dilluns, de setembre 29, 2008

Voltes

















Prenc determinacions, desprès dubto, ho aparco, novament ho esmicolo, al final determino i la primera era la encertada. Quines voltes !!!

divendres, de setembre 26, 2008

Posa un poema de Vergés al teu bloc











Aprofitant l’homenatge a Gerard Vergés, l’Emigdi ens proposa que posem un fragment de la seua obra als nostres blocs.

Brucella melitensis

A Luigi da Porto, que, durant les curtes pausesde la batalla d'Agnadelo, el 1509, escrivia sonets.

Astre apagat la més fulgent estrella,
torre enrunada la que fou més alta,
a la gentil marquesa de Morella
se li ha marcit la rosa de la galta.

Per causa de la llet d'alguna ovella
la galana marquesa està malalta.
El germen metzinós es diu Brucella;
les febres que pateix, febres de Malta.


Malaltia veient tan espantosa,
misses ordena el bisbe de Tortosa
i a Roma fa el marquès pelegrinatge.
Però som a l'any mil. Mai no sabràs


que la culpa no fou de Satanàs,
sinó d'un tendre i exquisit formatge.

dijous, de setembre 18, 2008

Ladurée

















Setembre...la tardor ja es aquí, una tarda d’un altra setembre passejant per Paris vaig descobrir els macarons, aquests petits pastissos de colors, deliciosos. Avui patullant per el google i allò que t’equivoques d’una lletra he anat a parar a “Ladurée” la pastisseria d’on soc típics els macarons, de sobte el record d’aquella tarda a vingut amb tot detall, l’ambient acollidor del establiment, el berenar de luxe, allò de no tenir cap pressa veient com Paris passava per la meva vida...
Bloc, t’has fitxat que semblen capsetes antigues de porcellana ?















dimarts, de setembre 16, 2008

Pliés i Relevés






















Que fas jaka ?
Hola katerina, i tu que fas vestida tant... tant ?
Ai, tinc unes agulletes de tants pliés i relevés que no puc ni caminar
Doncs si que t’ho has agafat fort això del ballet
Mira es que es una cosa que fa molt temps que em ballava pel cap, mai millor dit oi?
I em vaig dir d’aquest curs no passa.
Això està be, fer coses que t’agradin i de passada fas exercici i així no et posaràs com una vaca. Oi?
Dona jo crec que per ser una vaca tinc bastant bon tipo. No trobes?
Clar que si, això de posar-te com una vaca ho deia per les altres vaques, aquestes que s’estan tot el dia per allí el pradu a la bartola.
Buenu jaka quan em passi el mal de potes ja anirem a donar una volteta, vale?

Vale katerina !!!

Muuuuuuuuuuuuuuuu

divendres, de setembre 12, 2008

Un dels llibres que no llegiré














Bona nit Bloc,
Doncs, això, aquest llibre “Aquel domingo” del Jorge Semprún, es un llibre que no llegiré l’he començat i no m’agrada... està ben escrit no ho dubto, però ja està be del tema , no se probablement es que ja soc grandeta i moltes coses em semblem allò de “repetimos” ?
Molt sovint em pregunto que si no haguessin existit els camps de concentració o la guerra civil espanyola de que parlarien mes de la meitat de llibres escrits des dels anys 50...
Aquesta tarda he passat revista per les prestatgeries i he triat “Sota la pols” del Jordi Coca, a veure...






dimarts, de setembre 09, 2008

La terrorista bona












Hi ha terroristes bons i dolents? Sembla per el títol d’aquest llibre de la Doris Lessing que podria anar per aquí el seu argument, però no, el títol es deu en que un moment donat un personatge fa referència a un “Manual de la buena terrorista”. Be, en realitat si que al final tots esdevenen terroristes ja que jugant, jugant fan un atemptat on mora bastant gent, dic jugant perquè ni ells mateixos s’acaben de creure que son terroristes de veritat, crec que al final tots lamenten a la seva manera com han anat les coses i mes d’un del grup li hagués agradat que no hagués passat.
El llibre es bo de llegir sobre tot perquè es va seguint el progressos que fa l’Alice per convertir en una casa de veritat la que era una vivenda abandonada i maxacada per el mateix Ajuntament per requalificar-la i construir blocs de pisos. La Doris ho explica tot magistralment.

dimarts, de setembre 02, 2008

American Cuisine



Hola !!!

Fa un parell de dies vaig anar al cinema, la peli, “American Cuisine”, molt però molt divertida, plena d’humor i situacions molt inversemblants (no se si la paraula s’ajusta massa al que vull dir però em fa gràcia). El mes impressionant de tot però, es que al arribar a casa engegues l’ordinador i fas ru,ru ru, per allí al “you tube” i plaf !! ja tens el tràiler de la peli.
Aquest cicle de “ cinema i gastronomia” es un xulada l’únic es que t’agafa una gana...que et menjaries un toro amb les banyes incloses.