dilluns, de febrer 27, 2006
diumenge, de febrer 26, 2006
Visita sorpresa
Fa un cert temps vaig viatjar a Romania i tot voltant per aquelles tenebroses muntanyes on no es veu ni un mal chaletet amb floretes a les finestres i tot son teranyines, rocs, boires i ombres sospitoses vaig conèixer a la família Nosferatus... una mica rarus però hospitalaris i simpàtics, be, dic simpàtics perquè sempre tenen la boca oberta, em sembla que riuen... em van convidar a quedar-me a la seva casa, mes que casa diríem un casalot, bastant humit... molt, molt humit ja que les parets no era que estiguessin pintades de color verd sinó que el verdet ja era natural, es veu que els hi havia fallat la dona de les feines i hi havia una mica de pols (son coses que passen) però be tot son costums i cada terra sa guerra.
El matrimoni Nosferatus tenen dos fills (la parelleta) i avui per sorpresa meva m’han vingut a visitar, continuo trobant-los una mica rarus mes que res per les dents i per allò de la boca oberta que no saps ben be que fan, si riuen, o que... en fi he tingut alegria, son macos, jo diria que guapos !!! oi?
El matrimoni Nosferatus tenen dos fills (la parelleta) i avui per sorpresa meva m’han vingut a visitar, continuo trobant-los una mica rarus mes que res per les dents i per allò de la boca oberta que no saps ben be que fan, si riuen, o que... en fi he tingut alegria, son macos, jo diria que guapos !!! oi?
dijous, de febrer 23, 2006
Tinet i Xavier Gols
Avui m’he arribat al Conservatori de Música, i pujant l’escales cap a la Sala Gols pensava en quan fa uns anys les pujava amb el “chelo” cap a classe... i ara el tinc allí tot tapadet i callat... en fi no hi ha temps per tantes coses, temps ! temps! Be, al que anava, Tinet ha fet la presentació oficial del disc que han editat del Xavier Gols i ha encetat un apartat al web amb el nom de “Personatges” on es pot escoltar i baixar el contingut del Cd. També hi hagut actuació en directe dels intèrprets del disc.
Aquesta invitació que he trobat entre els papers familiars correspon a un dels seus concerts, es curiós que llavors li van posar Javier.
dimecres, de febrer 22, 2006
Bufff!!!
Bufff !! quin dia !!! quin fart de fregar, semblava talment la ermitana de “Solitud”... No se però m’ha semblat sentir que l’escombra em deia: No cal que gemeguis tant !!! Alabat sia Nostramo!!! No cal que t’emmigranyis per tan poca cosa... Tingueu pas por... hi posarem esca!!!
dimarts, de febrer 21, 2006
dilluns, de febrer 20, 2006
dissabte, de febrer 18, 2006
dijous, de febrer 16, 2006
Objectes estimats
El Ramonet era un nen prim, de cabells rossos i ulls clars, que rondava sempre al voltat de la parada d’olives que els seus Pares tenien al mercat del Fòrum, amb la meva Mare hi anàvem a comprar i mentre els grans xerraven nosaltres jugàvem a qualsevol cosa, el recordo molt be amb pantalons curts hivern i estiu (tal com s’anava en aquells temps) i rient, es vam fer molt amics i quan vaig fer la Primera Comunió el vàrem convidar al esmorzar que llavors es feia, xocolata amb coca i orxata...
Era un dia de molta calor (el 30 d’agost) i malgrat els molts anys que han passat encara veig al Ramonet arribant a casa meva i donant-me un regal... era aquesta petita tassa de floretes que conservo amb especial tendresa... ha passat molt, però molt de temps i m’he canviat unes quantes vegades de casa però la tassa del Ramonet que es com l’anomeno encara continua formant part de la meva vida. Malauradament el Ramonet no es va fer gran, només amb deu anys ja va marxar, jo vaig plorar molt quan m’ho van dir, mel estimava... la tassa de flors mel recorda constantment.
Era un dia de molta calor (el 30 d’agost) i malgrat els molts anys que han passat encara veig al Ramonet arribant a casa meva i donant-me un regal... era aquesta petita tassa de floretes que conservo amb especial tendresa... ha passat molt, però molt de temps i m’he canviat unes quantes vegades de casa però la tassa del Ramonet que es com l’anomeno encara continua formant part de la meva vida. Malauradament el Ramonet no es va fer gran, només amb deu anys ja va marxar, jo vaig plorar molt quan m’ho van dir, mel estimava... la tassa de flors mel recorda constantment.
dimarts, de febrer 14, 2006
No ets com
Fa dos o tres dies que no et dic res, però es que segons que a tu no t’ho puc explicar... no ets com “Mi diario” d’abans que es tancava amb una petita clau daurada i tot quedava allí, tu ets una mica, be, mes avia't bastant tafaner i de seguit ho esbombes tot, no t’enfadis, m’agrades molt, et trobo divertit i m’has obert un munt de finestres noves (mes feina a rentar vidres)... mira aquestes son les flors que m’ha portat la meva amiga Lisa, i aquí les poso perquè en gaudeixis, també et deixo aquest llibre “Apunts per al retrat d’una Ciutat” de Borja Bagunyà l’acabo de llegir i tel recomano he quedat bocabadada del seu estil i tal com diu a la contraportada “és el debut extraordinari d’aquest escriptor als 19 anys”.
Fins aviat,
dissabte, de febrer 11, 2006
Amat
Avui hem tingut presentació al Museum Cafè del llibre “AMAT” de la col•lecció “La imatge que parla” de Anton Roca (fotografia) i Lurdes Malgrat (poesia), el acte anat a càrrec de Magí Sunyer que com sempre ens ha delectat amb els comentaris del llibre. Molta concurrència, i havia el “tot”, lectura de poemes, brindis amb cava, flors, retrobar-se amb gent entranyable...Un petit testimoni del llibre:
Quan ja no siguis res,
amat amic,
com el crit de l'agonia
t'ha ensenyat.
I reconstrueix-te
Lurdes Malgrat en un moment del acte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)