Foto by jaka finalista a "Racons de Tarragona"

Bona nit Bloc,

Aquesta setmana em cal destacar aquesta sorpresa de que una foto meva hagi quedat finalista a la II Mostra de "Racons de Tarragona" que organitza Turisme de Tarragona, la veritat que veure-la allí exposada m'ha rebotat una mena d’eufòria !!!

Aquest racó de la meva fotografia es especial per mi, surts del carrer de la Nao mes aviat estret i de sobte s'obre la llum del mar arrecerada a la Torre de Pilats, moltes vegades mi aturo sobre tot al estiu quan fa molta, molta calor, crec que es un dels punts mes frescos de la Ciutat...

M'ha fet molt feliç !!! 

Un Sant Jordi diferent

Bona nit Bloc,

Com dic mes amunt aquest any he viscut un dia de Sant Jordi molt diferent... vaig matinar perquè havia de ser a la Rambla una mica d'hora, al aixecar la persiana un trio d'orenetes van passar esbojarrades a ran de la finestra... ja estan arribant !!! be, vaig posar la bandera al balcó, i jo el "traje de faena" o sigui el polo vermell dels "amics de la Cultura" i apa, cap a la parada de la Rambla, allí ja hi havia un neguit de gent amunt i avall, roses i llibres i gent molta gent, no se quantes vegades vaig fer la Rambla donant informació de la Capitalitat Cultural de Tarragona 2012 , i bondia ? quantes vegades ho devia dir?  moltes cares diferents, moltes de conegudes, amics, abraçades, l'ambient era d'alegria...

A la una tots els "amics" a "formar" al Metropol per rebre als escriptors a la recepció que es fa cada any, desprès dels parlaments hi va haver un petit vermut el típic, patates, olives, i bona conversa envoltats per aquest marc incomparable que te el jardí del Metropol de balconades "Jujolianes", anys enrere el vermut era un gran aperitiu però tampoc passa res també vam ser molt feliços...  això sí no va faltar el regal de llibres.

Desprès dinar ràpid al "Viena" i tornem-hi... diuen que vam repartir 5.000 fulletons sobre el #t2012 espero que alguns se n’hagin assabentat... jo particularment estic una mica farta d'aquesta gent que diuen: es que aquí no es fa res, es que l'Ajuntament això i allò, ectr. i resulta que a molts actes Culturals i van poquíssimes persones... clar, que no se que entenent per cultura alguns... ara el que potser molta gent no ha entès es que la cultura la fem tots... be, prou de cabòries, un dia molt xulo i ara ja estic gaudint les roses precioses que em van regalar i de noves lectures.

La foto de les balconades "jujolianes" que els hi dic jo es "by jaka" mentre prenia el vermut.   

Dies de llibres, premis...

 Bona nit Bloc,

Avui tarda literària molt intensa, be, de fet ja portem dos setmanes de presentacions de nous llibres, es fantàstic que els escriptors estiguin tant entusiasmats i no parin de crear noves històries... i tornant a la tarda, les fotos corresponen al Saló de Plens del Ajuntament de Tarragona on s'han lliurat els Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2012 Capital de la Cultura, Berta Noy guanya el Premi Pin i Soler amb la novel·la "Llocs que no surten als mapes", Pau Vidal s'emporta el premi Vidal i Alcover de traducció de l'obra "I vicerè", i Xavi Ballester rep el premi Tinet de narrativa curta amb "Ous ferrats".

Al acte hi ha intervingut l'escriptor Jordi Llavina que ha fet un balanç literari del any 2011, m‘agrada’t molt que en la seva intervenció destaqués i parlés de Francesc Prats i del seu "Escarabeu" i també d'una jove poeta la Lucia Pietrelli que fa poc vaig conèixer i que recentment ha guanyat un prestigiós premi, desprès l'he conegut personalment i em parlat una mica, be....

Al altra foto tota aquesta gent que anem de vermell som els "Amics de la cultura" que desinteressadament col·laborem amb lo que convingui, i sobre tot donant a conèixer el que es fa culturalment a la Ciutat.

Per aquí hi ha molt d'ambient, premis fotogràfics, iniciatives molt noves com el "Banc de la Cultura" ectr. tot això i mes al :  Tarragona 2012

I el dilluns em tornaré a vestir de vermell... Sant Jordi !!!

esmorzar al "lemeleme"

Esmorzar al meu "lemeleme "

Records de Pasqua

Bona nit Bloc,

Demà es Pasqua... i de sobte m'ha vingut un record molt especial d'una vegada que vaig passar aquest dia en un poble-Ciutat molt bonic de Itàlia, dic poble perquè on vaig estar jo era a la part antiga recordo que per arribar al hotel vaig pujar per camins molt costeruts i que la vista des d'allí era impressionant, ara, a mi el que em va agradar mes es que l'hotel que era molt antic tot era molt rústic i al matí quan va ser l'hora de despertar-me... el despertador van ser uns copets molt suaus a la porta i una veu que deia: Bon giorno !!!  ai, no se ho vaig trobar tant bonic... el poble es diu "Finale de Liguria"...

Carta a la Helene Hanff

Bona nit Bloc,

El llibre de la Helene Hanff "84,Charing Cross Road" em va agradar molt... el intercanvi de cartes entre Nova York i Anglaterra em va portar a buscar als mapes del Googel  l'adreça d'on havia viscut la escriptora... m'agradaria pogué donar una volta per allí però com de moment no pot ser vaig enviar-li una carta pensant que si tot anava be la recuperaria i efectivament, la carta  anat a Nova York i ha tornat a casa meva, ara tinc un objecte que ha fet un viatge real però que ve d'un entorn molt virtual... 

Ja he deixat el misteriós Tòquio d'1Q84

Bona nit Bloc,

Desprès de sentir la "Sinfonietta de Janacek" en aquell taxi aturat en mig d'un embús espantós, vaig decidir baixar per aquella escala tant perillosa junt amb l'Aomame i així va ser com em vaig endinsar en aquell mon misteriós del 1Q84, amb en Tengo i l'Aomame he viscut experiències fantàstiques, insòlites virtuals però he tingut algunes senyals sorprenents...

una nit tornant cap a casa vaig mirar la lluna però no se per quin motiu jo en veia dos (ho pots veure a la foto) eren del mateix color però eren dos... també quan vaig entrar al Museu d'Art Modern a veure l'exposició de l'Ester Fabregat "En trànsit líquid" de seguit en van sortir a rebre "la gent petita"  i una "Crisalida" que emanava una llum que ben be semblava la que havia vist en Tengo... ara ja he tornat a pujar l'escala que porta a l'autopista aquesta vegada amb l'Aomame i la "crisalida" que porta dins, també ens acompanya en  Tengo, hem deixat enrere el 1Q84 i em fa recança doncs m'ho he passat molt be. 

Una de les cançons que sempre escolten la gent de la història... 

Una tarda a la casa dels gripaus

Bona tarda Bloc,

Plou, plou molt, però deixo enrere els carrers mullats i m'endinso cap a l'espai confortable dels gripaus... silenci, pulcritud, simpatia, de seguit noto placidesa, tranquil·litat, potser perquè no puc fer altre cosa que acceptar, probablement es això... només,  tanta aigua...i aquella ampolla grossa que està per aquí dalt envia gotes però no arriben, passen imatges... glaçons, llimones, taronges, taronjades, aigua molt gelada, em cabusso al mar, les cataractes sento el soroll del aigua com esclata estrepitosament refrescant... quan surti de la casa dels gripaus em posaré sota la pluja... paro les imatges...

De quan en quan passen prop gripaus molt verds i eixerits van per feina, alguns em miren... assajo un altre recurs, i provo de fer com el Pare d'en Tengo quan sembla que està inconscient i... tanco els ulls i provo d'avançar cap un lloc on a hores d'ara està ple de poesia... es el dia de la POESIA... entro i dic quatre mots procurant donar molt de sentit a les meves paraules... crec que l'experiment a resultat... la gent aplaudeix.

De sobte em ve allò de quant vaig estar vuit dies en que només podia fer una petita variació amb un cama... vaig arreglar virtualment tots els armaris de casa i van quedar molt ben endreçats, es bo tenir recursos... el temps i les experiències passen mes ràpid... una mica mes avall continuen passant els gripaus atrafegats... ep! n’hi a un que es para i ve cap a mi, es molt, molt verd i molt, molt amable i em convida a que l’acompanyi... somriu... veig la pantalla... i el gripau agafa el comandament, i comença la meva pròpia visita al meu interior... passem coves, passadissos, carrerons que s’amaguen rere corbes que semblen perilloses, però no, tot està net i polit clar que el dia abans havíem fet  una bona neteja... el gripau em pica l'ullet i està content perquè avui plou i li ha agrada't fer de guia a la meva visita que ha resultat molt positiva...  

Al carrer encara plou... faig una foto ràpida per l'Instagram i un, dos, tres, ja hi soc !!! tanco els ulls per fi... la supertonicageladaambllimona entra com un esclafit dins meu...