dimecres, de desembre 31, 2008
diumenge, de desembre 28, 2008
Arriba un dia que et canses...
Doncs sí, arriba una dia que t’enamores i un altre que et desenamores, un que rius i un altre que plores, un que plou i un altre que fa sol i així amb tot, inclòs el dia que obres un bloc i un altre que et canses i el tanques... i aquest dia ha arribat Bloc, ha estat divertit mentre a durat oi? be, no sempre, també hi ha hagut algun post bastant trist i aquest ho es una mica. Adéu,
dijous, de desembre 25, 2008
Nadal monstruòs
Bon Nadal Bloc !!!
Aquests dies he felicitat a molta gent, jo també he rebut molts desitjos de felicitat, en forma de poemes, fotos, trucades, correus etc. però n’he rebut una especialment divertida de la meva amiga Sílvia que m’ha fet somriure... I tant monstruós com es aquest Nadal del vídeo.
Aquests dies he felicitat a molta gent, jo també he rebut molts desitjos de felicitat, en forma de poemes, fotos, trucades, correus etc. però n’he rebut una especialment divertida de la meva amiga Sílvia que m’ha fet somriure... I tant monstruós com es aquest Nadal del vídeo.
dimarts, de desembre 23, 2008
Ahora hablaré de mi
Hola Bloc,
Aquests dies estic llegint al Antonio Gala en aquest llibre autobiogràfic, es interessant, amè i explica molt, molt, la seva vida, crec que no es deixa quasi res, amics, amors, viatges, llibres, premis, etc. de vegades però l’he trobat una mica pedant i també una miqueta cursilon quan fa servir diminutius i en segons quins moments dona la sensació de nen mimat. El domini de la llengua es impressionant i al llegir no se perquè però sento la seva veu amb el seu accent andalús dins el cap.
dimecres, de desembre 17, 2008
Estadística
Bona nit Bloc,
Sembla estrany però el post del 21 de gener del 2006 que vaig dedicar a la història de la Inés de Castro, es la recerca estel·lar dels internautes al google , es repetitiu quasi cada dia bastant gent que arriben aquí es seguin la pista a la Inés, a la Constanza i al Pedro, també persones que m’han demanat via e-mail la cançó i que jo vaig aconseguir per un locutor de radio que també va fer cap al bloc en busca de la Inés.
En fi fa gràcia veure que hi hagi tanta gent interessada en aquest tema, clar que la llegenda es espectacular.
Sembla estrany però el post del 21 de gener del 2006 que vaig dedicar a la història de la Inés de Castro, es la recerca estel·lar dels internautes al google , es repetitiu quasi cada dia bastant gent que arriben aquí es seguin la pista a la Inés, a la Constanza i al Pedro, també persones que m’han demanat via e-mail la cançó i que jo vaig aconseguir per un locutor de radio que també va fer cap al bloc en busca de la Inés.
En fi fa gràcia veure que hi hagi tanta gent interessada en aquest tema, clar que la llegenda es espectacular.
dissabte, de desembre 13, 2008
dimecres, de desembre 10, 2008
“teta-brik”
Hola jaka, soc la katerina !!!
Hola, hola, com estem ?
Be, molt be, he anat al súper i he pensat, vaig a veure que fa la jaka ,
Si, ara feia dies que no passaves... i que es el que portes ?
Doncs mira porto un “teta-brik” de qualitat insuperable !!!
Clar, marca katerina oi?
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
diumenge, de novembre 30, 2008
divendres, de novembre 28, 2008
El viatjar infinit
Bona nit Bloc,
Viatjar amb Claudio Magris es fer uns viatges gens convencionals, es anar a buscar el detall, la essència, i el perquè, de cada lloc, explica les peculiaritats com poden ser les ètnies, les llengües, petits fragments d’història, etc. hi ha alguns capítols que costen una mica d’assimilar i situar-hi virtualment però el llibre resulta molt agradable de llegir i a la vegada molt instructiu.
Clar, si el lloc que explica hi has estat, llavors es fantàstic perquè t’aporta un munt de dades que potser no sabies o que te les fa recordar, així ha estat que per una estona he tornat a viure i amb intensitat el meu viatge a Prien, justs al llac Chiemsee, per visitar el fabulós palau Herrenchiemsee de Ludwig de Baviera, he recordat fil per randa aquell mati fred que vaig embarcar per anar fins a la illa on hi ha el palau, desprès ja a la illa i amb un cotxe de cavalls tot semblava un somni, els boscos, els jardins, havia plogut hi aquell cel ennuvolat li donava a tot l’ambient un aire de misteri i antiguitat, diria que era una tornada al passat bastant real.
No m’he ne pogut estar hi he anat a buscar les fotos d’aquell dia, n’he triat dues per ensenyar-te-les la del palau que deu ni do el nom que te, i l’altre a dalt del vaixell.
Viatjar amb Claudio Magris es fer uns viatges gens convencionals, es anar a buscar el detall, la essència, i el perquè, de cada lloc, explica les peculiaritats com poden ser les ètnies, les llengües, petits fragments d’història, etc. hi ha alguns capítols que costen una mica d’assimilar i situar-hi virtualment però el llibre resulta molt agradable de llegir i a la vegada molt instructiu.
Clar, si el lloc que explica hi has estat, llavors es fantàstic perquè t’aporta un munt de dades que potser no sabies o que te les fa recordar, així ha estat que per una estona he tornat a viure i amb intensitat el meu viatge a Prien, justs al llac Chiemsee, per visitar el fabulós palau Herrenchiemsee de Ludwig de Baviera, he recordat fil per randa aquell mati fred que vaig embarcar per anar fins a la illa on hi ha el palau, desprès ja a la illa i amb un cotxe de cavalls tot semblava un somni, els boscos, els jardins, havia plogut hi aquell cel ennuvolat li donava a tot l’ambient un aire de misteri i antiguitat, diria que era una tornada al passat bastant real.
No m’he ne pogut estar hi he anat a buscar les fotos d’aquell dia, n’he triat dues per ensenyar-te-les la del palau que deu ni do el nom que te, i l’altre a dalt del vaixell.
dilluns, de novembre 24, 2008
Dard una revista
Bona nit Bloc,
Avui mirava d’endreçar cintes de vídeo una mica antigues i he trobat un reportatge que van fer per televisió sobre la Revista Dard que es publicava per un grup d’estudiants de la Facultat de Lletres de la U.R.V. i que jo passava a format web... ja fa quasi 10 anys de tot això i la revista desprès de editar-ne 10 números la gent es va cansar o també van acabar els estudis i ningú va continuar, però en format web continua estant penjada a la xarxa i m’ha fet gràcia recordar tots els “lius” que passàvem per fer-la i llegir els poemes, relats i fotos que contenien, he buscat per Internet alguns noms de la gent que hi col·laboraven, i veure evolucions algunes bastant sorprenents en positiu del personal ... M’he trobat amb l’Alfons Gregori, Frac Prats, Adam Manyé, Frank Kalero, Emigdi Subirats i Sebastià entre altres...
Un agradable record d’una època viscuda amb entusiasme i que ha deixat una petjada literària.
Avui mirava d’endreçar cintes de vídeo una mica antigues i he trobat un reportatge que van fer per televisió sobre la Revista Dard que es publicava per un grup d’estudiants de la Facultat de Lletres de la U.R.V. i que jo passava a format web... ja fa quasi 10 anys de tot això i la revista desprès de editar-ne 10 números la gent es va cansar o també van acabar els estudis i ningú va continuar, però en format web continua estant penjada a la xarxa i m’ha fet gràcia recordar tots els “lius” que passàvem per fer-la i llegir els poemes, relats i fotos que contenien, he buscat per Internet alguns noms de la gent que hi col·laboraven, i veure evolucions algunes bastant sorprenents en positiu del personal ... M’he trobat amb l’Alfons Gregori, Frac Prats, Adam Manyé, Frank Kalero, Emigdi Subirats i Sebastià entre altres...
Un agradable record d’una època viscuda amb entusiasme i que ha deixat una petjada literària.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)