dimecres, d’agost 28, 2013

Una pantera al soterrani


Bona nit Bloc,
un altre llibre fantàstic de Amos Oz, una història que indaga en el cor de un nen i en els seus pensaments, es molt bonic de llegir, es tendre i amb moments de bon humor.
Sembla estrany però a mi ma servit per treure panteres del soterrani...

Soc fan d'Amos !!!

divendres, d’agost 23, 2013

Un altra pantera surt del soterrani !!!

Bona tarda Bloc,
"Maria la portuguesa" amb Silvia Perez Cruz... una nit d'estiu... la pantera volia sortir i així la liquidem oi? 


dijous, d’agost 22, 2013

Aniversari



Foto by Rosa Comes

Aquesta noia tant decidida avui ja fa tres anys !!! T'estimo Irina !!!


diumenge, d’agost 11, 2013

liquidant panteres


De quant en quant una d'aquelles panteres que circula pel soterrani treu els ollals... pim, pam liquidem  !!!


dissabte, d’agost 10, 2013

realitat i ficció ?



Bona tarda Bloc
Al matí quant aixeco la cortina surt com per art de màgia la Plaça... sembla sempre el mateix però sense volgué comprovo si hi ha alguna variant... el sol va avançant, ja surt el Senyor Summer incansable, amunt, avall, quantes vegades el veure passar? On va? que compra?, la Senyora Perkins ja obra la persiana ara s'asseurà i vigilarà? els germans Caramba ja estan fregant i col·locant els cistells, el jardiner ja trafica amb les plantes, les Pepites ja han posat les tauletes i les cadires de color blau-cel i blanc, i els xinesos també munten la parada, primer ell porta el pa i els diaris, desprès ella ve amb una bossa del super, ja surt la noia amoïnada sempre parlant pel mòbil, i arriba amb bici la noia guapíssima de la botiga de moda, i els matiners de les bosses d'allà al davant? ah, si ja obren el balcó però tanquen ràpid la cortina,ara ja surt el Kojak, relluent però sense el chupachups...i també el Senyor del gosset estil Txèkhov, i el de Puerto Rico que ja torna d'esmorzar, per allà baix passa la veïna pupes, i l'armari vermell amb bossa a joc...
be, sembla que no passa res diferent però no se perquè i trobo a faltar alguna cosa... i m'adono que hi ha silenci, silenci? que estrany, on son els xiscles boixos de les orenetes passant a ran de la finestra ? caçant, esmorzant amb eufòria, ja han començat a marxar, avui alguna cosa a canviat a la Plaça.   

divendres, d’agost 02, 2013

No son gardènies...




Bona tarda Bloc,
Doncs mira no son gardènies, ni camèlies... son magnòlies !!! vaig trobar al Francesc a la porta del ascensor i li vaig pogué preguntar... Ah, molt be i em va venir al cap les "Magnolias de acero" i vaig dir: recordaré la peli i així sempre recordaré el nom. Llavors el Francesc va dir: jo recordo "El magnolio" de Cernuda... jo havia llegit alguna cosa d'aquest poeta, però del "magnolio" ni idea, vaig fer una petita recerca i vaig trobar aquest paràgraf magnífic... 

“El magnolio”

Se entraba a la calle por un arco. Era estrecha, tanto que quien iba por en medio de ella, al extender a los lados sus brazos, podía tocar ambos muros. Luego, tras una cancela, iba sesgada a perderse en el dédalo de otras callejas y plazoletas que componían aquel barrio antiguo. Al fondo de la calle sólo había una puertecilla siempre cerrada, y parecía como si la única salida fuera por encima de las casas, hacia el cielo de un ardiente azul. En un recodo de la calle estaba el balcón, al que se podía trepar, sin esfuerzo casi, desde el suelo; y al lado suyo, sobre las tapias del jardín, brotaba cubriéndolo todo con sus ramas el inmenso magnolio. Entre las hojas brillantes y agudas se posaban en primavera, con ese sutil misterio de lo virgen, los copos nevados de sus flores. Aquel magnolio fue siempre para mí algo más que una hermosa realidad: en él se cifraba la imagen de la vida. Aunque a veces la deseara de otro modo, más libre, más en la corriente de los seres y de las cosas, yo sabía que era precisamente aquel apartado vivir del árbol, aquel florecer sin testigos, quienes daban a la hermosura tan alta calidad. Su propio ardor lo consumía, y brotaba en la soledad unas puras flores, como sacrificio inaceptado ante el altar de un dios.