Embolicada, embalada

Katerina que ets tu?
Sí jaka,
Quin munt de dies sense passar per aquí...
Ai, si, però ja ho veus, acabo d’arribar i sense desembalar-me he vingut corrents ha dir-te hola i que t'enyorava i que si vols quan hagi descansat una mica podem anar ha donar una volteta per el pradu... ok?
Vale !!! Així que aquest “drapeado” es perquè acabes d’arribar suposo d’un viatge una mica complicat oi?
Doncs sí, he tingut que anar molt ben protegida perquè no s’he m’escantones el rabu.
Vaja, de primer em pensava que t’havies tancat a reflexionar per demà.
Ostres jaka... deixem-ho córrer...
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Educats en el silenci...

Bloc,
He començat ha llegir “El mundo de ayer” del Stefan Zweig, crec que serà una bona lectura, només d’entrada ja m’ha captivat aquest poema de Goethe...

Educados en el silencio, la tranquilidad y la austeridad,

de repente se nos arroja al mundo;

cien mil olas nos envuelven,

todo nos seduce, muchas cosas nos atraen,

otras muchas nos enojan, y de hora en hora

titubea un ligero sentimiento de inquietud;

sentimos y lo que sentimos

lo enjuaga la abigarrada confusión del mundo.

Aristòfanes

Bloc,
fullejant el dossier que ens van donar a la visita a la exposició “Reflexos d’Apol•lo” he vist un petit text de la comèdia “Els Núvols” d’Aristòfanes i he recordat el molt que em va agradar... al text Aristòfanes dona uns consells als joves, diu:
Així, amb aspecte fresc i florent, empraràs el temps en exercicis gimnàstics, en comptes de xerrar a la plaça pública de temes extravagants i punyents, com fan els d’ara, ni veient-te arrossegat a judici per un maleït assumpte viciós i controvertit; ben al contrari, baixaràs a l'acadèmia i, sota les oliveres sagrades, et posaràs a córrer, coronat de canya verda, amb un bon col•lega de la teva mateixa edat, i faràs olor de teix, de despreocupació i d’alber blanc, de fulla caduca, gaudint l’estació primaveral, quan el plàtan xiuxiueja a l’hom. Si fas aquestes coses que et dic i els hi dediques atenció tindràs sempre el pit llustrós, la pell brillant, les espatlles amples, la llengua curta, el cul gran, la titola petita.
(Aristòfanes, Núvols, 1003-1015)

De que rius Bloc ? D’això de petita? Doncs mira resulta que pels grecs era un signe d'elegància i bellesa...
Tot canvia...

Reflexos d’Apol•lo

Bloc,
Avui visita guiada a l’exposició “ Reflexos d’Apol•lo” del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, activitat complementaria a la lectura del llibre “Ver Delfos y morir” que ja t’explicava fa uns dies.
Ha sigut molt interessant, ens han explicat un munt de coses dels jocs a la Mediterrània antiga, coses curioses com son els premis que donaven que normalment només eren corones de llorer, pi, olivera i fins hi tot de api... això m’ha fet molta gràcia, també segons en quines proves el premi eren àmfores (n’hem vist moltes de precioses) que solien estar plenes d’oli de les oliveres sagrades d’Atena els que s’emportaven aquest premi ja tenia un valor considerable doncs de vegades els hi donaven fins 140 gerres.
L’important es participar ? això es una cosa que ara es diu (crec que no es pensa) però a l’antiguitat l’únic que importava era guanyar i així aconseguir la glòria.

Hem pogut sospesar l’arma amb la que es va fer un dels assassinats que el Marco Didio Falco investiga a la novel•la que era aquesta pesa que els saltadors de longitud feien servir per donar-se impuls, i hem pogut veure un munt de peces autentiques d’aquell temps.
Al final hem acabat com acabaven totes les jornades dels jocs... amb un banquet !!!

Un Bloc de ultra tomba ?

Bona nit Bloc !!!
Voltant per la xarxa un es troba de tot, però ahir vaig arribar no se com a “PJVille “ una mena de Bloc dic una mena perquè no se ben be d’on be... de moment al entrar et diu:

HAS ARRIBAT A PJVILLE
Les germanes Gotoshit us donen la benvinguda i us conviden a passar una estona a les seves vides...
Les seves vides? Quines vides? Les passades ? Perquè tot allò fa una olor d’humitat, de florit, de ciri apagat, de flors pansides que et venen com uns calfreds i tot fa pensar que les Gotoshit parlen des del mes enllà, et dona la sensació com allò d’aquella peli de “Los otros” que los “otros” eren això “los otros”, be, no se si m’explico massa be perquè encara em dura el “yuyu” i vaig tancar el navegador corre cuita, però al cap d’una estona estava intrigada amb allò de que feien suc de xirimoies que tenen plantades al cementiri i vaig pensar, tira!!! hi torno que com es una cosa virtual no crec que traspassin la pantalla del meu ordinador i com que soc valenta em vaig llegir les històries que expliquen i fins hi tot els hi vaig deixar uns comentaris que per sorpresa meva han respost .... una mica rares ho son però es veuen molt educades i carinyoses.
En fi el que sigui valent que els hi faci una visita... ara els que tinguin por per la nit mes val que ho deixin córrer.

HAS ARRIBAT A PJVILLE - JUSTÍCIA POÈTICA
Aquestes son “Les germanes” ... una mica entereriyades oi?

La ciutat invisible

Bona tarda Bloc!!!
Estic a punt, a punt d’acabar el llibre del Emili Rosales “La ciutat invisible”, entre els personatges reals i els de ficció explica una història força interessant que ha de culminar suposo amb la trobada final del quadre de Giovanni Battista Tiepolo, em sembla que si que el troben ja que he espiat una miqueta les últimes pàgines, però crec que alguns interrogants que planteja al començament no es resolen i que m’han fet estar pendent tota la lectura, com es ara, qui era el Pare del Emili Rosell i perquè la gent gran de Sant Carles no volien parlar mai de la ciutat invisible... en fi potser encara sortirà però no ho crec ja que hauria de ser una cosa molt ràpida i no massa explicada.
Llàstima que el rei Carles III no hagués portat endavant el projecte d’aquesta Ciutat fantàstica que es veu que si que es real que hi va haver la intenció.
En fi, entre Andrea Roselli, Giovanni Battista Tiepolo, Francesco Sabatini, Carles III, Armand Coll, Emili Rosell, la Sofia, la Chloe, i l’Ariadna, estic passant una bona estona.

Aquestes botes son per caminar...

Balanç

Bloc, crec que avui que s’acaba el any, s’imposa fer un petit balanç del que ha sigut aquest temps que portem junts, doncs fa pocs dies va ser el teu aniversari, si recapitulem veiem que han estat moltes les hores compartides, hem llegit uns quants llibres, molts poemes, hem escoltat molta música, hem seguit amb neguit les aventures de la Katerina (que tanta companyia ens ha fet) hem “olorat” flors, els nostres ulls s’han omplert de imatges, hem gaudit de unes 30.000 visites, hem fet molts amics, alguns només virtuals però d’altres també físicament, com el Ramon Aladern o el Jaume, algun altre li hem sentit la veu com es el cas del Pere, també hem après molt dels nostres amics blocaires, llegint-los i intercanviant comentaris, petits tresors que et fan adonar que no estem sols, en fi crec que ha estat una experiència positiva...que et sembla doncs, continuem?

Ens han escrit:

Aladern , Eté, Bego, Luci, David, Heidi, Harry, Rosa, Maria, Miquel, Entusiasta,El cronista, Nati Soler, Tristany, Tempus fugit, Toni, txus , bloc, eduard, Nieves, Laura Peix, Esteve, Un altra que tambè va sentir la por, La pintora, Teresa , cristina 
Toni Ibàñez , Joan-Andreu, El violinista celest , MC, Cecíl , pau, Coia, Jesús M. Tibau , Mònica , scs, Poètiques , Un, Pere, Familia Nosferatus, pollastre engripat, De tota la vida, miquel, La pedantilla, Tarannà, Nuka, Júlia, un earl grey, Jo, Josep M., Marina, Violant, Belart, Katerina, la vedette, Petjada, La vaca Borratxina , Lluis Anaya, Jacme, Bojer, elur, cocodril, catarrà, frederic, Bonet, Norman, Yur, Moonsa, Arare, Bellosoli, Gertru, La vaca Ruiz de la Prada, Dessmond, Bellaco, Modgi! , Repixes, cuca., Graller on the rocks, Blanca Urriza , joan, el vei de dalt , JM, Eddie (J.Bermúdez) , pere tarter, Tondo Rotondo , dErsu,

Consulta a una bola de vidre

Bloc,
Sempre les boles de vidre han estat els objectes màgics i misteriosos que diuen que et desvetllen el futur si les consultes...
Avui com molts dies he consultat la meva, que sempre i al contrari del que " hauria" de ser em porta al passat, les espurnes d’or del seu interior em mostren imatges d’una estança inoblidable al Palau d’hivern...

Ponts

De nit, quan la ciutat s’amaga dins ella mateixa,
i plou, i és deserta, i ningú no la travessa,
surts a passejar i incansablement la recorres,
amunt i avall, sense treva,
enfilant tot carrer que se t’ofereix
i apedaçant en el record
filagarses d’altres tombs,
car les ciutats són fetes per endinsar-s’hi,
per passejar-les a fons, com un cos,
però llavors un s’adona que aquesta
deserta, tancada, silenciosa
no és sinó un seguit de ponts i passeres
que ens porten, absurdament, d’un lloc a l’altre
sense destinació final.
Aquí el centre és una entelèquia.
Aquesta és la ciutat dels insomnes,
Dels qui porten el centre dins seu.
I ara, quan d’això t’hagis adonat,
torna a casa i deixa que la son et venci,
Perillós caminant de tu mateix
que passes les hores perseguint-te
pels carrers estranys d’una ciutat que no és
la teva.
Només a vosaltres, però,
us serà donat l’espetec d’una lluïssor
al fons d’un canal,
i els tocs de les campanes que creixen amb
la llum
enllà d’aquest silenci.

Àlex Susanna

LES HISTÒRIES NATURALS

Representació del DIP, animal mitològic i llegendari de Pratdip

Bloc, acabo de llegir “Les històries naturals” de Joan Perucho, quin apunt podria fer per aquest llibre fabulós? Doncs simplement el que diu a la contraportada i que hi estic completament d’acord :

“Les històries naturals és una exquisida simulació històrica en què es confonen deliciosament la documentació vuitcentista i la fantasia vampírica, la dada històrica i l’irreal, el detall ampliat i la recreació d’ambients, l’aventura a l’encalç d’uns perillosos objectius científics i la constatació punyent de la limitació de la ciència.”

El llibre me'l va recomanar el bibliotecari Esteve arrel de la lectura del “ Hivern del Tigre” (Andreu Carranza) i li agraeixo molt ja que he passat un temps molt agradable llegint-lo, només cal dir que l'he llegit dues vegades, :) m’agrada’t moooolt !!!

L’aventura del protagonista Antoni de Montpalau per cercar al Dip, primer a Pratdip i desprès buscant al “Mussol” individu infiltrat a les tropes carlistes i que feia tota classe de malifetes i que fins hi tot li xuclava l’ànima al General Cabrera, resulta apassionant fins al desenllaç on el pobre Onofre de Dip m’ha fet una mica de llastimeta i tot per les disculpes que fa del seu comportament i demana clemència perquè la seva mort (ara la de veritat) sigui menys cruenta i no tant dolorosa, també les excuses m’han portat a la Comtessa Barthory ... deu ni do la Erzsébet!!! Perucho genial !!!