Fingiments

Bon nit bloc,
Des dels primers dies de la tardor que tinc molt prop aquest llibre del Francesc Prat, “fingiments”, llegeixo i rellegeixo, entro i surto i com mes lectures faig mes veig aquest mon que l’autor ha volgut transmetre, potser no es exactament el que ell voldria que jo entengués, però si mes no ha creat dins meu tota una sèrie de percepcions, per exemple de colors, es clarament un paisatge granat i que identifico amb aquesta música de Chopin i no se perquè...


Diu l’autor: “A fingiments es fingeixen experiències tan fútils i canviants com els sentiments, que voldrien semblar autèntics (per això pretenc fer poesia lírica) que són motivats per un paisatge, per la mort d’aquells a qui hem estimat o bé odiat o per l’alegria mateixa d'existir. Amb la sonoritat de las paraules, el seu poder evocatiu o amb les transformacions visionàries voldria fet art; sóc conscient, però, que només qui llegeixi els poemes et pot valorar la pretensió.”
Crec que he captat alguns d’aquests fingiments...

M'assec i obro el llibre i llegeixo en veu alta aquest poema...

Aquest matí, mentre passejo per la vora del riu, desitjo, com un devot, la flama i el fum de sàndal entrant a la llum universal, les cendres retornat al present etern amb el pas de l’aigua.
Si dins la barca de fusta,
vagarejant per l’espai
sense rumb ni objectiu,
sense dia ni nit,
s’hi està tan bé:
Què faig aquí,
temorenc i perplex,
canviant i fugint,
com una duna al vent ?

Estic a Celrà envoltada del paisatge del poeta, per altres motius i casualitats de la vida he fet cap aquí, estic contenta, emocionada, m’ho miro tot en clau de poesia.

Vagi com vagi...

Vagi com vagi,el millor fóra no haver nascut.

Álvaro de Campos

Ruta literària Olga Xirinacs

Bona nit Bloc,

Avui he anat a la ruta literària dedicada a la Olga, sempre aquestes rutes m’agraden molt perquè això de llegir textos als llocs on els ha dedicat el autor es bonic perquè potser captes una mica les fonts de inspiració, aquest any a mes com a pogut venir l’autora (altres vegades no pot ser per raons obvies) ha estat molt mes interessant i gratificant.

Hem anat per llocs on possiblement habiten els éssers fantàstics i una mica sinistres que ens explica la Olga en bastants dels seus llibres, com ja saps ella es una fan d’aquest gènere... ja hem llegit molts llibres d’ella junts oi?

Un dia amb la Montserrat Abelló

Hola Bloc,
Ahir vaig tenir novament el plaer de poder compartir quasi tot un dia amb la Montserrat, a l’hora de dinar la conversa va ser molt gratificant, interessant i també divertida, desprès a la tarda la poesia... va llegir i ens va explicar moltes coses de la seva llarga vida amb una entrevista conduïda per Maria Lluisa Julià.

Sembla ser que el novembre es el mes assenyalat per tenir prop encara que només sigui per unes hores a la Montserrat. Tan de bo hi hagi molts novembres.

Un poema d’ella que m’agrada molt.

Tot sembla ben senzill. Quatre parets
fan una casa. Un home i una dona,
un fill. Una taula, quatre cadires,
i un llit per a dormir, néixer, morir.

Tot sembla tan senzill, si fos així ¡

Montserrat Abelló

Olga Xirinacs

Bona nit Bloc,
Avui he anat a la presentació del nou llibre de la Olga “ L’agonia de Severià Vargas”, com ja et pots imaginar ha estat un vespre literari magnífic, sentir parlar a l’Olga es tot un plaer es molt sàvia diria jo i també bastant entremaliada amb les seves “animetes” i contes de terror, l’estimo molt i crec que es tot un luxe tenir-la com amiga i a Tarragona, la història del llibre promet molt... gràcies Olga !!!

Olga Xirinacs en un moment de la presentació.

Estic llegint...

Hola Bloc,
Doncs sí, aquests dies estic llegint a dos poetes que em va descobrir el Manel Forcano el dia que va venir al Club de lectors, ell n'és el traductor, va explicar una mica de la seva història, vaig quedar fascinada ...

La pluja parla en silenci,
ja pots dormir.
Al costat del llit, fressa d’ales d’un diari,
No hi ha cap més àngel.
Matinaré i subornaré el nou dia,
perquè ens sigui favorable.
Iehuda Amikhai

He menjat una mica de pa. He estimat unes quantes dones.
He llegit uns quants llibres de nit, a la llum d’una bombeta.
No sé avui més del que sabia.
Nu sortiré d’aquest món, com nu vaig arribar-hi.
Pinkhas Sadè

També fa poc dies he acabat de llegir un de L’Anna Gavalda (El consol) he trobat que es merescuda la fama que te com escriptora, els seus personatges son reals i mostren tot el seu interior amb gran precisió, la trama que de moment semblava senzilla desprès resulta una història molt original. Crec que llegiré mes de l’Anna.

La Via Làctia i Andròmeda

Bona nit Bloc,

Diuen que està previst que d’aquí a 3.ooo milions d’anys i hagi una col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia... es molt de temps... però he estat pensant que jo hi serè, que tu hi seràs, que tots hi serem, d’alguna manera o altra... estem tots aquí dins de la foto, per cert, oi que es un lloc preciós?

El mateix mar

El silenci

Tu també. I tothom. Tot Bat-Iam s’omplirà de gent nova i també ells

al seu torn, de nit tots sols, de vegades se sorprendran d’entendre que fa la lluna

amb el mar i quina és la intenció del silenci. De resposta no en tindran. Tot això més o menys penja d’un fil. La intenció del silenci és silenci.

Hola Bloc,

Aquest es un paràgraf-capítol d’un dels llibres mes extraordinaris que he llegit, crec que serà una lectura d’aquelles d’anar rellegint i de que cada vegada i descobriré una nova sensació, un nou moment màgic, una nova recreació de paraules elegants, netes, pausades, pensades...

De fet quan he arribat al final... sense ni adonarem he tornat a començar per la primera pàgina.

Amos Oz , ha fet una novel·la poètica difícil de superar.

Ahir vaig anar a la sessió de comentaris del Club de Lectors, i avui ha vingut a la Biblio el traductor del llibre Manel Forcano una persona extraordinària que ha fet una dissertació sobre semítica i ha explicat un munt de coses de les seves vivències a Israel, Egipte, Síria, dels poetes d’aquests països... ell també poeta , mentre anava parlant he recordat que una vegada l’havia sentit llegir la seva poesia aquí, concretament al mític “Poetes” (ara desaparegut) amb el grup que es van començar anomenar “Els imparables” , avui rellegia la seva poesia...

Recordar exacte un rosa besat de llavis

és provar d'encendre un foc

amb llumins que ja han cremat.

Però queden a la memòria

el mar resplandent des del camí

i l'ombra d'aquell arbre ufanós

on amb tot el cos a la veu vas dir-me

vine.

Lluïa al sol el metall nu de les bicicletes a terra

l'una damunt de l'altra.

de Com un persa (València, ed. Tàndem, 2001)

El Manel Forcano i la bibliotecària Cristina Barber durant la xerrada.

Aléxandros

Bona tarda Bloc,

Organitzant i traïen pols (com sempre) dels llibres que tinc per aquí em va cridar l’atenció aquest de Valerio Massimo Manfredi, una biografia d’Alexandre el jove rei macedoni que va concebre la conquesta del mon sencer, val a dir que la història tot i que es coneguda m’ha enganxat, l’escriptor i estudiós del mon antic Valerio ho explica magistralment i m’ha fet viure ho al menys imaginar com podia ser tot allò... cruel, refinat, sanguinari...

La imatge que t’ensenyo es una escultura que li va fer a Alexandre el famós Lisip, diuen que la gent el trobaven molt guapo .... home, que vols que et digui... ara, això si, indiferent no et deix.

En l’obra mestra de l’escultor Lisip, espessos rínxols li encerclen el rostre de delicades faccions: com es pot restar indiferent davant la bellesa d’Alexandre ?

I com es pot restar indiferent davant la majestuositat d’un imperi destruït, des del Danubi a l'Índic, avui dia difícilment imaginable, llavors difícil de creure?

Amb ulls americans

Amb ulls americans

Carme Riera

Quina mena de gent som? Com ens veuen els de fora? A partir de l’experiència del periodista americà George Mac Gregor, Carme Riera construeix un relat fresc, actual i divertit sobre la societat catalana. Fa pocs anys George va topar per atzar amb un seguici de l’alcalde de Barcelona que s’havia desplaçat a Nova York per promoure les virtuts i meravelles de la capital catalana. Gràcies les habilitats del periodista, la delegació catalana va aconseguir salvar una situació delicada, cosa que li va valdre la promesa d’una beca per fer una estada a Catalunya. La seva mirada perplexa marcarà un relat que va de la ironia crítica a un final més obscur i sòrdid de trama policíaca i rerafons de corrupció.

Això es el que diu a la contraportada del llibre, jo només afegeixo, divertit, per passar l’estona.