Bon dia Bloc,
El dia abans del dia que m'havien de trucar ho
vaig planificar tot (o casi )ja que no sabia l'hora ni el moment que seria, em
llevaria d'hora perquè la trucada no m'agafes a la dutxa, doncs contestar al
telefono si estàs remullat no va massa be, aquesta primera fita es va assolir
sense incidències, el següents passos ja
eren mes complicats o no, segons con es mirés, es podien anar canviant els
plans... posar música? no, a mi m'agrada sentir-la be i si tenia que despenjar
el telefono amb un Aria de fons a pulmó tope... doncs deixem-ho corre, be,
doncs fem feina a fons, allò de treure llibres, ui, quanta pols... morts !!!
l'aspiradora ? no, no, una vegada amb trucaven i trucaven i jo allà d'alt, anaven
passant les hores i el telefono mut i mem vaig donar conte que tot o quasi tot
que podia fer comportava una mica de xivarri i no convenia ja que tenia que
estar molt atenta i anotar tot el que em diguessin... i així anava passant el dia,
ara teclejo una mica al ordinador, ara
miro per la finestra, ara sembla que plourà, sí, ja plou, quan senti el timbre
segur que em sobtarà, sempre em passa... be, ara dino, una mica de tele, i les
hores van passant... va arribar la tarda i no podia fer res, llegir... com que
ja començava a ser una mica tard vaig pensar trucar jo, a veure queeee tenia un
número de contacte apuntat en un paper i
em vaig decidir agafo el telefono i oh maldición estava despenjat...
#veritatfantasiarealitatquihosap