dimecres, de juny 23, 2010

La princesa cavaller































Hola Bloc,

M’agraden les fotografies de la Maria Veses, sota el títol “La princesa cavaller” ha fet un projecte on ha volgut fer un intercanvi de rols, crec que ho ha assolit bastant encara que actualment hi ha algunes d’aquestes “postures” que son del tot normals.

Ara en ve al cap una cançó que cantava la Marina Rosell amb lletra (crec) de la Maria Aurèlia Capmany on deia allò de ”soc una dona i mai podré se guàrdia civil”... al tiempo oi?

dissabte, de juny 12, 2010

Últims llibres que he llegit o no




















Bona tarda Bloc,

“La amaba” de aquesta dona fascinant que es l’Anna Gavalda, m’ha entusiasmat tot i que “només” es tracta d’una conversa entre sogre i nora, està realment portada magistralment i fa que no puguis deixar de llegir...




















També he llegit “Monsieur Binoix” i altres contes, Premi de narrativa curta per internet de Tinet. La veritat es que no m’ha entusiasmat massa, n’hi ha algun que amb una mica de bona voluntat es salva, però no se potser es que a continuació m’he posat amb els contes de Primo Levi i...

















“La bona crisi” de Àlex Rovira, una proposta del Club de Lectors, la veritat es que no he passat de dos capítols, a la meva manera de veure no aporta res de profit, el trobo esnob i bla, bla, bla.... a mes crec que per filosofar sobre aquest tema tant delicat crec que s’ha de tenir l'estómac ple (no ho deia Pla ?) si la crisi es de caire precari domèstic, clar al autor suposo que “totes li ponen”, espero a veure que en diuen els companys del Club el dia en que ens reunim per fer els comentaris, suposo que n’hi haurà molts que hi trobaran coses positives... no se, potser soc massa radical però es que quan una cosa trobo que no, es no. :D


dimecres, de juny 09, 2010

Un notari graciós























Bona nit Bloc,

Avui he estat “organitzant” ( o desorganitzant) llibres que tinc penjats per l’altell i com que no em puc estar de fullejar-los al obrir una pàgina d’un m’he trobat aquest retrat que un pintor molt famós va fer al notari Laideguive... res, està be, però el que em fa molta, però molta gràcia es el llaçet que porta al cap el Senyor notari... penso i em fa riure de com deu quedar l’escena d’un notari donant fe amb aquest “artilugio” al cap. Ho trobo molt divertit !!!


dimecres, de juny 02, 2010

El meu veí





















bona nit Bloc,

Cada dia quan apujo el tendal surt a dir-me hola, be, meu.


dissabte, de maig 29, 2010

L'or del Rin













Bona nit Bloc,

Ahir vaig anar novament a l’òpera, aquesta vegada també la retransmissió en directe des de l’Escala de Milan, no estava massa segura de si tractant-se d’una obra de R. Wagner m’agradaria per allò de la fama que te de pesat i avorrit, encara que a mi la música d’ell si que m’agrada... però vet aquí que em vaig trobar amb un espectacle sorprenent i únic, amb una escenografia fantàstica de efectes casi impossibles en un escenari, l’obra un bell conte de fades, sempre que escolti aquesta música em vindrà la imatge del fons del riu i les fades guardant l’or.



dilluns, de maig 24, 2010

Un casament convencional

Bona tarda Bloc,
La protagonista d’aquest llibre de la Doris Lessing , la Martha Quest sembla ser que es la mateixa Doris, doncs totes les circumstancies que envolten a la Martha son les mateixes que va viure la Doris, m’encanta llegir aquesta dona, els seus llibres sempre m’han enganxat, explica els moments, situacions i maneres de viure d’altres societats d’una manera entenedora i amena.
Buscant per la xarxa he trobat això que diu:
Hace seis meses una ancianita de pelo cano llamada Doris Lessing regresaba de comprar alcachofas cuando se encontró frente a su puerta a un equipo de la agencia Reuters. Le anunciaban que se le había concedido el premio Nobel de Literatura (Lessing se había perdido el anuncio oficial por estar comprando las susodichas alcachofas). Entre gruñona y divertida, Lessing logró abrirse paso entre los solícitos periodistas y concedió a darles una declaración rezumante de ironía: Mire, he ganado todos los premios literarios de Europa, cada maldito premio, así que obviamente estoy encantada de ganar uno más.


Ara ja entenc perquè el seu fill porta una carxofa a la mà.

dilluns, de maig 17, 2010

dissabte, de maig 15, 2010

Màscares

Bona tarda Bloc,
Ahir a la nit a la sala “8 i Mig” de Ocine, vaig anar a la projecció de la pel•lícula “Màscares” va ser molt interessant ja que hi va haver col•loqui amb l’Esteve Riambau que junt amb Elisabet Cabeza son els directors del film, es bonic que t’expliquin personalment les intringulis d’una filmació i també en aquest cas de la transformació d’un actor a un personatge, es veureu tots des de dins i a mes pogué preguntar les coses mes simples que ens passen pel cap quan assistim a un espectacle, com es ara, perruca si? perruca no? o si aquella escena es real o està guionada prèviament etc.
He trobat aquest tràiler.

Joc partit


L’Isabel i la Rosa en un moment del joc.

Hola Bloc,
Ahir al vespre al teatre “Magatzem” vaig anar al “Joc partit” entre la Isabel Ortega i la Rosa Comes (la meva filla), l’acte em va agradar molt per la manera com s’ho van muntar las dos poetes, i va haver de tot, divertiments, veritats, confessions, be... el que elles ens van voler fer creure, que per alguna cosa en saben tant de manipular mots i sentiments. Felicitats a totes dues !!!