música... d’una tarda de gener

Bona nit Bloc,

Aquesta música m'acompanya't aquesta tarda passejant per la Ciutat, el noi que tocava semblava que m'anés seguint... a començat a ploviscar i el temps ha esdevingut una nostàlgia plàcida, tot era pau, com si les coses estiguessin al seu lloc, tot i ha pesar de la duresa de les imatges d’aquest vídeo.

Bronquiectasias

Bona nit Bloc,

Be, per culpa de les Bronquiectasias he passat alguns dies de “vacances” ... el nom es espectacular... queda com be oi? es com allò dels aristòcrates que tenen “jaqueca”, vale, ja ha passat i gràcies al tractament que m’han fet, estic com una moto... el mal es allò que et fan de les punxades a l'artèria de 6 només van se valides 2 i creu-me que es allò que arriben al os del moll... mentre era per allí algú em va portar aquest còmic del “arròs covat” i em va encantar, cada capítol està dedicat a un tipo d’arròs “arròs a banda”, arròs cubano”, jo vaig tirar de seguit cap a “arròs d’hospital” i just aquell dia per dinar havien portat aquesta “mena” de paella que, be... res...

El llibre aquest també es una sèrie que la donen per tv3, però val la pena llegir-lo en paper sobre tot per els dibuixos.

lluna de tarda

Té molta importància el títol ?

Bona tarda Bloc,

Per mi sí que te molta, crec que m’he deixat perdre lectures bones només perquè el títol no m'agradava, de vegades també he fet un acte de fe i he tingut una sorpresa molt agradable, recordo ara per exemple quan em vaig decidir a llegir “El guardian entre el centeno”, estava farta de treure-li la pols i sempre el rebutjava ....i de sobte tot es va transformar;

Ara en aquests moments estic acabant la lectura de “ El cementiri de Praga”, aquest llibre amb aquest títol sinó hagués sabut que era del U. Eco, no l’hauria llegit mai i ves a saber perquè... no se, aquest títol em sonaria a rotllo, en canvi només la historia d’aquest cementiri ja es prou original, si algun dia vaig a Praga (que raru oi que no hi hagi estat) segur que l’aniré a visitar i em quedaré bocabadada una estona com davant del Pèndol de Foucault a Paris i es que el Umberto sempre te aquell punt (mes ben dit, una immensitat de punts) que fa que sentis curiositat i facis petites, molt petites investigacions.

En quan al llibre m’agrada’t, el personatge central es del tot divertit sobre tot la manera que te de jutjar als seus contemporanis, l’ambient sòrdid que reflecteix la novel·la està completament aconseguit, per mi no es una de les seves novel·les que m’agrada’t mes però m’ha dut a descobrir “móns” dins la meva pròpia Ciutat que creia que ja no existien.... com diu el llibre continuen estan entre nosaltres.

Espais espectaculars

Bona tarda Bloc,

Fa dies que et vull deixar un apunt per el record, de la exposició “Espais Espectaculars” la vaig trobar molt original, des de la mirada de uns quants fotògrafs i el so d’uns quants compositors i interpretes es van humanitzà uns espais que per si ja son emblemàtics potser, però que les noves mirades i la música descobreix un altre lectura.

Per exemple així es com veuen i senten “l’auditori Pau Casals”, la Montse Riera (fotografia) i la Rocio Romero (música).

Desant la màgia...

Bona nit Bloc,

Avui he estat desant aquesta màgia tendra i antiga del Nadal, al balcó ja no hi ha regals, el tió ja està dormint... però la màgia tornarà...

De moment tinc la nova i inacabable màgia del Umberto, “El cementiri de Praga” la seva última novel·la; Que puc dir-ne ? Doncs que m’encanta, que aquest home es un gran mag , el llibre es la primera proposta del any del Club de Lectors.

Un any de Bloc amb imatges

Hola Bloc,

Un any mes un resum amb les imatges que han sortit aquí, cada una porta un missatge del dia en que es va escriure el post i està relacionada amb alguna cosa que va passar... particularment ha estat un any bo, he assolit algunes fites potser petites però a mi ja m’estan be, fins hi tot soc des de fa poques hores “nikonista” un petit somni que fa temps tenia.

Moltes gràcies a tots els blocaires que han passat de visita i Bon any nou!!!

Lectures

Bon dia Bloc,

Apuntem les últimes lectures...

“A gust amb la vida” de L’Anna Gavalda. Que en podria guardar per el record ? potser el que diu a la mateixa contraportada del llibre, “Lleugera, tendra i alegre, A gust amb la vida és una novel·la absolutament seductora i plena d’humanitat, que et fa estimar la vida i et deixa el regust dolç d’haver passat una estona entre bons amics.”

La traducció no m’acaba’t de fer el pes.

Per altra banda tenim “La mecànica del cor” de Mathias Malzieu, que el Blog “Amb desconexement de causa” recomanaba fa uns quants dies, es un llibre jo diria que diferent, molt diferent, fresc, m’ha recordat una mica als de Tim Barton, es un llibre simpàtic, dolç...l’autor es el cantant del grup francés Dyonisos.

desestructurant i felicitant

Hola Bloc,

Be, diu ara ve Nadal i jo diria que ja ha arribat i no se però encara no he posat el porc amb sal , ni la gallina a la pastera, ni tan sols el pollí dalt del pi, el Valentí no sento pas que toqui i de bous i vaques que passin amb sabates no en veig cap ni la Katerina mon amour, menys capons amb sabatons , el vicari fa torrons ? i jo que sé !!! i que la guineu els ha trobat salats ? Be, la Marieta ja ho arreglarà oi?

El que sí que tinc es la felicitació a punt : Bones Festes !!!

Club de lectors

Lectors del club amb la Carolina Moreno al centre.

Bona nit Bloc,

La última lectura del Club ha estat “El Tallafoc” de Henning Mankell, vaig anar a la sessió de comentaris de la novel·la casi ben be sense haver-la llegit ja que la novel·la negra no es un gènere que m'entusiasmi massa per dir que gens, avui però he anat a la trobada amb la traductora de Mankell, Carolina Moreno i ha estat una vetllada magnifica... Carolina es una gran coneixedora de Suècia i ha viscut, estudiat i treballat el que li dona una visió molt amplia de aquella societat, mes que una xerrada ha estat un col·loqui, han sortit molts temes actuals... m’agrada’t molt pogué conèixer-la, considero de gran vàlua el treball de traductor.