Bon dia Bloc,
Oi que em va quedar quasi de professional ? Clar que el model també te el seu mèrit.
dimarts, de febrer 15, 2011
divendres, de febrer 11, 2011
La taronja a terra
Bona nit Bloc,
Tinc aquí amb mi el llibre de poesia “La taronja a terra” de la Olga Xirinacs que ahir en un acte emotiu i també molt divertit es va presentar a la Llibreria La Rambla de Tarragona. Que puc dir-te jo d’aquesta dona sabia, majestuosa, i bastant entremaliada ? Crec que es una persona que mai s’acaba i que sempre te aquell punt divertit i irònic que treu ferro a les coses serioses de la vida... encara no he tingut temps de entrar als nous poemes però fullejant una mica i també pels que es van llegir ahir hi veig tot un mon de experiències.
L’Olga en un moment del acte.
dimarts, de febrer 08, 2011
divendres, de febrer 04, 2011
Club de lectors
Bona nit Bloc,
El mes de febrer del any 2009 et vaig fer un post on t’explicava que havia llegit el llibre del Pierre Bayard “Com parlar de llibres que no hem llegit”, ara dos anys desprès al cicle d’assaig de la biblioteca el van proposar i el vaig tornar a agafar per fer una relectura vaig pogué comprovar que quasi tot s’ha m'havia oblidat només quedava un rerafons molt petit i irònic doncs irònic i com una mena de divertimento es el que em va semblar aquest llibre, aquesta vegada encara l’he trobat mes divertit i potser si que diu unes quantes veritats i parlant de veritats a mi no em fa cap angunia dir que no m’agrada’t mai “El Quixot” ni “El Ulisses” del Joyce, i així unes quantes patums que sembla que si un no ha llegit es un inculte... de totes maneres es veritat que hi ha llibres com ara els dos que esmento que no hi ha cap necessitat de llegir per pogué parlar-ne.
De fet jo et parlo molt de llibres però es veritat que els he llegit? Ha, ha aquí està el quit !!!
La reunió de comentaris va ser molt amena i es va parlar molt de llibres que sí havíem llegit.
dilluns, de gener 31, 2011
música... d’una tarda de gener
Bona nit Bloc,
Aquesta música m'acompanya't aquesta tarda passejant per la Ciutat, el noi que tocava semblava que m'anés seguint... a començat a ploviscar i el temps ha esdevingut una nostàlgia plàcida, tot era pau, com si les coses estiguessin al seu lloc, tot i ha pesar de la duresa de les imatges d’aquest vídeo. diumenge, de gener 30, 2011
Bronquiectasias
Bona nit Bloc,
Be, per culpa de les Bronquiectasias he passat alguns dies de “vacances” ... el nom es espectacular... queda com be oi? es com allò dels aristòcrates que tenen “jaqueca”, vale, ja ha passat i gràcies al tractament que m’han fet, estic com una moto... el mal es allò que et fan de les punxades a l'artèria de 6 només van se valides 2 i creu-me que es allò que arriben al os del moll... mentre era per allí algú em va portar aquest còmic del “arròs covat” i em va encantar, cada capítol està dedicat a un tipo d’arròs “arròs a banda”, arròs cubano”, jo vaig tirar de seguit cap a “arròs d’hospital” i just aquell dia per dinar havien portat aquesta “mena” de paella que, be... res...
El llibre aquest també es una sèrie que la donen per tv3, però val la pena llegir-lo en paper sobre tot per els dibuixos.
dilluns, de gener 24, 2011
dissabte, de gener 22, 2011
Té molta importància el títol ?
Bona tarda Bloc,
Per mi sí que te molta, crec que m’he deixat perdre lectures bones només perquè el títol no m'agradava, de vegades també he fet un acte de fe i he tingut una sorpresa molt agradable, recordo ara per exemple quan em vaig decidir a llegir “El guardian entre el centeno”, estava farta de treure-li la pols i sempre el rebutjava ....i de sobte tot es va transformar;
Ara en aquests moments estic acabant la lectura de “ El cementiri de Praga”, aquest llibre amb aquest títol sinó hagués sabut que era del U. Eco, no l’hauria llegit mai i ves a saber perquè... no se, aquest títol em sonaria a rotllo, en canvi només la historia d’aquest cementiri ja es prou original, si algun dia vaig a Praga (que raru oi que no hi hagi estat) segur que l’aniré a visitar i em quedaré bocabadada una estona com davant del Pèndol de Foucault a Paris i es que el Umberto sempre te aquell punt (mes ben dit, una immensitat de punts) que fa que sentis curiositat i facis petites, molt petites investigacions.
En quan al llibre m’agrada’t, el personatge central es del tot divertit sobre tot la manera que te de jutjar als seus contemporanis, l’ambient sòrdid que reflecteix la novel·la està completament aconseguit, per mi no es una de les seves novel·les que m’agrada’t mes però m’ha dut a descobrir “móns” dins la meva pròpia Ciutat que creia que ja no existien.... com diu el llibre continuen estan entre nosaltres.
dimarts, de gener 11, 2011
Espais espectaculars
Bona tarda Bloc,
Fa dies que et vull deixar un apunt per el record, de la exposició “Espais Espectaculars” la vaig trobar molt original, des de la mirada de uns quants fotògrafs i el so d’uns quants compositors i interpretes es van humanitzà uns espais que per si ja son emblemàtics potser, però que les noves mirades i la música descobreix un altre lectura.
Per exemple així es com veuen i senten “l’auditori Pau Casals”, la Montse Riera (fotografia) i la Rocio Romero (música).
divendres, de gener 07, 2011
Desant la màgia...
Bona nit Bloc,
Avui he estat desant aquesta màgia tendra i antiga del Nadal, al balcó ja no hi ha regals, el tió ja està dormint... però la màgia tornarà...
De moment tinc la nova i inacabable màgia del Umberto, “El cementiri de Praga” la seva última novel·la; Que puc dir-ne ? Doncs que m’encanta, que aquest home es un gran mag , el llibre es la primera proposta del any del Club de Lectors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)