Bon nit Bloc,
Aquest llibre de Dai Sijie primer que tot m’ha semblat insòlit pel tema i desprès fantàstic per les descripcions de les recepcions del emperador, amb les sedes, perles, milers de servents, l’habitació de caça damunt d’un elefant, el vaixell, crec que sí que es tota una acrobàcia potser no tan de Confunci sinó mes aviat del Dai.
Bona nit Bloc
Última novel·la que he llegit de Paul Auster, la història sorprenen com sempre per la seva acció suau i controlada que explica mes que res vides interiors de personatges reals i quotidians, aquesta vegada el final no te una resolució massa feliç però crec que es molt real i bastant proper als moments que estem vivim, la trama principal es desenvolupa a Sunset Park a Brooklyn el senyor google m’ha fet arribar aquestes imatges del lloc... com no podia ser d’altra manera la lectura del llibre m’ha fet viure histories diferents i possibles.
Da che fatto fu poi di sangue bruno,
ricominció a dir: “Perché mi scerpi?
non hai tu spirto di pietati alcuno?
uomini fummo, e or siam fatti sterpi”
Gassman únic llegint a Dante
Bona nit Bloc,
Avui també he anat a fer practiques de fotografia amb el professor i els companys del curs, ha estat un matí intens de treball, estic contenta perquè veig que ja entenc algunes d’aquelles “palabrejas” que em sonaven a idioma extraterrestre i a mes a mes ja trobo bastants dels botonets als que corresponen, algunes fotos que he fet han passat “l’examen”... llavors quan he arribat a casa me permès la llicencia de fotografiar aquest lliri groc i he flipat de com m’ha sortit, per un expert el trobaria una birria però jo estic al·lucinada de com m’ha sortit ja que no hi ha cap automatisme.
Doncs sí, ho tinc decidit que quan sigui gran vull dedicar-me a la fotografia, per això aquesta setmana vaig començar un curs i avui tot el mati hem estat de practiques por “àhi” amb el professor, tinc el cap com un bombo de isos, obertures, diafragmes i velocitats però crec que la cosa va per bon camí, al menys ja m’he ha sortit alguna bastant enfocada.
Com pots veure, crec que la Catedral es mes o menys així oi?
Bona nit Bloc,
El títol del llibre de per si ja em va semblar divertit... Flaubert era una mica lloro? Tenia un lloro Flaubert? Vol dir que Flaubert estava ja en aquell temps “al lloro”?
I vaig posar moltes expectatives a la lectura d’aquest llibre i la veritat es que no m’ha defraudat gens, Julian Barnes fa una mena d'assaig, investigació, no-novel·la, que dona per resultat un divertimento molt entretingut, original i que revela coses del caràcter i la vida de Gustave que ell no volia que es sabessin, però que ha acabat per sortir a la llum. Quan llegint esbrines lo del lloro ja ho entens una mica encara que lo bo del cas es que sí que Flaubert tenia un lloro, però quin es el autèntic ? Per lo vist de lloros que es proclamen ser el únic, el vertader lloro de Flaubert em van sortint...
Potser era com el de la foto?
