dilluns, de juliol 04, 2011
dissabte, de juny 25, 2011
El lloro de Flaubert
Bona nit Bloc,
El títol del llibre de per si ja em va semblar divertit... Flaubert era una mica lloro? Tenia un lloro Flaubert? Vol dir que Flaubert estava ja en aquell temps “al lloro”?
I vaig posar moltes expectatives a la lectura d’aquest llibre i la veritat es que no m’ha defraudat gens, Julian Barnes fa una mena d'assaig, investigació, no-novel·la, que dona per resultat un divertimento molt entretingut, original i que revela coses del caràcter i la vida de Gustave que ell no volia que es sabessin, però que ha acabat per sortir a la llum. Quan llegint esbrines lo del lloro ja ho entens una mica encara que lo bo del cas es que sí que Flaubert tenia un lloro, però quin es el autèntic ? Per lo vist de lloros que es proclamen ser el únic, el vertader lloro de Flaubert em van sortint...
Potser era com el de la foto?
dimarts, de juny 21, 2011
La neta del senyor Linh
Bon dia Bloc,
Última lectura del cicle de narrativa breu del Club, una història molt tendra, trista i a la vegada alegre per el final bastant feliç que te... parla de la solitud del exili i d’una persona que s’aferra amb totes les seves forces a una realitat inventada... quan avança la lectura ja es va veien alguna cosa que no quadra, però manté i per cert molt be el suspens fins al final.
diumenge, de juny 12, 2011
Vam anar al teatre
Bon dia Bloc,
Ja fa bastants dies que l’Alexis i jo vam anar al teatre i no se qui s’ho va passar millor si ell o jo, ell mirant al escenari i jo mirant-lo a ell que es tot un espectacle veure les seves expressions, reaccions, aplaudiments i les mirades que em fa de quan en quan com preguntant-me que en penso...
El primer dia vam veure el “Ploramiques” i es va entusiasmar amb les cançons, ara de vegades amb dos dits al piano el sento cantar “soc feliç, soc feliç “
Un altre dia va ser un espectacle de circ, li va agradar tant que al acabar es va posar a plorar una mica, sort que a la sortida l'esperaven els artistes per xocar les mans.
Que bonic es ser nen i pogué xisclar, aplaudir, plorar i dir no segons a que...
dissabte, de juny 04, 2011
Una imatge que m'encanta...
Bona nit Bloc,
Una imatge que m’encanta que la tinc aquí i al racó mes entranyable dels meus records... pis 36
diumenge, de maig 29, 2011
La Emma, la indignació i la poesia
#acampatgn
Bona nit Bloc,
Sembla que aquesta setmana no hagi passat res oi? i en canvi ha estat uns dies molt intensos, continuo “indignada” i piulan, piulan vaig seguint les acampades i de quant en quant trec el cap a la #acampatgn.
Per cert sobre això de la indignació el que em fa gràcia es que molta gent diuen els indignats... (a ells no els hi va ni els hi ve).. crec que el que no se indigna en les actuals circumstancies es perquè han perdut la dignitat.
Hem comentat amb molt de entusiasme al Club de Lectors a la Emma de Flaubert , potser feia mes de 20 anys que la vaig llegir però no m’ha importat gens tornar-hi, l’Emma es un personatge que em cau molt be, a pesar de les infidelitats, mentides, etr. ella vol que els seus somnis es facin realitat i lluita fins al final com una veritable heroïna.
Antònia Sabater preparant l’audició.
També ahir al Conservatori de Música vaig llegir un petit text en una vetllada de Poesia i música on es presentava “La suite d’Àrtemis” de Antònia Sabater Bilbeny , es un muntatge molt xulo amb la música de piano en directe amb l'apoteòsic final d’aquest vals de Rachmaninov a 6 mans interpretat per Elisenda Monné, Maria Rosa Prats i Marta Sardaña , no vaig pogué gravar-les però he trobat aquest vídeo al You tube .
dissabte, de maig 21, 2011
diumenge, de maig 15, 2011
Carrer 95-est,14 Nova York 28 Nova York-EUA
Bloc,
Aquesta podria ser la possible casa on va viure la Helene Hanff... segons els mapes de Google... emocionant oi?
dilluns, de maig 09, 2011
84, Charing Cross Road
Bona nit Bloc,
Sabia que un dia o altre el llegiria, i encara que havia gaudit de la història en teatre, m’ha encantat el llibre de la Helene Hanff, m’agrada’t molt com carta a carta es va consolidant l’amistat entre els protagonistes, amb aquests tocs irònics i humorístics. Els proper dimecres tenim trobada de comentaris al Club de Lectors crec que haurà agrada’t a tothom.
Segueixo pensant amb Andrómeda...
dissabte, de maig 07, 2011
Romanorum vita
Bona nit Bloc,
Dissabte plujós... i com que ho tinc davant de casa he anat a veure com vivien els Romans fa uns quants anys a les Ciutats com ara Tarragona... l’exposició es interessant i està molt ben plantejada et dona l'oportunitat de passejar per carrers i entrar en una casa de com devien ser llavors, fins hi tot flota al ambient les olors com la de la cuina... encara que l’olor que es sent mes a tota la Plaça es la del gas-oil del generador... avui he fet una queixa a medi ambient... ?
Encara que es podien fer fotos no es poden publicar o sigui que les guardo al ordinador i t'he n’ensenyo una de la monumental carpa que ha costat mes de quinze dies la seva instal·lació...
I Andrómeda va avançant...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)