Hola Bloc,
Un any mes un resum amb les imatges que han sortit aquí, cada una porta un missatge del dia en que es va escriure el post i està relacionada amb alguna cosa que va passar... particularment ha estat un any bo, he assolit algunes fites potser petites però a mi ja m’estan be, fins hi tot soc des de fa poques hores “nikonista” un petit somni que fa temps tenia.
Moltes gràcies a tots els blocaires que han passat de visita i Bon any nou!!!
Bon dia Bloc,
Apuntem les últimes lectures...
“A gust amb la vida” de L’Anna Gavalda. Que en podria guardar per el record ? potser el que diu a la mateixa contraportada del llibre, “Lleugera, tendra i alegre, A gust amb la vida és una novel·la absolutament seductora i plena d’humanitat, que et fa estimar la vida i et deixa el regust dolç d’haver passat una estona entre bons amics.”
La traducció no m’acaba’t de fer el pes.
Per altra banda tenim “La mecànica del cor” de Mathias Malzieu, que el Blog “Amb desconexement de causa” recomanaba fa uns quants dies, es un llibre jo diria que diferent, molt diferent, fresc, m’ha recordat una mica als de Tim Barton, es un llibre simpàtic, dolç...l’autor es el cantant del grup francés Dyonisos.
Hola Bloc,
Be, diu ara ve Nadal i jo diria que ja ha arribat i no se però encara no he posat el porc amb sal , ni la gallina a la pastera, ni tan sols el pollí dalt del pi, el Valentí no sento pas que toqui i de bous i vaques que passin amb sabates no en veig cap ni la Katerina mon amour, menys capons amb sabatons , el vicari fa torrons ? i jo que sé !!! i que la guineu els ha trobat salats ? Be, la Marieta ja ho arreglarà oi?
El que sí que tinc es la felicitació a punt : Bones Festes !!!
Lectors del club amb la Carolina Moreno al centre.
La última lectura del Club ha estat “El Tallafoc” de Henning Mankell, vaig anar a la sessió de comentaris de la novel·la casi ben be sense haver-la llegit ja que la novel·la negra no es un gènere que m'entusiasmi massa per dir que gens, avui però he anat a la trobada amb la traductora de Mankell, Carolina Moreno i ha estat una vetllada magnifica... Carolina es una gran coneixedora de Suècia i ha viscut, estudiat i treballat el que li dona una visió molt amplia de aquella societat, mes que una xerrada ha estat un col·loqui, han sortit molts temes actuals... m’agrada’t molt pogué conèixer-la, considero de gran vàlua el treball de traductor.
Bon dia Bloc,
Un record d’una data assenyalada 15 anys de moguda a la xarxa i sembla ahir.
Bona tarda Bloc,
Aquesta imatge i aquesta música evoquen el record d’una obra d’art, a la que avui m’he tornat a enganxar. Endevines ?
Em vaig deixar portar per els consells dels “Zona Zalàta” i el liu que tinc de llibres com pots veure es... doncs això un bon liu.
Sí, aquest cap de setmana he anat a una festa d’aniversari fantàstica... Tinet ha fet 15 anys !!! Jo encara al·lucino quan penso en aquell dia en que a través de Tinet vaig descobrir la xarxa, ara sembla molt normal tota aquesta moguda però en aquell temps no hi havia cap servidor públic en tota Espanya i només un parell a tot Europa... en fi el que van fer aquestos cinc magnífics de la foto va ser un miracle!!!
Avui un d’ells el Lluis Anaya publica en el seu bloc un comentari sobre la fundació de Tinet i inclou el primer e-mail que es va transmetre a traves del servidor.
Actualment Tinet es un servidor potent que cada dia rep un munt de visites, que dona uns serveis de primera qualitat a traves d’un equip de gent d’una eficàcia extraordinària i recolzat per 30 mil “tinetaires”.
Gràcies Tinet per tot !!!
Hola Bloc,
Doncs sí, he tingut el privilegi de baixar a l’infern i amb molt bona companyia, com si es tractés del mateix Virgili, el professor F. Mira em va conduir fins al estatge mes profund de l’infern, un viatge apassionant, em vaig emocionar... i es que ja et vaig dir un dia que per mi aquesta lectura la poso al número 1 del meu ranking particular i que això ha pogut ser gràcies a la fantàstic traducció d’en Mira.
Vaig pogué intercanviar alguns comentaris amb ell i vam coincidir en bastants coses... es un llibre d’aventures i moltes molt divertides...
A la meitat del camí de la vida
em vaig trobar dins d’una selva obscura,
perquè havia deixat la recta via.
Hola Bloc,
Fantàstic el tractament que li dona a “carmen” el Calixto Bieito, provocador, innovador... els cantats sota la seva direcció es converteixen en actors, acròbates, em va encantar, un gran espectacle.
Referent al llibret sempre m'ha fet gràcia allò de la Taverna del Lilias Pastia , aquest nom no se si si diu massa per un gitano de Sevilla, en aquesta taverna es ballen seguidillas i es beu manzanilla tots envoltats per gitanes “zíngares”... no se...em sembla que aquí hi ha una mica d’embolic.
Fins aviat,
Hola bloc,
Doncs sí definitivament i per voluntat pròpia he perdut les “maletes perdudes” del Jordi Puntí, estava ha mig camí del viatge però no m’agradava massa el paisatge d’una interminable monotonia, i això que quan vaig embarcar em semblava que viuria moments interessants i divertits, en fi...
Bon dia bloc,
Només un breu comentari, aquesta cançó resulta ser d’una eficàcia sorprenen, jo diria d’un cent per cent... be, potser ha sigut pura casualitat, això sí quan es canta no s’ha d’oblidar allò del “juuuuuuuuuuuuuuujuuuuuuuuuuuuuiiiiii ok?
Primer surt una mica de publicitat :(
Siri Hustvedt, explica una, diria, gran història en aquesta novel·la tots els personatges estan detallats minuciosament i el que m’ha sorprès mes i m'agrada't es com s’endinsa fins hi tot en les professions de cadascun i com et porta a interessar-te per exemple amb la tesis que està desenvolupant la Violette sobre les “Histèriques de Charcot” o com explica fil per randa l’obra pictòrica i escultòrica d’en Bill, ho fa tan be que hi hagut un moment que he buscat per la xarxa si aquests artista existia de veritat.
Bon dia Bloc,
Sento que algú canta al carrer, un home, una guitarra i “solamente una vez” la cançó diu alguna cosa de la esperança i penso quanta esperança hi deu haver posat aquest bon home amb la seva interpretació, de moment només li fa cas una nena que segueix amb entusiasme la seva actuació, la demés gent del bar ni s'immuten... l’esperança a fracassat l’home amb la seva guitarra sen va “con la música a otra parte”... ho trobo una mica trist ... es allò de la indiferència ?
Bona nit Bloc
La historia que explica en David Small en aquest magnific llibre il·lustrat es en realitat una autobiografia però jo no ho descobert fins al final i la veritat es que m’ha impactat i això m’ha portat a “investigar” per la xarxa... una historia una mica terrible però amb final bastant feliç diria jo....
Un article d’opinió per Jaume Salvà
Hola Bloc,
Aquests dies no t’escric massa i es que escric damunt del mar, damunt de la calor i les paraules s’esborren, s’esvaneixen, per això passo per aquí perquè em guardis el record d’aquests moments de somriures i també de suors, un altre estiu, diferent, encara que de vegades no ho sembli, el viatge de la vida no para mai en aquest moment estic viatjant per la part fosca del univers amb tota la bellesa dels seus punts lluminosos...
I parlant de punts lluminosos... Primo Levi aquest magnífic escriptor m’ha fet donar compte de la quantitat de punt vermells que hi ha en la meva vida en un dels seus fantàstics relats, es sorprenen la seva imaginació... es molt divertit, la maquina de fer poemes, la bella dorment congelada, els caçadors d’ànimes; te un punt que em recorda a Perucho, que ja saps que m’agrada molt.
Bona tarda Bloc,
Aquests dies he estat llegint “Otra vez en las carretera” de Cesare Fiume, l’autor relata el seu viatge que va fer seguint les rutes de Kerouac, en “El camino”, l’he trobat interessant ja que gràcies a la xarxa ara, es pot accedir en un moment als poetes que es citen, a les músiques i a molta informació sobre la “Generació Beat “ que tan van influenciar a la societat i que crec que encara hi està present.
Bob Dylan
Hola Bloc,
M’agraden les fotografies de la Maria Veses, sota el títol “La princesa cavaller” ha fet un projecte on ha volgut fer un intercanvi de rols, crec que ho ha assolit bastant encara que actualment hi ha algunes d’aquestes “postures” que son del tot normals.
Ara en ve al cap una cançó que cantava la Marina Rosell amb lletra (crec) de la Maria Aurèlia Capmany on deia allò de ”soc una dona i mai podré se guàrdia civil”... al tiempo oi?
Bona tarda Bloc,
“La amaba” de aquesta dona fascinant que es l’Anna Gavalda, m’ha entusiasmat tot i que “només” es tracta d’una conversa entre sogre i nora, està realment portada magistralment i fa que no puguis deixar de llegir...
També he llegit “Monsieur Binoix” i altres contes, Premi de narrativa curta per internet de Tinet. La veritat es que no m’ha entusiasmat massa, n’hi ha algun que amb una mica de bona voluntat es salva, però no se potser es que a continuació m’he posat amb els contes de Primo Levi i...
“La bona crisi” de Àlex Rovira, una proposta del Club de Lectors, la veritat es que no he passat de dos capítols, a la meva manera de veure no aporta res de profit, el trobo esnob i bla, bla, bla.... a mes crec que per filosofar sobre aquest tema tant delicat crec que s’ha de tenir l'estómac ple (no ho deia Pla ?) si la crisi es de caire precari domèstic, clar al autor suposo que “totes li ponen”, espero a veure que en diuen els companys del Club el dia en que ens reunim per fer els comentaris, suposo que n’hi haurà molts que hi trobaran coses positives... no se, potser soc massa radical però es que quan una cosa trobo que no, es no. :D
Bona nit Bloc,
Avui he estat “organitzant” ( o desorganitzant) llibres que tinc penjats per l’altell i com que no em puc estar de fullejar-los al obrir una pàgina d’un m’he trobat aquest retrat que un pintor molt famós va fer al notari Laideguive... res, està be, però el que em fa molta, però molta gràcia es el llaçet que porta al cap el Senyor notari... penso i em fa riure de com deu quedar l’escena d’un notari donant fe amb aquest “artilugio” al cap. Ho trobo molt divertit !!!
Bona nit Bloc,
Ahir vaig anar novament a l’òpera, aquesta vegada també la retransmissió en directe des de l’Escala de Milan, no estava massa segura de si tractant-se d’una obra de R. Wagner m’agradaria per allò de la fama que te de pesat i avorrit, encara que a mi la música d’ell si que m’agrada... però vet aquí que em vaig trobar amb un espectacle sorprenent i únic, amb una escenografia fantàstica de efectes casi impossibles en un escenari, l’obra un bell conte de fades, sempre que escolti aquesta música em vindrà la imatge del fons del riu i les fades guardant l’or.
