Bona nit Bloc,
Aquesta setmana vaig anar al Club de Lectors a compartir la lectura del llibre de Malcom Gladwell “La frontera de l’èxit”, el llibre es una investigació sobre com, qui i quan es genera una epidèmia o millor dit una moda, els casos que explica crec que son molt creïbles, en general a mi aquest llibre m’agrada’t, l’he trobat una mica repetitiu i potser i “falta” el que considero el primer gran punt d’inflexió en la creació de “modes” o culpable de les epidèmies com es la televisió o les xarxes socials, el llibre es el any 2000... crec que en aquell moment als E.U. ja devien estar bastant avançats sobre aquest tema... o no?
A banda de tot això i en general el que no m’agrada massa del Club es que quasi sempre s’acaba parlant de temes que no tenen res a veure amb el llibre, ja se que d’un llibre es poden fer moltes lectures diferents però crec que ni ha algunes que es plantegen que ni el mateix autor hi ha volgut donar sentit.
Fa pocs dies vaig veure u documental en que li feien una entrevista a Juan Marse i explicava que un dia a la Universitat una noia el va anar a trobar i li deia sobre el llibre “’Ultimas tardes con Teresa” que era sensacional la seva critica que hi feia a la Burgesia, ell li va dir que no, que estava equivocada que el llibre no anava d’això, ella va tornar ha insistir dient-li que encara que ell no ho veies així en el fons el llibre era això, Marse es va empipar molt i li va contestar: Doncs miri en realitat jo tota la vida m’hagués agrada’t tenir un “afer” (per dir-ho d’una manera suau) amb una noia com aquelles de la classe alta ... com ara vostè, però com no podia ser vaig decidir escriure un llibre....
Doncs be, aquí volia arribar jo i es que trobo que hi ha lectors que hi veuen uns missatges als llibres que el autor mai sa plantejat, crec que les coses no son tan enrevessades... en fi, al menys a mi m’ho sembla.
I sinó, doncs el bròquil ja està florit, tu ja m’entens !!!
