Beethoven...

Beethoven... perquè el silenci no sigui tant evident .

Ahir va ser Sant Jordi

Bona nit Bloc,

Ahir va ser Sant Jordi, com no podia se d’altra em van regalar roses i llibres i entre ells aquest tan especial, encara que fa molts anys que el vaig llegir no el tenia i m’agrada molt per dos motius, perquè es de la Marguerite i per el nom de Alexis tan vinculat a la meva vida actual.

El origen del mundo

Hola Bloc,
He acabat la lectura d’aquest llibre del Jorge Edwards, es una petita història que explica el terrible que pot ser per una persona estar gelós i que encara que segurament no es veritat el que se imagina, ell si recrea pensat que si i sembla que s’ho passi fins hi tot be imaginant amb tots detalls com van passar les coses.
El títol del llibre te a veure amb el quadre de Gustave Courbet que en el seu moment va provocar un gran escàndol.

El guardian entre el centeno

Bona nit Bloc,

Aquest llibre de J.D. Sanlinger es llegeix com si algú te estes empaitant, encara que la història no interessés massa no se que hi ha que et fa avançar a pressa feta, es un llibre que fa un munt d’anys que està per aquí però encara que li he tret la pols tropezientas vegades mai em passava pel cap llegir-lo ja que per començar el títol no m’agradava, be, el trobava molt poc atractiu, i... ara resulta que es part d’un poema, i que només rascant una miqueta resulta que es molt famós i de lectura obligada etc. etc. Ai, be, m'agrada’t

Ja posats a buscar fins hi tot te una cançó dedicada.

Kore

Bona nit Bloc,

Al entrar a l’habitació he vist que el “Kore” havia saltat de la prestatgeria, allí estava com reclamant atenció, com dient , - fa temps que no em llegeixes- i te raó i això que els poemes del Joan Duran son preciosos... i et fan pensar... i t’omplen els buits que a estones se intercalen dins d’un...

Ocupo aquest reducte d’univers,
estenc el meu cos com una liana,
els meus ossos són les bigues i la fusta,
i els meus cabells el sostre i la savina.

No hi ha sortides.
Continuo cavant galeries,
flueixo entre escletxes i finestres
aferrant-me a les restes d’una vida
que no sé ni per què visc.
___________________________________________________
Fa tres anys

Plou

Bloc,
Miro rera els vidres com plou, veig que la flor de la clivia comença a desfer-se, sona Bach i tot te com un ambient càlid i tranquil, diria de rutina que ja m’està be, es un moment per ancorar, no cal que passi res mes... quan la música s’acabi potser l’encant es trencarà...

Diumenge de rams

Bona tarda Bloc,

Avui diumenge de rams m’he posat l’abriguet de piqué, sabates i mitjons blancs, ah ! i els guants, les floretes al cap i he agafat el palmó i cap a beneir, els rosaris de sucre ja mels havia menjat ? desprès de passejar el palmó amunt i avall, una escombrada per el passadís i per fi penjat al balcó.
___________________________________

Fa tres anys

Mirant...

Bona nit Bloc,
Mirant... núvols, arbres, camins, mar, muntanyes, pedres, murs, camps, pobles, gent, homes, blancs, negres, dones, amb mocador, sense, amb botes, rient, parlant, caminant, passant, passant, passant...
i escoltant ...

___________________________________________

Fa tres anys

Cheers

Hola Bloc,
Avui he estat mirant vídeos casolans, i n’he trobat un que m’ha fet venir records molt especials de una tarda caminant per Boston (cosa normal :)) i que vam anar a la cafeteria Cheers, la de la sèrie de televisió on sortia el Dr. Frasier... tots els personatges i els guions eren fantàstics, passaves una bona estona, el local es exactament com surt a la sèrie i es que allí si rodaven els capítols de veritat, va ser divertit prendre allí una copa i sembla estrany però era com si tota la vida hi haguéssim anat.
Desprès de recordar he anat al youtube i clar allí estava Cheers... quan hi vaig estar això de la Internet no existia.


______________________________________
Fa tres anys

Justament ahir llegia

Bona nit Bloc,

Justament ahir llegia:

D’aquella primera entrevista amb Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat en té el record “d’una dona que tenia uns ulls intensos, molt vius i altament reveladors d'intel·ligència”
Però l'encàrrec de dirigir “Tu i l'hipòcrita” probablement tampoc no va agradar gaire a Ricard Salvat que potser va pensar que li endossaven l’obra que els directors diguem-ne oficials de l’ABD no havien volgut agafar.