Bona nit Bloc,
Murakami es un escriptor que no deixa de sorprendrem,
vaig començar a llegir aquest llibre "Al sur de la frontera, al oeste del
sol" amb una mica com de recel tal
com anava la cosa no em convencia gens però no se en quin pàgina, ni en quin moment
de la lectura la truita es va girar i em vaig adonar de la seva profunditat i
de com creava la personalitat del
protagonista. Una cosa que m'agrada molt d'ell es la música amb aquest
"South of the border" del Nat King Cole crea la banda sonora de la
novel·la m'ha fet gràcia jo també la cantava i fa uns dies que no me la puc
treure del cap, ja passa això. Hajime es preguntava que hi havia al sur de la
frontera... a banda he trobat alguns trets que desprès ha utilitzat en altres
llibres com l'amistat dels protagonistes de quan eren petits... he vist a la
Omame i al Tengo de "1984"...
Hajime diu, pensa:
“Yo conocía un mundo que los
demás ignoraban. Sólo a mí me estaba permitido tener acceso a un jardín
secreto. Para mí, escuchar a Liszt representaba acceder a un plano superior de
la existencia humana… Conforme la iba escuchando surgía una espiral y, de
esa espiral, surgía otra distinta. Y la segunda espiral se entrelazaba con una
tercera. Y esas espirales, vistas con los ojos del presente, poseían una
cualidad conceptual y abstracta”…
