dissabte, d’agost 30, 2008

El vertigen del trapezista














Hola bloc,
He acabat de llegir aquest llibre de relats del Jesús M. Tibau, que te aquell bloc tan maco en un racó dalt del mon, els relats m'han agradat molt i en alguns sí que he arribat a sentir una mica el vertigen del trapezista.
La lectura d’aquest llibre es la proposta del Club de lectors de la Biblioteca Publica de Tarragona, aviat ens reunirem per fer-ne el comentari, i a finals de setembre gaudirem de la visita del propi autor i podrem saber mes coses d’ell i la seva obra.

Apunts de la contraportada:
"L’autor va caure enamorat d’aquest títol, “El vertigen del trapezista” de seguida que el va trobar en un bloc del mateix nom, que molt amablement l’ha cedit per aquest llibre.
Aquest recull inclou 34 contes on els personatges sovint busquen el fràgil equilibri entre el passat i el futur, entre els somnis i la realitat, i aquesta indecisió pot arribar a provocar vertigen.
Amb tendresa i sentit del humor, Tibau ens presenta petits retalls d'històries que ens faran pensar, o que ens deixaran un somriure simpàtic als llavis."

dissabte, d’agost 23, 2008

Vacances hawaianes






















Hola jaka !!!
Holaaaaaaaaaaaaa katerina!!! Oh que maca que estàs !!!
Que et sembla ? mes hawaiana ja no hi puc estar oi?
I tant !!! Què t’ho has passat be?
Fantàstic !!! tot son flors, onades transparents, dolces melodies i entre mig algun “sanfranciscu”...
I ara què? Cap el pradu ? A la feina?
Ai, si, quina mandra, però buenu encara queda el cap de setmana... per cert, vols venir que t’ensenyaré les fotos ?
Vale, anem.
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

dimecres, d’agost 20, 2008

El palau de la lluna














Bona nit Bloc,

“El palau de la lluna” es el últim llibre que he llegit del Paul Auster, si l’hagués deixat a la meitat (cosa que en un moment donat vaig pensar ja que no m’acabava de fer el pes) m’hagués perdut un bon llibre amb un argument com sempre súper original, es el que m’entusiasma mes del Auster els arguments, les trames tant diferents de les seves novel·les, hi ha molts escriptors que dominen la tècnica i la llengua però son pocs els que sobresurten per la originalitat de les seves històries. El llibre va mes o menys d’això...
Marco Stanley Foog és un orfe que intenta trobar respostes als interrogants que li planteja el seu passat i al gran enigma del destí. Marco està determinat a buscar el seu pare i inicia un viatge que el portarà dels carrers de Manhattan al bellíssim paisatge dels deserts de Utah.

diumenge, d’agost 17, 2008

Titànic



















Bona tarda Bloc,

Avui he embarcat al Titànic, he passejat per els passadissos del famós vaixell i m’he fet bastant la idea de com devia ser la vida a bord, i també de la tragèdia que van viure tots aquells passatgers, la veritat es que quant ho penses i ho veus recreat en imatges devien ser uns moments-hores horrorosos. Per sort aquesta vegada l’aventura a acabat be i hem aterrat sans i estalvis.



















La Rosa, l’Albert i la jaka moments abans d’embarcar.

dimarts, d’agost 12, 2008

Deliciosa Marta

Bona nit Bloc,
He anat al cinema, i aquesta peli de la Marta m’agrada’t molt, una comèdia divertida amb un fons dramàtic i amb els seus moments humorístics... Marta es una cuinera apassionada de la seva professió, realitza veritables obres d’art culinàries, es introvertida i pràcticament no te vida social viu únicament per el seu treball. Però la seva vida canvia quan s’ha de fer càrrec de una neboda de vuit anys, una difícil relació que al final acaba be amb l'aparició del Mario.
Aquí et poso un petit vídeo...

dissabte, d’agost 09, 2008

Mort a Venècia




















Ho recordo ara...
Hi havia un rellotge de sorra igual a casa, la sorra fluïa lentament provocant la il·lusió de in-mutabilitat...
Del recipient superior vàrem comprovar que la sorra adquireix una major velocitat al final...
abans donava una falsa impressió d'abundància però en el últim moment
ja no hi ha temps,
es ja tard per meditar.


dissabte, d’agost 02, 2008

Aquaticòfons





















Hola Bloc,

El Guillermo Fernández fa una proposta amb la creació de sons del aigua que ell ni diu aquaticòfons, la veritat es que m’agrada’t molt la seva exposició es molt ingeniosa i relaxant...
“La creació dels aquaticòfons proposa una introspecció al món del sons aquàtics. Són enginys especialment concebuts per reproduir diferents sons del aigua que, convenientment amplificats, recreen sensacions acusticoaquàtiques.”
Sala d’exposicions dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació de Tarragona.
Del 31 de juliol al 29 d’agost de 2008
Mira, he provat de fer uns quants lius per aquí dins del disc dur i m’ha sortit aquest fitxer de so que jo li dic aquaticòfon virtual...