dissabte, de febrer 28, 2009

Avui aquest poema














Cinc

Retorno a les comes,
Llanço els daus, em decideixo,
transgredeixo l’atzar;
i ja sé que això no és possible.
Em descontroles,
ho he d’acceptar i no puc negar-ho.
Sóc en un bar, sola,
amb el futur per davant – quin tòpic, oi?-
i sé que tot depèn de tu,
d’aquesta esfera que s’escriu amb el cinc,
o amb el set, és igual,
i que encaixa en el pany
per entrar dins la vida.
La conversa inconnexa
Que ara sento prop meu
Em recorda a tu. Absorbir,
pas enrere, qualitat de vida,
contraris que lluiten
per entrar en el control,
en un rectangle estrepitós i mediocre.
I em ve la recta, erecta
i aïllada, i entenc que, si vull,
el vol pot ser pretensiós,
que el cinc, de vegades, pot ser conjurat.


Rosa Comes
3: atzar
Fotografia Xavier Argente

dilluns, de febrer 23, 2009

No tinc cap aparell per a la reproducció del so enregistrat en els discs fonogràfics













Bona tarda bloc,
Com no tinc cap “aparell per a la reproducció del so enregistrat en els discs fonogràfics” i en tinc molts, he pensat una manera de poder-los escoltar...como no! el Youtube, de moment el primer que he buscat l’he trobat.


dissabte, de febrer 21, 2009

Com parlar de llibres que no hem llegit














Llegir és una opció de vida i no llegir és un dret. Així com hi ha moltes maneres de llegir un llibre, també n’hi ha moltes de no llegir-lo: no llegir-lo i prou, llegir-ne una petita part, llegir-lo en diagonal o haver-lo llegit i oblidat del tot. En una defensa provocadora i políticament incorrecta del dret de la no-lectura. “Com parlar de llibres que no hem llegit” explora cada una de les maneres de no llegir un llibre i ofereix claus, frases i estratègies per fer veure justament el contrari en situacions professionals, personals o de compromís. Una prova innegable, doncs, que és possible mantenir una conversa apassionant i apassionada sobre un llibre que no hem llegit i fins i tot - o potser especialment – amb algú que tampoc no l’hagi llegit.
Llibre d’humor irreverent, però alhora rigorós i útil,
“Com parlar de llibres que no hem llegit” amaga, entre les seves pàgines carregades d’ironia, una profunda reflexió sobre la literatura i els hàbits de lectura d’una societat contaminada per la voluntat d’aparentar, pel sentiment de culpa i per la sacralització de la figura de l’intel·lectual.

Oi que no es nota que no m’he llegit el llibre de Pierre Bayard? :D

diumenge, de febrer 15, 2009

Blocs
















Bona nit Bloc,
A veure, crec que tu no ho saps però potser ja es hora que t’ho digui que tens un Bloc bessó a un altre servidor sou quasi be iguals l'únic que canvia es el format i els colors... i es que us estimo als dos per igual i no puc deixar-ne cap... el vols veure?

dimarts, de febrer 10, 2009

Una lectora nada común



















Bona nit Bloc,
Si els seus celebèrrims gossos haguessin contestat a la seva crida, la reina no hauria descobert el vehicle de la biblioteca mòbil del Ajuntament, aparcat just a les portes de les cuines de palau... i no hagués descobert el plaer de la lectura, ni s’hagués donat compte de tot el que s’havia perdut fins aleshores...
Alan Bennett, ens regala una història molt amable, diria que elegant i divertida, m’ho he passat molt be llegint-lo, no sembla ficció, - potser no ho es?- m’ha encanta’t el desenllaç i com ho fa:
-Oh, No ho havia dit? – va dir la reina- Be, doncs perquè creuen que els he reunit a tots ?

dijous, de febrer 05, 2009

Cleopatra






















"Sus cortesanas la bañan en leche de burra y miel.
Después de ungirla en zumos de jazmines, lirios y madreselvas, depositan su cuerpo desnudo en almohadones de seda rellenos de plumas.
Sobre sus párpados cerrados, hay finas rodajas de áloe. En la cara y cuello, emplastes hechos de bilis de buey, huevos de avestruz y cera de abejas.
Cuando despierta de la siesta, ya hay luna en el cielo.
Las cortesanas impregnan de rosas sus manos y perfuman sus pies con elixires de almendras y flores de azahar. Sus axilas exalan fragancias de limon y canela, y los dátiles del desierto dan aroma a su cabellera, brillante de aceite de nuez.
Y llega el turno del maquillaje. Polvo de escarabajos colorea sus mejillas y sus labios. Polvo de anitmonio dibuja sus cejas. El lapislázuli y la malaquita pintan un antifaz de sombras azules y sombras verdes en torno de sus ojos.
En su palacio de Alejandria, Cleopatra entra en su última noche."

Eduardo Galeano
Espejos “Una història casi universal”

Aquest es un fragment del llibre que estem llegint al Club de Lectors actualment, no havia llegit mai res d’aquest autor i m’agrada força... aquest petit paràgraf que dedica a la Cleopatra si es pensa be, crec que desprès de tot el ritual que li apliquen a la Faraona, devia semblar un cromo i la olor mes que bona, amb tantes barreges devia tombar... en fi, no se potser quan la va arribar a mossegar la serp ella ja estava morta de tantes galindaines i ves a saber... que li devia passar a la serp desprès de la mossegada ?

dissabte, de gener 31, 2009

Meme dels 7















Bona nit Bloc,

Doncs, sí, avui dissabte 31 de gener del any 2009 al obrir l’ordinador i baixar el correu, m’he trobat un mail del Pere de ca el Saragatona que em deia que si em venia de gust fes aquest “meme 7” que corre actualment pel mon dels blocs. Be, penso, - m’he hi puc negar a fer-lo?, una cosa que em demana el Pere?- crec que no, i tot que no entenc massa de que va l'assumpte, em disposo a fer quelcom... primer s’ha de fer un enllaç al bloc del qui t’ho envia (de moment això ja està), segon: compartir 7 plaers personals. Jo he triat els 7 llibres que potser m’han agradat mes o els que m’han produït mes bones vibracions i que encara els trobo completament vàlids.
La Odissea (Homero)
La Divina Comèdia (Dante)
Casa de Campo (José Donoso)
A la recerca del temps perdut (Marcel Proust)
Els diaris de Anaïs Nin (Anaïs Nin)
Delirio ( Laura Restrepo)
Leviatan ( Paul Auster)
Be, ara ve allò de passar el meme a 7 blocaires i els guanyadors sooooooooooooooon:
Basar de les espècies
Yur
Nomades del vent
Waipueduca
Connexions

Violette Moulin
Tens un racó dalt del món
Seguidament els hi comunicaré el seu “premi”.

divendres, de gener 30, 2009

La cabeza de Alvise
















Bona nit Bloc,
La novel·la “La cabeza de Alvise” de l’escriptora Lina Wertmüller, es un d’aquells llibres que fa anys i anys que roda per casa i que ja venia de la biblioteca bastant complerta del meu Pare i que m’he cansat de treure-li la pols dia rere dia o mes ben dit cada vuit o deu mesos segons la mandra... ara fa un parell de setmanes vaig treure’l de la prestatgeria mel vaig mirar i olorar i vaig decidir que ja era hora de llegir-lo, tot i que el títol no em cridava massa, vaig començar la lectura i ha resultat ser un llibre molt divertit, ben escrit i com diu a la contraportada cruel i romàntic...no en va, la Lina es tot un personatge sobre tot en el mon del cinema.
El llibre tenia dues curiositats oblidades, un resguard d’una butlleta de loteria (no es va comprovar si havia tocat?) i un embolcall de un bombó “Mozartkugel” (qui se’l va menjar?) com van anar a parar allí? Algú mentre llegia el llibre es menjava el bombó? Després va allisar molt be el paper d’alumini i el va fer servir de punt de lectura? I la butlleta? Ja t’ho he comentat algunes vegades m’encanta trobar coses entre les pàgines dels llibres.

diumenge, de gener 25, 2009

Al vent...

















Bona nit Bloc,
Veus la foto? Així es com van quedar de rebolcades les meves pobres torretes desprès del huracà d’ahir, i a la foto no es veu tot... en fi, feia una mica de por.