Bona nit Bloc,
Penso amb tu constantment i t’escric de pensament, les hores, les coses i els dies s’encadenen i tinc un munt d’apunts que vull recordar.
A veure, fa uns dies al Club de Lectors vam comentar “Una lletra femenina de color blau pàl·lid” de Franz Werfel el llibre m’agrada’t , una petita història relatada d’una manera magistral amb moltes subtileses com ja s’entreveu al títol. Que mes puc dir-te ? Doncs que no havia llegit mai res de el F.W. però que sí l’havia sentit anomenar per “ La cancion de Bernardet “ llibre que mai m'hauria passat pel cap de llegir... no se... ves a saber...
“Desprès va remenar com un jugador de cartes la prop d’una dotzena de sobres i els va examinar amb la rutina del funcionari que es té prou amb una llambregada per comprovar la importància del correu. Eren exactament onze cartes, deu de les quals escrites a màquina. Això feia destacar de manera encara més monitòria entre la monotonia de la resta l’escriptura de color blau pàl·lid de l’onzena. Era una escriptura femenina una mica grandiloqüent, severa i allargada.”
Ja fa dos o tres dies que estic buscant a Madame Bovary i avui per fi l’ha he trobat al primer prestatge just damunt del capçal del llit, la cridava però l'Ema es resistia... i es que a la Biblio em van donar una versió bastant infernal una traducció horrorosa... tot hi que l’he llegit i tornaré ja que es una nova proposta del Club, i també perquè l’Ema es un personatge que em cau be, el romanticisme portat fins al límit i sempre buscant el màxim de glamour.
Aquesta setmana moltes presentacions de llibres... quina falera noi per escriure i sobre tot per publicar, no se jo només d’entrar a una llibreria ja em desanimaria... en fi...
Ah, també el dimecres passat a la Biblioteca mes de 30 persones vam llegir poesia dins de la Primavera Poètica a la BPT. Jo vaig llegir al Manuel Forcano, a la Montserrat Abelló i com es natural a la meva filla Rosa Comes, em feia bastant corte això de llegir en públic però al final resulta que em va sortir molt be segons diuen...
