunt de la Rambla Nova, uns 40 metres sobre el mar, permet una visió privilegiada del Mare Nostrum, el port de Tarragona, la platja del Miracle i l’Amfiteatre. Lloc molt estimat pels tarragonins, on conflueixen tots els que, passejant, van “a tocar ferro”. La barana té una forma inconfusible, i es diu que tocar-la dóna sort.

Zona Zàlata

Bloc, analitzem :Perquè ahir em feia tanta mandra anar al teatre? Perquè ara em fa tanta mandra analitzar? A veure resumim que no tenim tot el dia.

Quan va arribar l’hora estava una mica desinflada, però vaig engegar la manxa i cap al teatre que dit de passada el tinc a dos passes.Perquè hi vaig anar?

L’obra era “Records”, la companyia “Zona Zàlata” de la que he seguit una mica la trajectòria, els textos del Magí Sunyer (amic i gran poeta), el Director i alguns actors son coneguts meus, el Xavier Pié toca el saxo de meravella i... i... la curiositat va guanyar.La posta en escena molt original, de primer ja el públic vam tenir que entrar per uns passadissos laberíntics inusuals, vam fer cap al jardí del teatre on hi havia muntada una instal•lació que feia referència a l’obra i et preparava una mica pel que veuries, caminat, pujant i baixant vam fer cap al escenari on hi érem tots, públic i actors, l’espectacle es intens en emocions i encara que el argument es sobre les guerres al final quedes com allibera’t.Desprès i va haver fòrum, total que vaig tornar a casa eufòrica, relaxada.

Conclusió: M’ho vaig passar molt be, l'únic es que no deixaven entrar vaques i la pobra Katerina es va tenir que quedar per la Rambla matant mosques amb el rabu i tant que s’havia arreglat per la ocasió.