dijous, de juliol 31, 2008

dimarts, de juliol 29, 2008

Aniversari
























Bona tarda Bloc,
Recordo la nit d’un mes de juliol ara fa 39 anys en que el home va arribar (al menys ho va semblar) a la lluna, feia molta calor lògic estan al temps que estàvem i si que veia la lluna per la pantalla del televisor però per la porta veia el mar i la lluna en directe... a pesar del avenç que va representar, crec que la gesta no va treure romanticisme al voltant del nostre satèl·lit ni li va restar misteri... tot continua blau, blanc amb fines nebuloses i Bach continua vigent amb els seus grans concerts.

divendres, de juliol 25, 2008

Uff ! quina calor !!!





















Buenas jakaaaaaaaaaaaaaaa
Hola Katerina... ostres quin munt de forats?
Que et sembla? Es l'últim crit contra la calor !!!
Ah! doncs potser si que el modelet es fresquet
Molt, molt, passen unes fresquetes que es massa
Ara ves al tantu no t’agafi un lumbago amb tanta ventilació
Que et fa enveja jaka? I per això dius coses que no pertoquen ?
No dona, jo només dic que vas molt foradada i que... buenu, que tal per el pradu?
Deixem-ho córrer avui estàs girada ,
Que no dona, que no.
Apa fins demà, muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

diumenge, de juliol 20, 2008

Tinku














Bona nit Bloc,
Ahir al Coimbra festa de presentació de Tinku , un llibre de Otten Waelder amb pròleg de Ferran Gerhard i epíleg de Jordi Jaria... la portada que te tota una historia i que ens explica molt be el Ferran es una de les últimes obres del Guigui... una portada espectacular i que lliga molt be amb el contingut del llibre, llibre que va acompanyat de una banda sonora que i dona l’ambient precís.
M’ho vaig passar molt be érem una gentada fins i tot es va col·lapsar el carrer, i no diguem de la dedicatòria “Per a la jaka, el somriure mes lluminós del mon” vols dir que no exageren ?

dimarts, de juliol 15, 2008

GOOGLE MAPS






















Bona nit Bloc,
Mira ves per on surts als mapes del Google... quan ho he vist m’he quedat bastant sorpresa... estava buscant unes adreces i al final s’he m’acudi’t posar jaka... i qui li ha donat l’adreça de casa meva? Com sap que la jaka te també un altre nom? Quins misteris !!!

divendres, de juliol 11, 2008

La historia del amor




















Hola bloc,
Fa pocs dies una persona molt estimada em va regalar aquest llibre “La historia del amor” de la Nicole Krauss, una novaiorquesa de 34 anys que va per el camí (ho potser ja i ha arribat) de convertir-se en una gran escriptora, només cal llegir totes les critiques que li han dedicat els grans diaris i la premsa especialitzada. La “Historia” enganxa i obre diferents camins, petites histories que van avançant paral·lelament i que suposo que al final enllaçaran. L'única dificultat que hi trobo es que hi ha forces paraules en hebreu i no hi ha traducció, ho hauré de buscar... potser al google ?

Gràcies per el regal Josep Maria, estic passant una bona estona llegint-lo.

Ja sona la Cumparsita com cada tarda...



dimarts, de juliol 08, 2008

Veo, veo






















Jaka juguem al veo veo ?
Vale... i que veus ?
Veig que fa sol, veig molts ulls, veig el bloc, et veig a tu...
I tu jaka que veus ?
Doncs ara mateix... el teclat del ordinador, la pantalla, fa una estona he vist com els veïns plantaven marihuana, uyuu, uyuu, la tarda de color taronja, i quan es faci fosc aniré a veure els focs.
Oh que puc venir ?
Sí, es clar que sí, i desprès podem anar a donar una volta per els pradus !!!
Oh que be, ens podem comprar un gelat !!!
Ok !!!
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

dijous, de juliol 03, 2008

El noi del pijama de ratlles - John Boyne

















Bona tarda Bloc,
La història m’agrada’t força la vas descobrint des del punt de vista del noi i fa patir una mica perquè veus com poc a poc s’enreda la troca, tot i que un dia em vaig dir que no llegiria mai mes cap llibre sobre els Nazis o la Guerra Civil Espanyola aquest llibre dona un altra punt de vista.
La novel·la transcorre a Berlín el 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l'élite militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat per ordre del “Furia” ( així es com l’anomena el Bruno) a marxar i instal·lar-se amb tota la família en un àrea rural mig deserta i molt depriment que de seguit endevines que es al costat d’un camp de concentració Nazi, Bruno s’avorreix i no entén qui son ni que fan aquella gent que van tots amb pijama de ratlles al altra costat de la tanca, decideix explorar i això el porta a fer un nou amic però a pesar de que ara s’ho passa millor la cosa es complica i el porta a un desenllaç fatal encara que ell no en es conscient.