Il·lustració de Miquel Barceló
Da che fatto fu poi di sangue bruno,
ricominció a dir: “Perché mi scerpi?
non hai tu spirto di pietati alcuno?
uomini fummo, e or siam fatti sterpi”
Gassman únic llegint a Dante
divendres, de juliol 29, 2011
divendres, de juliol 22, 2011
Secrets d’una nit d’estiu
Bona nit bloc,
Compartir amb tu els secrets d’una nit d’estiu o com una cançó pot fer sonar totes les campanetes de Combray.
dimarts, de juliol 19, 2011
diumenge, de juliol 17, 2011
Un dia fotogràfic
Bona nit Bloc,
Avui també he anat a fer practiques de fotografia amb el professor i els companys del curs, ha estat un matí intens de treball, estic contenta perquè veig que ja entenc algunes d’aquelles “palabrejas” que em sonaven a idioma extraterrestre i a mes a mes ja trobo bastants dels botonets als que corresponen, algunes fotos que he fet han passat “l’examen”... llavors quan he arribat a casa me permès la llicencia de fotografiar aquest lliri groc i he flipat de com m’ha sortit, per un expert el trobaria una birria però jo estic al·lucinada de com m’ha sortit ja que no hi ha cap automatisme.
Al començament et dic “un dia fotogràfic”... doncs be, es que aquesta tarda per casualitat he engegat una peli que tinc per aquí i que m’envien del mes allà perquè no es faci tant avorrida l’espera, la peli està basada en la vida de la Diane Arbus famosa fotògrafa de Nova york, he quedat fascinada per la història d’aquesta dona encara que el seu treball el trobo molt inquietant i bastant terrorífic, es allò de “mama tinc por”... la pel·lícula però es d’una gran bellesa i subtilesa.
Obres de Diane Arbus
Tràiler de la peli “Retrato de una obsesion”
Sobre Diane Arbus
dissabte, de juliol 09, 2011
De gran vull ser fotògrafa...
Bona tarda Bloc,
Doncs sí, ho tinc decidit que quan sigui gran vull dedicar-me a la fotografia, per això aquesta setmana vaig començar un curs i avui tot el mati hem estat de practiques por “àhi” amb el professor, tinc el cap com un bombo de isos, obertures, diafragmes i velocitats però crec que la cosa va per bon camí, al menys ja m’he ha sortit alguna bastant enfocada.
Com pots veure, crec que la Catedral es mes o menys així oi?
dilluns, de juliol 04, 2011
dissabte, de juny 25, 2011
El lloro de Flaubert
Bona nit Bloc,
El títol del llibre de per si ja em va semblar divertit... Flaubert era una mica lloro? Tenia un lloro Flaubert? Vol dir que Flaubert estava ja en aquell temps “al lloro”?
I vaig posar moltes expectatives a la lectura d’aquest llibre i la veritat es que no m’ha defraudat gens, Julian Barnes fa una mena d'assaig, investigació, no-novel·la, que dona per resultat un divertimento molt entretingut, original i que revela coses del caràcter i la vida de Gustave que ell no volia que es sabessin, però que ha acabat per sortir a la llum. Quan llegint esbrines lo del lloro ja ho entens una mica encara que lo bo del cas es que sí que Flaubert tenia un lloro, però quin es el autèntic ? Per lo vist de lloros que es proclamen ser el únic, el vertader lloro de Flaubert em van sortint...
Potser era com el de la foto?
dimarts, de juny 21, 2011
La neta del senyor Linh
Bon dia Bloc,
Última lectura del cicle de narrativa breu del Club, una història molt tendra, trista i a la vegada alegre per el final bastant feliç que te... parla de la solitud del exili i d’una persona que s’aferra amb totes les seves forces a una realitat inventada... quan avança la lectura ja es va veien alguna cosa que no quadra, però manté i per cert molt be el suspens fins al final.
diumenge, de juny 12, 2011
Vam anar al teatre
Bon dia Bloc,
Ja fa bastants dies que l’Alexis i jo vam anar al teatre i no se qui s’ho va passar millor si ell o jo, ell mirant al escenari i jo mirant-lo a ell que es tot un espectacle veure les seves expressions, reaccions, aplaudiments i les mirades que em fa de quan en quan com preguntant-me que en penso...
El primer dia vam veure el “Ploramiques” i es va entusiasmar amb les cançons, ara de vegades amb dos dits al piano el sento cantar “soc feliç, soc feliç “
Un altre dia va ser un espectacle de circ, li va agradar tant que al acabar es va posar a plorar una mica, sort que a la sortida l'esperaven els artistes per xocar les mans.
Que bonic es ser nen i pogué xisclar, aplaudir, plorar i dir no segons a que...
dissabte, de juny 04, 2011
Una imatge que m'encanta...
Bona nit Bloc,
Una imatge que m’encanta que la tinc aquí i al racó mes entranyable dels meus records... pis 36
Subscriure's a:
Missatges (Atom)