dissabte, de juny 25, 2011

El lloro de Flaubert

















Bona nit Bloc,

El títol del llibre de per si ja em va semblar divertit... Flaubert era una mica lloro? Tenia un lloro Flaubert? Vol dir que Flaubert estava ja en aquell temps “al lloro”?

I vaig posar moltes expectatives a la lectura d’aquest llibre i la veritat es que no m’ha defraudat gens, Julian Barnes fa una mena d'assaig, investigació, no-novel·la, que dona per resultat un divertimento molt entretingut, original i que revela coses del caràcter i la vida de Gustave que ell no volia que es sabessin, però que ha acabat per sortir a la llum. Quan llegint esbrines lo del lloro ja ho entens una mica encara que lo bo del cas es que sí que Flaubert tenia un lloro, però quin es el autèntic ? Per lo vist de lloros que es proclamen ser el únic, el vertader lloro de Flaubert em van sortint...

Potser era com el de la foto?

dimarts, de juny 21, 2011

La neta del senyor Linh

















Bon dia Bloc,

Última lectura del cicle de narrativa breu del Club, una història molt tendra, trista i a la vegada alegre per el final bastant feliç que te... parla de la solitud del exili i d’una persona que s’aferra amb totes les seves forces a una realitat inventada... quan avança la lectura ja es va veien alguna cosa que no quadra, però manté i per cert molt be el suspens fins al final.

diumenge, de juny 12, 2011

Vam anar al teatre

Bon dia Bloc,

Ja fa bastants dies que l’Alexis i jo vam anar al teatre i no se qui s’ho va passar millor si ell o jo, ell mirant al escenari i jo mirant-lo a ell que es tot un espectacle veure les seves expressions, reaccions, aplaudiments i les mirades que em fa de quan en quan com preguntant-me que en penso...

El primer dia vam veure el “Ploramiques” i es va entusiasmar amb les cançons, ara de vegades amb dos dits al piano el sento cantar “soc feliç, soc feliç “

Un altre dia va ser un espectacle de circ, li va agradar tant que al acabar es va posar a plorar una mica, sort que a la sortida l'esperaven els artistes per xocar les mans.

Que bonic es ser nen i pogué xisclar, aplaudir, plorar i dir no segons a que...

dissabte, de juny 04, 2011

Una imatge que m'encanta...
















Bona nit Bloc,

Una imatge que m’encanta que la tinc aquí i al racó mes entranyable dels meus records... pis 36