dimarts, de gener 30, 2007

Educats en el silenci...














Bloc,
He començat ha llegir “El mundo de ayer” del Stefan Zweig, crec que serà una bona lectura, només d’entrada ja m’ha captivat aquest poema de Goethe...


Educados en el silencio, la tranquilidad y la austeridad,

de repente se nos arroja al mundo;

cien mil olas nos envuelven,

todo nos seduce, muchas cosas nos atraen,

otras muchas nos enojan, y de hora en hora

titubea un ligero sentimiento de inquietud;

sentimos y lo que sentimos

lo enjuaga la abigarrada confusión del mundo.

dilluns, de gener 29, 2007

Aristòfanes















Bloc,
fullejant el dossier que ens van donar a la visita a la exposició “Reflexos d’Apol•lo” he vist un petit text de la comèdia “Els Núvols” d’Aristòfanes i he recordat el molt que em va agradar... al text Aristòfanes dona uns consells als joves, diu:
Així, amb aspecte fresc i florent, empraràs el temps en exercicis gimnàstics, en comptes de xerrar a la plaça pública de temes extravagants i punyents, com fan els d’ara, ni veient-te arrossegat a judici per un maleït assumpte viciós i controvertit; ben al contrari, baixaràs a l'acadèmia i, sota les oliveres sagrades, et posaràs a córrer, coronat de canya verda, amb un bon col•lega de la teva mateixa edat, i faràs olor de teix, de despreocupació i d’alber blanc, de fulla caduca, gaudint l’estació primaveral, quan el plàtan xiuxiueja a l’hom. Si fas aquestes coses que et dic i els hi dediques atenció tindràs sempre el pit llustrós, la pell brillant, les espatlles amples, la llengua curta, el cul gran, la titola petita.
(Aristòfanes, Núvols, 1003-1015)


De que rius Bloc ? D’això de petita? Doncs mira resulta que pels grecs era un signe d'elegància i bellesa...
Tot canvia...

dissabte, de gener 27, 2007

Reflexos d’Apol•lo

Bloc,
Avui visita guiada a l’exposició “ Reflexos d’Apol•lo” del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, activitat complementaria a la lectura del llibre “Ver Delfos y morir” que ja t’explicava fa uns dies.
Ha sigut molt interessant, ens han explicat un munt de coses dels jocs a la Mediterrània antiga, coses curioses com son els premis que donaven que normalment només eren corones de llorer, pi, olivera i fins hi tot de api... això m’ha fet molta gràcia, també segons en quines proves el premi eren àmfores (n’hem vist moltes de precioses) que solien estar plenes d’oli de les oliveres sagrades d’Atena els que s’emportaven aquest premi ja tenia un valor considerable doncs de vegades els hi donaven fins 140 gerres.
L’important es participar ? això es una cosa que ara es diu (crec que no es pensa) però a l’antiguitat l’únic que importava era guanyar i així aconseguir la glòria.















Hem pogut sospesar l’arma amb la que es va fer un dels assassinats que el Marco Didio Falco investiga a la novel•la que era aquesta pesa que els saltadors de longitud feien servir per donar-se impuls, i hem pogut veure un munt de peces autentiques d’aquell temps.
Al final hem acabat com acabaven totes les jornades dels jocs... amb un banquet !!!






dijous, de gener 25, 2007

Un Bloc de ultra tomba ?


Bona nit Bloc !!!
Voltant per la xarxa un es troba de tot, però ahir vaig arribar no se com a “PJVille “ una mena de Bloc dic una mena perquè no se ben be d’on be... de moment al entrar et diu:

HAS ARRIBAT A PJVILLE
Les germanes Gotoshit us donen la benvinguda i us conviden a passar una estona a les seves vides...
Les seves vides? Quines vides? Les passades ? Perquè tot allò fa una olor d’humitat, de florit, de ciri apagat, de flors pansides que et venen com uns calfreds i tot fa pensar que les Gotoshit parlen des del mes enllà, et dona la sensació com allò d’aquella peli de “Los otros” que los “otros” eren això “los otros”, be, no se si m’explico massa be perquè encara em dura el “yuyu” i vaig tancar el navegador corre cuita, però al cap d’una estona estava intrigada amb allò de que feien suc de xirimoies que tenen plantades al cementiri i vaig pensar, tira!!! hi torno que com es una cosa virtual no crec que traspassin la pantalla del meu ordinador i com que soc valenta em vaig llegir les històries que expliquen i fins hi tot els hi vaig deixar uns comentaris que per sorpresa meva han respost .... una mica rares ho son però es veuen molt educades i carinyoses.
En fi el que sigui valent que els hi faci una visita... ara els que tinguin por per la nit mes val que ho deixin córrer.

HAS ARRIBAT A PJVILLE - JUSTÍCIA POÈTICA
Aquestes son “Les germanes” ... una mica entereriyades oi?


dimecres, de gener 24, 2007

La ciutat invisible



















Bona tarda Bloc!!!
Estic a punt, a punt d’acabar el llibre del
Emili Rosales “La ciutat invisible”, entre els personatges reals i els de ficció explica una història força interessant que ha de culminar suposo amb la trobada final del quadre de Giovanni Battista Tiepolo, em sembla que si que el troben ja que he espiat una miqueta les últimes pàgines, però crec que alguns interrogants que planteja al començament no es resolen i que m’han fet estar pendent tota la lectura, com es ara, qui era el Pare del Emili Rosell i perquè la gent gran de Sant Carles no volien parlar mai de la ciutat invisible... en fi potser encara sortirà però no ho crec ja que hauria de ser una cosa molt ràpida i no massa explicada.
Llàstima que el rei Carles III no hagués portat endavant el projecte d’aquesta Ciutat fantàstica que es veu que si que es real que hi va haver la intenció.
En fi, entre Andrea Roselli, Giovanni Battista Tiepolo, Francesco Sabatini, Carles III, Armand Coll, Emili Rosell, la Sofia, la Chloe, i l’Ariadna, estic passant una bona estona.