The road i la xispa de la vida

Hola Bloc,
Fa uns quants dies vaig anar al cinema, a mi no em feia massa gràcia veure aquesta peli de “La carretera” ja que els comentaris que havia llegit sobre ella trobava que seria molt tètrica i una mica “bèstia” però pel que sigui vaig fer cap a la sala on es projectava... be, la peli es tètrica del tot, presenta un mon apocalíptic desprès d’una guerra nuclear però el que vaig trobar mes fort i anguniós es que les persones que queden tret de tres o quatre (els bons) es dediquen a caçar persones per fer bullir l’olla...
Hi ha una escena que la trobo molt “divertida”, en aquell mon on tot està destrossat els protagonistes (Pare i fill) van buscant menjar, aigua, roba, ect. el que sigui, i OH! miracle !! d’una ferralla que havia estat una maquina de begudes en surt una Cocacola completament sencera fins i tot amb totes les bombolletes picants... es el missatge d’esperança de la peli per allò de “la xispa de la vida”?

La dona justa

Bona tarda Bloc,
Ahir vaig anar a la reunió del Club de Lectors de la Biblio, el llibre que vàrem comentar va ser “ La dona justa” de Sandor Marai, com sempre hi va haver opinions molt diferents i en conjunt va agradar; Per mi tot hi no ser un llibre que m’hagi entusiasmat l’he trobat bastant amè i original en explicar una mateixa història des de tres punts de vista diferents ja que son tres els protagonistes principals.

He trobat aquest vídeo sobre un text de Marai i m’agrada’t ... oi que es bonic?

La nit de les papallones

Christa Leem

Bona nit Bloc,

Abans d’ahir a la Biblioteca em va cridar l’atenció aquest llibre del Jordi Coca n'havia sentit parlar però no sabia de que anava... be, doncs l’he llegit i sense ser una biografia (segons l’autor) de la Christa Leem he trobat que tret d’algunes coses molt personals el demés el que es refereix a la seva vida artística es clavat... recordo quan va sortir al programa del Angel Casas i la revolució que va organitzar... ara a Internet es troba quasi tot inclosos els vídeos que aquells moments només podien veure alguns “privilegiats” com es ara aquest i aquest.

El llibre es interessant com a document “històric” d’un temps, però l’he trobat molt repetitiu, hi ha coses que les explica massa vegades.

Conocer a Jane Austen

Hola Bloc,

Acabo de veure aquesta peli sobre un Club de lectura una mica improvisat on sis persones decideixen llegir sis llibres de la Jane Austen i trobar-se per comentar-los, el guió està basat en la novel·la de la Karen Joy Fowler, “El club de lectura de Jane Austen”, a banda de les sessions de comentaris sobre els llibres de la Jane, es va coneixent les diferents històries dels lectors i com van solucionant els seus conflictes quotidians... crec que ara buscaré el llibre doncs m’he quedat amb les ganes d'aprofundir una mica mes.

Invisible

Bona nit Bloc,
El últim llibre que he llegit es “Invisible”... i no el trobo per enlloc.

Soy yo, Casandra.
Y ésta es mi ciudad bajo las cenizas.
Y éste es mi bastón y éstas mis cintas de profeta.
Y ésta es mi cabeza llena de dudas.

Vida

Bona nit Bloc,

Penso que malgrat la inestabilitat del nostre univers, el no saber el perquè , i tots els interrogants, la vida es una cosa meravellosa, algú va venint...

On son els bacallans ?

Hola Bloc,

Que dius ? on son els bacallans ?

A veure, mira per aquí

Això era un dia que vaig anar a pescar bacallans...

Núvol de tags

Botes blanques, samarreta de ratlles, el Price dels poetes, Tuset, Cova del Drac, Marta, Andreu, Josep A. Codina, Miki i los tonis, nova cançó, pestanyes molt llargues, faldilles molt curtes, temps era temps...

Despietat país de les meravelles i la Fi del Món

Bona nit Bloc,
Fa dies que no et dic res i es que he estat viatjant per el Despietat país de les meravelles del H. Murakami, també he arribat a la Fi del Món i m’ha sorprès trobar-ho tot tant tranquil i relaxant... història en un context irreal, però que crec que potser molt real, la realitat que veiem es la mateixa realitat per ha tothom? 
El nostre cervell potser manipulat pot crear móns molt diferents, el llibre fa pensar i Murakami m’ha tornat a traslladar a paratges de somnis.

Jo també vaig pensar en la pluja. Una boirina tan fina que quasi no era pluja. Caient, sempre imparcial, sempre igual, gradualment anava cobrint la meva consciència en una cortina vaporosa, incolora.
Bob Dylan cantava A Hard Rain’s una vegada i un altre.