Bona nit Bloc,
Poc a poc he anat llegint el llibre "Escarabeu" que el mateix autor Francesc Prat va tenir la gentilesa de regalar-me, mes que llegir he anat entrant en aquest mon dens que son els seus poemes i les seves proses intentant i de vegades aconseguint sentir realment el que el poeta ha volgut dir, no se que em passa amb els seus escrits que sovint sento una profunditat que me inquieta i també foscor... t'adones de la nostra fragilitat com a essers...
Particularment m ‘agrada’t molt un escrit de l'apartat "Retorn" on diu : Avui ha fet una tempestat sobre Celrà: la nuvolada ha vingut cobrint el cel que a la meva i infància era ple de Déu i els sants cristians. i continua explicant com la veu fosca dels trons retrunyint a l'alzinar m'ha fet recordar les tempestes viscudes de petita amb aquella por i l’encongiment que sentia, però llavors acaba amb :
Tancats dins la casa la tia ens explicava com navegà l'Arca de Noè sobre la immensitat. I el moment que obrí la finestra per imitar el patriarca llençant un colom, l'arc de Sant Marti coronà amb llums celestials el poble.
#62-Escarabeu-Francesc Prat- Jardins de Samarcanda