Hola Bloc, que hi es la Jaka ?
Katerina si que hi soc, hola maca.
Ui, que vermella que t’has posat, que es del sol ?
Hola, hola, muuu, una mica si que ho es, però també es que estic sufocada amb la calor que ja comença.
Doncs ves en compte que ja saps el que diuen de tot això les “autoritats sanitàries” (ni que fóssim rucs amb perdó dels rucs, que de fet son menys rucs).
Ai, si, com maxaquen... que si hem de posar-nos a l’ombra, que beguem aigua, que ens remullem... si es el que hem fet tota la vida, buenu, jo ja he fet provisions de refrescos.
Ja ho veig, ets una vaqueta molt espaviladeta.
Jaka, anem al pradu ha beure's una xispa de vida?
Demà Katerina, avui si vols pots venir amb mi a un espectacle de claqué... T’agrada el claqué ?
Oh!! I tant !!! aquest estiu em pensava apuntar-me ha un curset.
Quina bona idea !!! La Katerina Rogers !!! Ja m’ho explicaràs eh?
I tant !!! em vaig arreglar i vinc.
Fins ara Katerina,
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
Bloc,
He començat ha llegir “El mundo de ayer” del Stefan Zweig, crec que serà una bona lectura, només d’entrada ja m’ha captivat aquest poema de Goethe...
Educados en el silencio, la tranquilidad y la austeridad,
de repente se nos arroja al mundo;
cien mil olas nos envuelven,
todo nos seduce, muchas cosas nos atraen,
otras muchas nos enojan, y de hora en hora
titubea un ligero sentimiento de inquietud;
sentimos y lo que sentimos
lo enjuaga la abigarrada confusión del mundo.
Bloc,
fullejant el dossier que ens van donar a la visita a la exposició “Reflexos d’Apol•lo” he vist un petit text de la comèdia “Els Núvols” d’Aristòfanes i he recordat el molt que em va agradar... al text Aristòfanes dona uns consells als joves, diu:
Així, amb aspecte fresc i florent, empraràs el temps en exercicis gimnàstics, en comptes de xerrar a la plaça pública de temes extravagants i punyents, com fan els d’ara, ni veient-te arrossegat a judici per un maleït assumpte viciós i controvertit; ben al contrari, baixaràs a l'acadèmia i, sota les oliveres sagrades, et posaràs a córrer, coronat de canya verda, amb un bon col•lega de la teva mateixa edat, i faràs olor de teix, de despreocupació i d’alber blanc, de fulla caduca, gaudint l’estació primaveral, quan el plàtan xiuxiueja a l’hom. Si fas aquestes coses que et dic i els hi dediques atenció tindràs sempre el pit llustrós, la pell brillant, les espatlles amples, la llengua curta, el cul gran, la titola petita.
(Aristòfanes, Núvols, 1003-1015)
De que rius Bloc ? D’això de petita? Doncs mira resulta que pels grecs era un signe d'elegància i bellesa...
Tot canvia...
