Mem de la catosfera

La Bego des del seu Bloc m’envia aquest meme de la catosfera per si vull seguir-lo... be, doncs... a jugar !!!

Recomana un bloc amb català:

Poètiques... evidentment per que es molt poètic.

Recomana un bloc en un altra idioma:

Las afinidades electivas...Val la pena entra-hi...

Recomana un post d’especial interès:

Dia de tertúlia de Justícia poètica, encara que recomanaria tots els posts d’aquest bloc, llàstima que ara està una mica aturat.

Recomana un web:

Amb els cinc sentits...la pàgina de Lletres de Tarragona

Recomana una eina d’Internet:

Una eina que serveix per tot, Tot !!! Tinet !!!

Recomana un vídeo:



Les aventures de la vaca Katerina

Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Recomana un àudio:

Catalunya música

Passo el meme a:

Poètiques, Human Trash, El basar de les espècies, Violette Moulin , El vertigen del trapezista

Marlene Dietrich

Petits apunts sobre una biografia:

Marlene, provocativa, provocadora, bona persona, lluitadora, bona actriu ?, molt de marketing però ben portat, guapa... segons els maquillatges, unes cames precioses i molt de glamour.

La fortuna del Alvaro

Bloc,

Fa pocs dies que he acabat de llegir “La fortuna de Matilda Turpin” del Alvaro Pombo últim Premi Planeta, que aquesta vegada crec que l’han encertada i no com altres anys que ho donen a pepas i pepos... sempre m’agrada’t llegir a Pombo, el senyor dels sinònims, totes les seves històries semblen molt corrents però la introspecció que fa dels personatges es realment magnifica, son històries de sentiments, bons i dolents, que poc a poc van aflorant i que mes d’una vegada t’he hi veus reflectit.

Llegint m’agafa’t moltes ganes de posar-me a “asubio” al despatx del Juan Campos sentint remors de mar, de pluja i de vent...

M’ha xocat que quasi tota la novel•la quan parla del Juan i del Antonio sempre digui el cognom. La trama gira cap un final insòlit que ni molt menys imagines al principi.

"Con viento forastero, ponte a asubio y rescolda el brasero"

KS77

Bona tarda Bloc,

Tinc a les mans el últim llibre del periodista i escriptor Ferran Gerhard, encara no l'ai llegit però vull que vegis la edició tant acurada i original que te. Be, potser millor també et transcric l'article que li ha dedicat la revista “Entitats” i així entendràs millor la singularitat del llibre.

“El periodista i escriptor Ferran Gerhard ens torna a sorprendre amb la publicació d’un nou llibre, KS77, que segurament serà molt preuat per els col•leccionistes i bibliòfils a la recerca de peces singulars. Com sempre en l’autoedició continua col•laborant amb l’inefable Guigui pel que fa al disseny i la portada, però l’interior també es molt interessant, especialment per aquella generació que va viure la transició desprès de la llarga i obscura nit franquista. Ferran Gerhard ens demostra com l’espurna de la rebel•lia no s’apaga així com així i roman amb els anys, com si fos un gest inculcat per la joventut mateix. Molts dels que van viure uns temps de silenci en què la por i els ideals feien sentir joves s’identificaran en la narració d’aquestes pàgines.

El KS77 que dóna títol al llibre no és altra cosa que el misteriós tatuatge que portava Welzel-Ches, el reu que fou condemnat a mort i executat a la presó de Tarragona el mateix dia que Puig Antich ho fou a Barcelona. D’alguna manera el text de Gerhard és un homenatge a totes les víctimes i a tots els que hi oposaren resistència. Especialment sucós el pròleg en castellà d’Amador Sandaño, un anarquista compromès que des de Buenos Aires estira les orelles a l’autor i a tots nosaltres, a propòsit del llibre, perquè vivim en una societat acomodatícia i superficial. El lector no pot deixar de pensar qui és aquest Amador i és fàcil i probable que sospiti que no sigui un alter ego de l’autor. Però això ja és fer volar coloms.”

Ferran Gerhard

Soc Tinet.cat

Un amor particular

Parlant de Blocs...

Bloc,
Ara al Club de Lectors de la Biblioteca Pública de Tarragona estem parlant de blocs. Espero que la gent del club s'animin i d’aquesta reunió surtin molts blocs nous on, a banda dels debats reals que fem mensualment i on esmicolem el llibre de torn, també sorgeixin debats virtuals amb l’intercanvi de comentaris.
També son una bona eina per la gent que tenen aquest do especial de saber escriure i que poden d’aquesta manera publicar, bé sigui amb el seu nom o bé anònimament els seus poemes, relats o afers de la seva vida quotidiana.
Crec que seria una cosa força interessant, ja que de vegades un es deixa moltes coses per dir d’una lectura quan s’està a la reunió i, desprès, amb la tranquil•litat i la reflexió que comporta el tu a tu amb el llibre, s’hi veuen molts més “intringulis”; això de les intrigulis no sé si m’ho acabo d’inventar, més aviat deu estar escrit malament... bé tu ja m’entens.

Rumors al “pradu”

Jakaaaaaaa !!!! hola !!! ai, buuuuuuuuff,
Que passa Katerina? On vas tant esvalotada?
He vingut corrents i estic esgotada, tinc les potes destrossades.
I això, que son aquestes urgències ?
Doncs mira, que al pradu he sentit rumors que demà al Club de
Lectors parlareu de blocs i...
I què?
Que parlareu del meu ?
Dona potser si,
Ai, em faria una il·lusió !!! Perquè jo no puc venir oi?
Es que de vaques em sembla que no en deixen entrar, però be virtualment
ja farem el que podrem, et sembla be?
Confio amb tu, perquè mira de vaques blocaires no crec que ni hagin masses.
Bueno, ja et diré el que, val?
Sí desprès m'envies un correu eh? katerina@tinet.cat
Molt be, i ara ves a descansar
Si, però abans vaig a penjar un post.
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Un llibre encantador

Bona nit Bloc,
Ja fa uns quants dies que vaig acabar de llegir “La història del senyor
Sommer” (recordem que va ser un regal de la Lídia) i doncs sí, es un llibre encantador, que fa somriure i que te moments bastant còmics, com la classe de piano amb la Senyoreta Funkel...
Com acaba el pobre Senyor Sommer potser es una mica trist però penso que si mes no ell continua caminant que es veu que es la seva fita. Un llibre extraordinari, jo diria que traspua bellesa i una gran sensibilitat.

Hola Bloc, que hi es la Jaka ?

Hola Bloc, que hi es la Jaka ?
Katerina si que hi soc, hola maca.
Ui, que vermella que t’has posat, que es del sol ?
Hola, hola, muuu, una mica si que ho es, però també es que estic sufocada amb la calor que ja comença.
Doncs ves en compte que ja saps el que diuen de tot això les “autoritats sanitàries” (ni que fóssim rucs amb perdó dels rucs, que de fet son menys rucs).
Ai, si, com maxaquen... que si hem de posar-nos a l’ombra, que beguem aigua, que ens remullem... si es el que hem fet tota la vida, buenu, jo ja he fet provisions de refrescos.
Ja ho veig, ets una vaqueta molt espaviladeta.
Jaka, anem al pradu ha beure's una xispa de vida?
Demà Katerina, avui si vols pots venir amb mi a un espectacle de claqué... T’agrada el claqué ?
Oh!! I tant !!! aquest estiu em pensava apuntar-me ha un curset.
Quina bona idea !!! La Katerina Rogers !!! Ja m’ho explicaràs eh?
I tant !!! em vaig arreglar i vinc.
Fins ara Katerina,
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Truman Capote

Hola Bloc,
He quedat bastant trasbalsada al acabar de llegir la biografia de Truman Capote… el que m’ha xocat mes es el seu caràcter venjatiu , indiscret i xafarder, arribo a la conclusió que el que li agradava mes era fer safareig i sobre tot portar les seves venjances fins al final, no m’estranya gens que hagués acabat barallat amb tanta gent.
Una mica o bastant pretensiós de les seves dots com a escriptor, sí que va tenir èxits però crec que ell mateix es sobrevalorava massa i que al final la gran obra que deia que escriuria (comparança amb M.Proust) i que la tenia tota al cap no va arribar ha fer-ho. Fa llàstima amb les seves dependències del alcohol, estupefaents i amors.
Gerald Clarke fa una descripció de la seva vida exhaustiva... molt amic de Truman va tenir accés a tots els detalls, penso que a T. C. li agradava pensar que els lectors que la llegissin s'escandalitzarien una mica, ja es veu que era un gran provocador. Una persona singular que no deix indiferent.