diumenge, de novembre 30, 2008
divendres, de novembre 28, 2008
El viatjar infinit
Bona nit Bloc,
Viatjar amb Claudio Magris es fer uns viatges gens convencionals, es anar a buscar el detall, la essència, i el perquè, de cada lloc, explica les peculiaritats com poden ser les ètnies, les llengües, petits fragments d’història, etc. hi ha alguns capítols que costen una mica d’assimilar i situar-hi virtualment però el llibre resulta molt agradable de llegir i a la vegada molt instructiu.
Clar, si el lloc que explica hi has estat, llavors es fantàstic perquè t’aporta un munt de dades que potser no sabies o que te les fa recordar, així ha estat que per una estona he tornat a viure i amb intensitat el meu viatge a Prien, justs al llac Chiemsee, per visitar el fabulós palau Herrenchiemsee de Ludwig de Baviera, he recordat fil per randa aquell mati fred que vaig embarcar per anar fins a la illa on hi ha el palau, desprès ja a la illa i amb un cotxe de cavalls tot semblava un somni, els boscos, els jardins, havia plogut hi aquell cel ennuvolat li donava a tot l’ambient un aire de misteri i antiguitat, diria que era una tornada al passat bastant real.
No m’he ne pogut estar hi he anat a buscar les fotos d’aquell dia, n’he triat dues per ensenyar-te-les la del palau que deu ni do el nom que te, i l’altre a dalt del vaixell.
Viatjar amb Claudio Magris es fer uns viatges gens convencionals, es anar a buscar el detall, la essència, i el perquè, de cada lloc, explica les peculiaritats com poden ser les ètnies, les llengües, petits fragments d’història, etc. hi ha alguns capítols que costen una mica d’assimilar i situar-hi virtualment però el llibre resulta molt agradable de llegir i a la vegada molt instructiu.
Clar, si el lloc que explica hi has estat, llavors es fantàstic perquè t’aporta un munt de dades que potser no sabies o que te les fa recordar, així ha estat que per una estona he tornat a viure i amb intensitat el meu viatge a Prien, justs al llac Chiemsee, per visitar el fabulós palau Herrenchiemsee de Ludwig de Baviera, he recordat fil per randa aquell mati fred que vaig embarcar per anar fins a la illa on hi ha el palau, desprès ja a la illa i amb un cotxe de cavalls tot semblava un somni, els boscos, els jardins, havia plogut hi aquell cel ennuvolat li donava a tot l’ambient un aire de misteri i antiguitat, diria que era una tornada al passat bastant real.
No m’he ne pogut estar hi he anat a buscar les fotos d’aquell dia, n’he triat dues per ensenyar-te-les la del palau que deu ni do el nom que te, i l’altre a dalt del vaixell.
dilluns, de novembre 24, 2008
Dard una revista
Bona nit Bloc,
Avui mirava d’endreçar cintes de vídeo una mica antigues i he trobat un reportatge que van fer per televisió sobre la Revista Dard que es publicava per un grup d’estudiants de la Facultat de Lletres de la U.R.V. i que jo passava a format web... ja fa quasi 10 anys de tot això i la revista desprès de editar-ne 10 números la gent es va cansar o també van acabar els estudis i ningú va continuar, però en format web continua estant penjada a la xarxa i m’ha fet gràcia recordar tots els “lius” que passàvem per fer-la i llegir els poemes, relats i fotos que contenien, he buscat per Internet alguns noms de la gent que hi col·laboraven, i veure evolucions algunes bastant sorprenents en positiu del personal ... M’he trobat amb l’Alfons Gregori, Frac Prats, Adam Manyé, Frank Kalero, Emigdi Subirats i Sebastià entre altres...
Un agradable record d’una època viscuda amb entusiasme i que ha deixat una petjada literària.
Avui mirava d’endreçar cintes de vídeo una mica antigues i he trobat un reportatge que van fer per televisió sobre la Revista Dard que es publicava per un grup d’estudiants de la Facultat de Lletres de la U.R.V. i que jo passava a format web... ja fa quasi 10 anys de tot això i la revista desprès de editar-ne 10 números la gent es va cansar o també van acabar els estudis i ningú va continuar, però en format web continua estant penjada a la xarxa i m’ha fet gràcia recordar tots els “lius” que passàvem per fer-la i llegir els poemes, relats i fotos que contenien, he buscat per Internet alguns noms de la gent que hi col·laboraven, i veure evolucions algunes bastant sorprenents en positiu del personal ... M’he trobat amb l’Alfons Gregori, Frac Prats, Adam Manyé, Frank Kalero, Emigdi Subirats i Sebastià entre altres...
Un agradable record d’una època viscuda amb entusiasme i que ha deixat una petjada literària.
dijous, de novembre 20, 2008
Pioners a la xarxa blocaire ?
Bona tarda Bloc,
Fa uns dies o uns posts el Tondo Rotondo parlava de nosaltres al seu Bloc “connexions “ deia que som uns pioners a la xarxa blocaire i potser si que es veritat perquè a mi ja em fa l’efecte que això del Bloc es de tota la vida, be diria dels Blocs pues tu en tens un de bessó que en realitat va ser el primer experiment, es divertit i poc a poc hem anat esbrinant les personalitats de molts blocaires i hem deixat la virtualitat per la realitat , de totes maneres no puc saber qui es aquest “Tondo Rotondo” que s’amaga rera aquesta foto tant simpàtica, tinc alguna petita pista però... com m’agradaria saber qui es !!! Tondo ho sabré alguna vegada ?
Fa uns dies o uns posts el Tondo Rotondo parlava de nosaltres al seu Bloc “connexions “ deia que som uns pioners a la xarxa blocaire i potser si que es veritat perquè a mi ja em fa l’efecte que això del Bloc es de tota la vida, be diria dels Blocs pues tu en tens un de bessó que en realitat va ser el primer experiment, es divertit i poc a poc hem anat esbrinant les personalitats de molts blocaires i hem deixat la virtualitat per la realitat , de totes maneres no puc saber qui es aquest “Tondo Rotondo” que s’amaga rera aquesta foto tant simpàtica, tinc alguna petita pista però... com m’agradaria saber qui es !!! Tondo ho sabré alguna vegada ?
divendres, de novembre 14, 2008
Un dia inoblidable
Hola bloc,
Com ja et vaig comentar, ahir vaig estar dinant amb la Montserrat Abelló, va ser molt divertit i vam fer una bona sobretaula xerrant de llibres, escriptors, poemes i d’altres coses mes intranscendents. Una trobada feliç i un dia inoblidable. Que et sembla la foto?
dimecres, de novembre 12, 2008
dissabte, de novembre 08, 2008
Cap de setmana
Què katerina com va?
Hola jaka, doncs mira aquest cap de setmana he decidit descansar ja que últimament porto un estrès que no paro ni un moment per el pradu.
Ah, doncs ho trobo molt be, no es pot anar tant atrafegat per la vida.
I tu jaka que fas?
Doncs mira, avui he anat a la Tinet-jornada que aquest any la han dedicat al vídeo i ha hagut una taula rodona amb experts i desprès d’una pausa per el cafè i xerrada amb tinetaires, un taller pràctic.
Ah, que be a mi també m’agradaria això del vídeo.
Però si tu ja en tens un de molt xulo
Sí però m’agradaria perfeccionar
Doncs mira quan no estiguis tant estresada t'apuntes a un curset.
Potser sí que ho faré... però no se, vull fer tantes coses...
Au, a descansar i fins aviat,
Ai, si. Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
Hola jaka, doncs mira aquest cap de setmana he decidit descansar ja que últimament porto un estrès que no paro ni un moment per el pradu.
Ah, doncs ho trobo molt be, no es pot anar tant atrafegat per la vida.
I tu jaka que fas?
Doncs mira, avui he anat a la Tinet-jornada que aquest any la han dedicat al vídeo i ha hagut una taula rodona amb experts i desprès d’una pausa per el cafè i xerrada amb tinetaires, un taller pràctic.
Ah, que be a mi també m’agradaria això del vídeo.
Però si tu ja en tens un de molt xulo
Sí però m’agradaria perfeccionar
Doncs mira quan no estiguis tant estresada t'apuntes a un curset.
Potser sí que ho faré... però no se, vull fer tantes coses...
Au, a descansar i fins aviat,
Ai, si. Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
dilluns, de novembre 03, 2008
L’últim patriarca
Acabo de llegir aquest llibre de la escriptora Najat El Hachmi, que es la proposta d’aquest mes del Club de Lectors de la Biblio, el llibre m’agrada’t, es fàcil de llegir i fa anar ràpid ja que vols veure que els hi passa als seus protagonistes, he tingut molts moments de indignació de veure com està considerada la dona al Marroc, clar que tot es fruit de una cultura completament diferent de la nostra però es injust i encara tenen que evolucionar molt. Encara que ja ho imagines, al llegir el llibre t’adones que venir a viure aquí deu ser un xoc tremend per a ells i no es estrany que sorgeixin els conflictes familiars que explica la història.
“L’últim patriarca és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d’anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips.”
“L’últim patriarca és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d’anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips.”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)