Ei !! Com va ?

Ei, Katerina com va el negoci?
Mira he hagut d’ampliar, ara he posat aquesta secció de “serveixis vostè mateix”
Caram, que be!!! Espero que no et cansis massa...
Nooo !!! Desprès de la mona quan passi aquest batibull ja tornaré al pradu.
A remenar el rabu?
Muuuuuuuuu, grrr

Processons...

Bloc,
avui es un dia de processons i encara que la de la foto no pertoca, em fa tanta gràcia que te la he volgut ensenyar jo estic per aquí i quan la miro no puc mes que fer-me un fart de riure, recordo el moment i el que sentia. La processó era en honor a Santa Ursicina.(ora pro nobis )

El bar de la Katerina

Ei !!! Que vol dir el “Bar de la Katerina”?
Doncs mira he decidit fer de empresària i muntar aquesta paradeta.
I has deixat l’altra feina?
Sí, en el fons era una feina una mica cutre... no?
Dona, era una feina adequada per una vaca.
Ja, però jo aspiro ha ser una vaca mes, mes... com ho diria? Mes moderneta !!!
Hummmmmm !!! ejem !!
I es que a mes ja estava cansada de tant remenar el rabu per el pradu. I ara tinc la Katerineta que m’ajuda.
Muuuuuuuuuuuuuuu !!!

He trobat feina !!!

Katerina has trobat feina?
Dons sí, amb això del turisme hi ha molta demanda...
Demanda ? De que?
Dona, de que vols que sigui? De llet per els esmorzars !!!
Ah !!! Be, també et podies llogar per espantar mosques ... amb el rabu ..
Muuuuuuuuuuuuu!!! MUUUUUUUUUUUUUUUU !!!
Ei ! Ei !! no t’enfadis !!!

Flas

Cerimònia d'investidura com a doctor honoris causa de l'escriptor Amin Maalouf

Bloc,
No havia anat mai a una cerimònia d’investidura i m’agrada’t molt tot l’acte, amb el seu protocol, el cor, les vestimentes, els barrets !!! però sobre tot el discurs del Amin Maalouf... ha estat com una pausa relaxant dins dels “problemes” i les presses quotidianes.Ara penso que es una llàstima que el mon no estigui governat per gent com aquesta que busquen la pau i el enteniment mitjançant el diàleg i el respecte...

Viuat Academia!!!

L’anècdota...
resulta que la Katerina m’ha volgut acompanyar de totes passades però quan hem arribat a la porta del Rectorat i s'assabenta't que l’edifici on està ubicat es l’antic escorxador ha dit: Muuuuuuuuuuuu, millor m’hem vaig al pradu a remenar el rabu.

Preparant les vacances

Hola Katerina !!!
Muuuuuuuuuu !!!
Que has fet avui ?
Doncs mira voltant per les agencies de viatges per preparar les vacances.
I que ? On aniràs?
Ja ho pots veure estic feta un liu amb tanta oferta... de moment m’hem vaig al pradu ha rumiar-ho.
Però ja es de nit...
Millor així no em caldrà moure el rabu per les mosques.
Aiiiiiiiiiiiii !!!

Un poeta, un poema...

Trencament

En la gebrada hi ha el tast
de còdols fets de sucre.

Una aurora que inspira
l’alè voraç del gessamí.

Xulio Ricardo Trigo, De “La veritat cansa”

El balcó

De balcons ni ha molts però com aquest cap, crec que no hi ha ni una Ciutat al món que tingui aquesta meravella. Els romans sabien el que es feien. Avui lluïa així quan he anat a “toca ferro”. La guia turística diu així:
Situat al capdamunt de la Rambla Nova, uns 40 metres sobre el mar, permet una visió privilegiada del Mare Nostrum, el port de Tarragona, la platja del Miracle i l’Amfiteatre. Lloc molt estimat pels tarragonins, on conflueixen tots els que, passejant, van “a tocar ferro”. La barana té una forma inconfusible, i es diu que tocar-la dóna sort.

Zona Zàlata

Bloc, analitzem :Perquè ahir em feia tanta mandra anar al teatre? Perquè ara em fa tanta mandra analitzar? A veure resumim que no tenim tot el dia.

Quan va arribar l’hora estava una mica desinflada, però vaig engegar la manxa i cap al teatre que dit de passada el tinc a dos passes.Perquè hi vaig anar?

L’obra era “Records”, la companyia “Zona Zàlata” de la que he seguit una mica la trajectòria, els textos del Magí Sunyer (amic i gran poeta), el Director i alguns actors son coneguts meus, el Xavier Pié toca el saxo de meravella i... i... la curiositat va guanyar.La posta en escena molt original, de primer ja el públic vam tenir que entrar per uns passadissos laberíntics inusuals, vam fer cap al jardí del teatre on hi havia muntada una instal•lació que feia referència a l’obra i et preparava una mica pel que veuries, caminat, pujant i baixant vam fer cap al escenari on hi érem tots, públic i actors, l’espectacle es intens en emocions i encara que el argument es sobre les guerres al final quedes com allibera’t.Desprès i va haver fòrum, total que vaig tornar a casa eufòrica, relaxada.

Conclusió: M’ho vaig passar molt be, l'únic es que no deixaven entrar vaques i la pobra Katerina es va tenir que quedar per la Rambla matant mosques amb el rabu i tant que s’havia arreglat per la ocasió.