Baixava pel carrer Major...

Bona tarda Bloc,

Molts dies baixo pel carrer Major i em surt al davant, m'ha l'haig de mirar a la força i encara que no ho faci expressament veig el seu interior... fa pocs dies hi havia llum a la finestra de la cuina, no cal tirar la paret a terra per veure clarament el que hi ha dins... el taulell de pedra, la pica de granit amb aquella aixeta daurada tant maca, el fogó de carbó i la cuina econòmica al costat amb la llenya sota, al altra banda la nevera de color blau amb el gel fonen-se poc a poc (demà n'haurem de comprar mes, molt prop tenim una bodega on el venen, per cert el fill es una cantant famós de Boleros "Raul Abril" ) be, depenent de l'època i veig coses diferents, tota la família fent orelletes si es Setmana Santa, una cassola molt gran que si estant couen dos pollastres amb prunes i pinyons i panses si es Nadal, amb el meu germà fent sopa de cubito perquè la Mama es fora... aquesta es la meva primera casa on vaig viure aquí va començar la meva vida i te un munt de finestres, galeria i balcons i recordo exactament cada habitació amb els seus mobles i moltes sensacions que hi vaig viure, de vegades m'agradaria pujar i trucar a la porta per saludar als meus fantasmes del passat... aquella nena dels tirabuixons... l'altre que tocava el piano,  o la que somiava amb el Peter Pan en aquella habitació blava i rosa amb fulles plata de tardor... també la que llegia un munt de vegades "El lazarillo de Tormes" i sempre tenia que anar a la cuina a buscar un tros de pa, obrir una porta falsa de les que hi ha i entrar en el mon d'alguna nit febrosa pel sol a la pell... son essers que estan tancats allà i si mes no quan passo els hi dic un adéu fluixet... es com una capsa màgica que la tapo i la obro quan vull.