Bona nit Bloc,
El títol del llibre de per si ja em va semblar divertit... Flaubert era una mica lloro? Tenia un lloro Flaubert? Vol dir que Flaubert estava ja en aquell temps “al lloro”?
I vaig posar moltes expectatives a la lectura d’aquest llibre i la veritat es que no m’ha defraudat gens, Julian Barnes fa una mena d'assaig, investigació, no-novel·la, que dona per resultat un divertimento molt entretingut, original i que revela coses del caràcter i la vida de Gustave que ell no volia que es sabessin, però que ha acabat per sortir a la llum. Quan llegint esbrines lo del lloro ja ho entens una mica encara que lo bo del cas es que sí que Flaubert tenia un lloro, però quin es el autèntic ? Per lo vist de lloros que es proclamen ser el únic, el vertader lloro de Flaubert em van sortint...
Potser era com el de la foto?