L'amfiteatre esperant als gladiadors
Bona nit Bloc,
Doncs sí, coses, un munt de coses per deixar
constància i petits records de cada dia, però passa tot tant despresa...
Aquests dies tenim per aquí la "Tàrraco Viva" una reconstrucció molt acurada de com eren els dies dels romans a la
nostra Ciutat...
el proper cap de setmana vaig de voluntària
(amics de la Cultura) al amfiteatre a una lluita de gladiadors, espero pogué
fer fotos xules pel concurs #miradesdetgn , que envio per "instagram
"
Continuem amb el #t2012 amb molts actes i amb
"el Miracle escola Literària"... i... i....."Àvia t'estimo
molt"... i "Àvia cucala" ...mans tendres, que confien...
experiència fantàstica...
Llegir ? últimament dos grans senyors de la literatura, Paul
Auster, amb el seu "Diari d'hivern" que m'ha decebut una mica, i
"El gos suïcida" del Jordi Tiñena que m agrada’t molt... alguns
altres intens de lectures que no han prosperat, només arribar a les primeres
pàgines ja han estat sentenciats...
Avui en aquests intercanvis massius que tenim
via fotos un iger recalcava que amb l'activitat que tenim aquests dies tant a
Reus (Trapezi) com a Tarragona (Tarraco Viva) a la tv3 que sembla que es la
" Televisió de Catalunya" no diguin ni mut, això si de la nit dels
Museus de Barcelona i Girona el gran reportatge... aquí també en tenim de Museus i al Museu
Arqueològic fins i tot a la nit hi va haver teatre... Barcelona no te un canal
propi ? Be, això ja es normal... a vegades em pregunto si al programa "Via
llibre" s'han assabentat que a la resta de Catalunya també hi han escriptors...
#televisiocosacaduca
Família romana
7 comentaris:
fa tants dies que no et visito que em dic que no pot ser. Compta amb una d'aquelles visites blogaires en les quals em bec tot el que dius i et comento, encara que siguin coses passades. Una abraçada, Jaka! fins d'aquí a no res... ara he de sortir, però, com et dic, tornaré, tornaré (a posar-me al dia!)
Jaka, bonica, ja saps que més amunt del Vendrell no existim... almenys literàriament.
I no dic res més per no avergonyir-me, perquè la diferència que hi ha entre una Girona florida i una Tarragona amb les flors trepitjades pels gossos...
Tenim autoritats passives, consentidores.
Almenys a les parets verticals de la Tabacalera no s'hi podran cagar els gossos... espero.
No em fésseu parlar que jo soc de les Terres de l'Ebre i aquestes si que no existeixen... i això no vol dir que no tingueu raó...
La teva afirmació de: "però tot passa tant depressa" m'ha fet pensar en una frase de Lartigue que l'altre dia vaig tindré el plaer de llegir a la seva exposició: "Des de petit que tinc una mena de malaltia: totes les coses que em meravellen, marxen sense poder-les guardar prou a la memòria".
M'encanta la foto en blanc i negre de l'amfiteatre!
Hola Montse, moltes gràcies per la teva visita, i no et preocupis si no pots passar massa a mi també em passa el mateix... seguirem en contacte i bon viatge... Paris... oh lala, fantastic !!!
Petons,
Moltes gràcies per passar per aquí Olga ... que puc dir? doncs que el jardí vertical de la Tabacalera es molt bonic a mes de ser autosuficient en la cosa del regar.
Una abraçada,
Hola Carles !!! aixó de les Terres del Ebre ho entenc perfectament... en fi.
Jo també vaig anar a la exposició del Lagartigue i em vaig entusiamar.
Seguim ok?
Lartigue, perdó !!!
Publica un comentari a l'entrada