Dublinesos

Bona nit Bloc,

No se perquè m’agrada tant el monòleg final dels Dublinesos de Joyce, m’entra com una pau estranya i no pararia d’escoltar aquella música.

Simon Boccanegra

Bona tarda Bloc,

Un petit apunt d’un altre dia d’òpera, aquesta retransmesa, en directe també, des del Teatre de la Scala de Milà, “Simon Boccanegra” de Verdi, dirigida per el Barenboim i amb Plácido Domingo, tot un luxe i una posta en escena fantàstica, ah, i copa de xampany (no m’agrada la paraula cava) al entreacte, una vetllada molt xula.

Blade Runner Blues

Hola Bloc,
Tinc a les mans l’últim llibre del Ferran Gerhad, “Blade Runner Blues”,
ahir vaig anar a la presentació a casa seva, una presentació molt ben ambientada, com sempre hi havia molta gent, doncs el Ferran te molts amics i gran poder de convocatòria, les seves històries i en aquest cas també poemes no deixen indiferent, he fullejat una mica el contingut del llibre tot escoltant la banda sonora del llibre, son les músiques que el Ferran sentia mentre escrivia, aquí en poso una molt especial doncs es tracta d’un avant passat del Ferran que va ser un músic molt famós Robert Gerhard.

El contingut del llibre, de moment m’agrada’t molt el pròleg d’aquest personatge misteriós Abel Ors... He llegit algun poema bastant apocalíptic, ara be, potser ens diuen el veritable desencant del ésser humà quan es dona compte de la veritat... en fi crec que el llibre, el Ferran i tots plegats estarem a la col•lisió d’Andromeda.

Un moment de la presentació.

De nou les “Històries naturals”

Bona tarda Bloc,

Encara que aquest llibre d’en Perucho l’havia llegit mes de dues vegades, no vaig dubtar de tornar-hi quan el vam proposar com a lectura del mes al Club de Lectors, m’ho he tornat a passar molt be llegint-lo i el dia dels comentaris va ser molt interessant va agradar a tothom i crec que es difícil això, i es que els seus mites fantàstics i móns misteriosos enganxen i no pots deixar de llegir.

Aquesta foto d’en Perucho m’agrada molt, aquí es veu que era un home amb un gran sentit del humor.

Avui òpera

Hola Bloc,

Avui, dia d'òpera, en directe des del Teatre del Liceu, encara que sigui transferida (via satèl·lit) , es una bona ocasió per pogué gaudir-ne, es representava “El rapte del Serrallo” de Mozart, m’ho he passat molt be.

Llavis que dansen

Bona nit Bloc,

Avui m’ha vingut de gust rellegir aquest poemari de la Olga, “Llavis que dansen”, Premi Carles Riba 1987, ja fa uns quants anys però els poemes continuen vigents i esplèndids.

“Damunt d’un oceà

de dringadisses

imprevist

hi flota un altre matí”

G. Ungaretti

Naufragis

Obro a l’espai un llarg desig de tu

I llenço al mar la xarxa imaginada:

fils que vibren a l’aire

amb llevant o mestral.

Sovint arriben amarats de pluja

amb missatges de nàufrags errants

o amb cants distrets de mariners feliços.

Algun senyal em portaran, espero,

i escolto el mar que torna i retorna

d’un llarg viatge sense tu.

Olga Xirinacs i Díaz

Si la cosa funciona

Bona tarda Bloc,
Ahir vaig veure la última (per ara, espero) del Woody, simplement genial !!! “Si la cosa funciona” es una comèdia divertidisima, amb escenes i diàlegs que fan riure i somriure, encara que en el fons tot es molt profund, aquí hi ha una desmitificació del ésser humà.

Art emergent

Hola Bloc,

Avui he anat a la inauguració de la exposició del Ismael Lozano dintre del cicle “d’art emergent” la proposta de les seves composicions son molt originals i també el mètode que ell fa servir. La presentació anat a càrrec de Jordi Abelló i com a gran artista que es, hi ha donat unes pautes molt brillants.

Llegint...

“Història de un matrimonio”

Andrew Sean Greer

Bona nit Bloc,

Aquests dies he estat llegint a Kundera, malgrat que es un autor que m’agrada no he pogut acabar “La vida está en otra parte” , no se, personatges estranys potser també es que estan posats en un país i un moment de la història que jo no acabo de situar.

En canvi, per altra banda he llegit aquesta “Historia de un matrimonio” que m’ha fet pensar i veure que de vegades, per no dir sempre, tenim una idea equivocada del que pensen els altres inclosos els mes propers i estimats, potser no aprofundim prou en les nostres converses mes intimes, potser tenim por de descobrir la por del altre, o no, segurament els altres també estan equivocats respecte a nosaltres.... despullar l’ànima costa. Una història original i que m’agrada’t molt.

matraca-carrau

Bona tarda Bloc,

Avui es dia de matraques i carraus, aquest instrument de percussió que fa aquest so tant estrany i que em porta uns records molt llunyans i feliços...

Segons la Wikipedia :

La matraca se utiliza en las iglesias españolas durante la Semana Santa, antiguamente se utilizaba para enmudecer a la gente en los días de la Pasión o para despertarlos en maitines, cuando no se podían usar las campanas, también se utilizan en algunas las celebraciones litúrgicas, o incluso en fiestas populares como por ejemplo la danza de la morenada de Oruro Bolivia, utiliza la matraca emulando a los esclavos negros de las haciendas vinícolas. También el ámbito de la Semana Santa, algunas hermandades penitenciales hacen sonar matracas durante el desfile procesional. La matraca se usa también para simular un terremoto en el Oficio de Tinieblas de la Semana Santa.

En aquest moment no m’atreveixo a escriure el nom popular del ofici litúrgic en el que utilitzàvem el carrau o matraca... tu ja m’entens oi ?