L'or del Rin

Bona nit Bloc,

Ahir vaig anar novament a l’òpera, aquesta vegada també la retransmissió en directe des de l’Escala de Milan, no estava massa segura de si tractant-se d’una obra de R. Wagner m’agradaria per allò de la fama que te de pesat i avorrit, encara que a mi la música d’ell si que m’agrada... però vet aquí que em vaig trobar amb un espectacle sorprenent i únic, amb una escenografia fantàstica de efectes casi impossibles en un escenari, l’obra un bell conte de fades, sempre que escolti aquesta música em vindrà la imatge del fons del riu i les fades guardant l’or.

Un casament convencional

Bona tarda Bloc,
La protagonista d’aquest llibre de la Doris Lessing , la Martha Quest sembla ser que es la mateixa Doris, doncs totes les circumstancies que envolten a la Martha son les mateixes que va viure la Doris, m’encanta llegir aquesta dona, els seus llibres sempre m’han enganxat, explica els moments, situacions i maneres de viure d’altres societats d’una manera entenedora i amena.
Buscant per la xarxa he trobat això que diu:

Hace seis meses una ancianita de pelo cano llamada Doris Lessing regresaba de comprar alcachofas cuando se encontró frente a su puerta a un equipo de la agencia Reuters. Le anunciaban que se le había concedido el premio Nobel de Literatura (Lessing se había perdido el anuncio oficial por estar comprando las susodichas alcachofas). Entre gruñona y divertida, Lessing logró abrirse paso entre los solícitos periodistas y concedió a darles una declaración rezumante de ironía: Mire, he ganado todos los premios literarios de Europa, cada maldito premio, así que obviamente estoy encantada de ganar uno más.

Ara ja entenc perquè el seu fill porta una carxofa a la mà.

Su primera comunión

La cançó es horrorosa, però la nena guapissima oi Bloc?

Màscares

Bona tarda Bloc,
Ahir a la nit a la sala “8 i Mig” de Ocine, vaig anar a la projecció de la pel•lícula “Màscares” va ser molt interessant ja que hi va haver col•loqui amb l’Esteve Riambau que junt amb Elisabet Cabeza son els directors del film, es bonic que t’expliquin personalment les intringulis d’una filmació i també en aquest cas de la transformació d’un actor a un personatge, es veureu tots des de dins i a mes pogué preguntar les coses mes simples que ens passen pel cap quan assistim a un espectacle, com es ara, perruca si? perruca no? o si aquella escena es real o està guionada prèviament etc.
He trobat aquest tràiler.

Joc partit

L’Isabel i la Rosa en un moment del joc.

Hola Bloc,
Ahir al vespre al teatre “Magatzem” vaig anar al “Joc partit” entre la Isabel Ortega i la Rosa Comes (la meva filla), l’acte em va agradar molt per la manera com s’ho van muntar las dos poetes, i va haver de tot, divertiments, veritats, confessions, be... el que elles ens van voler fer creure, que per alguna cosa en saben tant de manipular mots i sentiments. Felicitats a totes dues !!!

Dublinesos

Bona nit Bloc,

No se perquè m’agrada tant el monòleg final dels Dublinesos de Joyce, m’entra com una pau estranya i no pararia d’escoltar aquella música.

Simon Boccanegra

Bona tarda Bloc,

Un petit apunt d’un altre dia d’òpera, aquesta retransmesa, en directe també, des del Teatre de la Scala de Milà, “Simon Boccanegra” de Verdi, dirigida per el Barenboim i amb Plácido Domingo, tot un luxe i una posta en escena fantàstica, ah, i copa de xampany (no m’agrada la paraula cava) al entreacte, una vetllada molt xula.

Blade Runner Blues

Hola Bloc,
Tinc a les mans l’últim llibre del Ferran Gerhad, “Blade Runner Blues”,
ahir vaig anar a la presentació a casa seva, una presentació molt ben ambientada, com sempre hi havia molta gent, doncs el Ferran te molts amics i gran poder de convocatòria, les seves històries i en aquest cas també poemes no deixen indiferent, he fullejat una mica el contingut del llibre tot escoltant la banda sonora del llibre, son les músiques que el Ferran sentia mentre escrivia, aquí en poso una molt especial doncs es tracta d’un avant passat del Ferran que va ser un músic molt famós Robert Gerhard.

El contingut del llibre, de moment m’agrada’t molt el pròleg d’aquest personatge misteriós Abel Ors... He llegit algun poema bastant apocalíptic, ara be, potser ens diuen el veritable desencant del ésser humà quan es dona compte de la veritat... en fi crec que el llibre, el Ferran i tots plegats estarem a la col•lisió d’Andromeda.

Un moment de la presentació.

De nou les “Històries naturals”

Bona tarda Bloc,

Encara que aquest llibre d’en Perucho l’havia llegit mes de dues vegades, no vaig dubtar de tornar-hi quan el vam proposar com a lectura del mes al Club de Lectors, m’ho he tornat a passar molt be llegint-lo i el dia dels comentaris va ser molt interessant va agradar a tothom i crec que es difícil això, i es que els seus mites fantàstics i móns misteriosos enganxen i no pots deixar de llegir.

Aquesta foto d’en Perucho m’agrada molt, aquí es veu que era un home amb un gran sentit del humor.

Avui òpera

Hola Bloc,

Avui, dia d'òpera, en directe des del Teatre del Liceu, encara que sigui transferida (via satèl·lit) , es una bona ocasió per pogué gaudir-ne, es representava “El rapte del Serrallo” de Mozart, m’ho he passat molt be.