Intentant un Satí...
divendres, d’agost 14, 2015
dilluns, d’agost 10, 2015
El comisario Montalbano
Bona nit Bloc,
Deixa’m que t’expliqui... ja estic a punt de
tancar la tele definitivament, el únic que aguanta son els dibuixos per la
canalla que tot sovint tinc per aquí, el Canal de la Clàssica, i algun
refrito de la dos que de totes maneres
es tot molt repetit i això sí, encara
podré gaudir de dos o tres episodis del Comisario
Montalbano del escriptor Andrea Camilleri, tinc algun llibre d’ell per
aquí però aquesta sèrie sa de veure en pel·lícula i la veritat es que m’encanta
i em fa riure i m’agafa ganes de anar a Vigata encara que se que no existeix...
el Salvo es un bon gurmet sobre tot de plats a base se pasta, mira, l’altra dia
vaig cuinar aquests espaguetis amb cloïsses i estaven boníssims (sense parmesà
eh !! ) en fi doncs com et deia ara ja s’acaba i francament la resta de
canals... alguns son com el NODO, i d’altres... si fins hi tot el “saber y
ganar” em se les respostes perquè repetimos y repetimos...
Espaguetis amb cloïsses “Montalbano”
dissabte, d’agost 08, 2015
La nova escena
Bona nit Bloc,
Doncs mira, “la nova escena” es un web que
publica coses de música, entrevistes, ectr. i també te una secció del “instagramer
de la quinzena” i aquesta primera quinzena d’agost me van dir si volia ser jo, be, em va fer
gràcia surt un petit text i sis fotos format Instagram, es pot veure a @jakajaka
dilluns, d’agost 03, 2015
Espejo de sombras
Bona nit Bloc,
Continuo revisant la biblioteca que tinc per
aquí que ara es meva, llibres heretats i d’altres comprats però no llegits, com
es el cas d’aquest “Espejo de sombras” que no se’m va acudir llegir mai,
segurament perquè el títol i la portada no m’agradava, però com ara vull fer
una tria i canviar algunes ubicacions m’he proposat abans de descartar veure, esbrinar
que expliquen aquests llibres “malditos”...
be, en el cas del d’avui resulta
que jo tenia una idea (només idea) de qui era Leopoldo Panero, poeta, alguna
vegada vaig llegir un poema d’ell que dit sigui de pas vaig trobar que era un
rotllo, però el nom de Felicidad Blanc que es l’autora del llibre no em deia
res i al llegir la Sinopsis del llibre vaig veure que era la esposa del
Leopoldo i que es una biografia molt interesant... he trobat que va ser una
dona valenta a pesar de que la seva vida no va ser fàcil i com tot sovint passa
amb les dones va tenir que renunciar a desenvolupar la seva personalitat, a la
meva manera de veureu el Leopoldo era un egoista i fins al final quant ja no hi
havia temps va suavitzar una mica el tracte personal amb la Felicidad...
desprès hi havia els tres fills tots poetes però bastant conflictius de
caràcter... Be, m‘agrada’t cabussar-me per
aquestes pàgines i també fer recerca per internet,
aquí una fotografia de la
Felicidad i els seus fills...
dissabte, d’agost 01, 2015
El soroll del silenci
Bona nit bloc,
Potser no sabré explicar-to es una experiència
que encara no m’ho acabo de creure, es sortir d’aquesta cabana i submergir-se
en aquest mon verd i silenciós i escoltar el silenci i respirar i estar
esbrinant que passarà, doncs, només un ocell, l’aigua molt suau d’un rierol que
precisament et fa adonar del silenci... ara quan he tornat algú em va preguntar
“i que feies allí? Llegies? Anaves a caminar?”
doncs no, vaig estar molts moments al mig d’aquell mon verd escoltant i
a mes tret de la família (que estava en un altra casa) no hi havia ningú, però ningú, be, alguna visita... com en un conte de fades
a la nit venia puntual un gripau davant mateix de la porta, podia ser un príncep
? mes aviat vaig pensar amb el Senyor
Rana del conte del Murakami, però no va dir res aquest Rana no feia cap soroll
ni articulava cap paraula, clar era el mon del silenci... això si pels voltants
al vespre sortien els cavalls a pasturar i de quant en quant es sentia renillar,
tot plegat es va crear una atmosfera com irreal, de somni... be, de conte !!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)