dimecres, de maig 01, 2013

Después del terremoto



Bona tarda Bloc,
L'any 1995 hi va haver un gran terratrèmol a la Ciutat de Kobe al Japó... a rel d'això l'Haruki Murakami va escriure 6 relats vinculants, els protagonistes  son gent que no van viure directament les conseqüències físiques de la natura però si l'efecte psicològic del impacte... quan vas llegint et va entrant una gran pau i vas deixant fora un munt de coses que semblaven importants...


Jo vaig posar el llibre dins la bossa marxava a enfrontar-me amb un gran terratrèmol personal i l'Haruki m'ha havia ajuda't mes d'una vegada a superar situacions extremes... el meu cos es va obrir i fa mal, molt de mal, però al mateix temps van anar passant petites històries emocionants algunes una mica surrealistes com es ara veure la foto-fixa que per un instant estava desconnectada totalment, d'altres de gent fantàstica que no vull oblidar... la Dulce, el Gaby, l'Angela o el cirurgià que mentre em robotitzava una mica mes m'explicava que a ell també l'encantava l'Haruki i que al final de la intervenció em va regalar el tornavís amb el que m`havia fet la cura, el Quico un company de la UCI... hores de suors... desprès passava el Dr. Bernat es mirava la portada del llibre em deia vostè ara està així, "desprès del terratrèmol"... be, tinc a dins guardades mils de sensacions d'aquesta experiència una mica o bastant terrible... però m'ha quedat una gran pau, i ja un munt de coses que realment no son importants i que sense adornament  he anat deixant fora


Aquestes son les músiques que sonen desprès del terratrèmol ...



I Can't Get Started by Jamie Cullum on Grooveshark La trucha by Schubert on Grooveshark


Aquesta era la meva finestra






diumenge, d’abril 07, 2013

August Caius Octavi



Bona nit Bloc,

Ahir l'insigne Emperador August Caius Octavi va tenir a be de nombrar favorita aquesta foto meva de la Torre de Pilats, em va emocionar i tot, quan li vaig donar les gràcies em va dir: Hi ha mirades que són #Tarragona

Gràcies August des de la Tàrraco Imperial !!!




divendres, d’abril 05, 2013

El dia que m'havien de trucar


Bon dia Bloc,
El dia abans del dia que m'havien de trucar ho vaig planificar tot (o casi )ja que no sabia l'hora ni el moment que seria, em llevaria d'hora perquè la trucada no m'agafes a la dutxa, doncs contestar al telefono si estàs remullat no va massa be, aquesta primera fita es va assolir sense incidències, el següents  passos ja eren mes complicats o no,  segons  con es mirés, es podien anar canviant els plans... posar música? no, a mi m'agrada sentir-la be i si tenia que despenjar el telefono amb un Aria de fons a pulmó tope... doncs deixem-ho corre, be, doncs fem feina a fons, allò de treure llibres, ui, quanta pols... morts !!! l'aspiradora ? no, no, una vegada amb trucaven i trucaven i jo allà d'alt, anaven passant les hores i el telefono mut i mem vaig donar conte que tot o quasi tot que podia fer comportava una mica de xivarri i no convenia ja que tenia que estar molt atenta i anotar tot el que em diguessin... i així anava passant el dia,  ara teclejo una mica al ordinador, ara miro per la finestra, ara sembla que plourà, sí, ja plou, quan senti el timbre segur que em sobtarà, sempre em passa... be, ara dino, una mica de tele, i les hores van passant... va arribar la tarda i no podia fer res, llegir... com que ja començava a ser una mica tard vaig pensar trucar jo, a veure queeee tenia un número de contacte  apuntat en un paper i em vaig decidir agafo el telefono i oh maldición estava despenjat... #veritatfantasiarealitatquihosap