Bon dia !!!
dissabte, d’abril 23, 2011
diumenge, d’abril 17, 2011
dissabte, d’abril 16, 2011
Una lletra femenina de color blau pàl•lid i altres...
Bona nit Bloc,
Penso amb tu constantment i t’escric de pensament, les hores, les coses i els dies s’encadenen i tinc un munt d’apunts que vull recordar.
A veure, fa uns dies al Club de Lectors vam comentar “Una lletra femenina de color blau pàl·lid” de Franz Werfel el llibre m’agrada’t , una petita història relatada d’una manera magistral amb moltes subtileses com ja s’entreveu al títol. Que mes puc dir-te ? Doncs que no havia llegit mai res de el F.W. però que sí l’havia sentit anomenar per “ La cancion de Bernardet “ llibre que mai m'hauria passat pel cap de llegir... no se... ves a saber...
“Desprès va remenar com un jugador de cartes la prop d’una dotzena de sobres i els va examinar amb la rutina del funcionari que es té prou amb una llambregada per comprovar la importància del correu. Eren exactament onze cartes, deu de les quals escrites a màquina. Això feia destacar de manera encara més monitòria entre la monotonia de la resta l’escriptura de color blau pàl·lid de l’onzena. Era una escriptura femenina una mica grandiloqüent, severa i allargada.”
Ja fa dos o tres dies que estic buscant a Madame Bovary i avui per fi l’ha he trobat al primer prestatge just damunt del capçal del llit, la cridava però l'Ema es resistia... i es que a la Biblio em van donar una versió bastant infernal una traducció horrorosa... tot hi que l’he llegit i tornaré ja que es una nova proposta del Club, i també perquè l’Ema es un personatge que em cau be, el romanticisme portat fins al límit i sempre buscant el màxim de glamour.
Aquesta setmana moltes presentacions de llibres... quina falera noi per escriure i sobre tot per publicar, no se jo només d’entrar a una llibreria ja em desanimaria... en fi...
Ah, també el dimecres passat a la Biblioteca mes de 30 persones vam llegir poesia dins de la Primavera Poètica a la BPT. Jo vaig llegir al Manuel Forcano, a la Montserrat Abelló i com es natural a la meva filla Rosa Comes, em feia bastant corte això de llegir en públic però al final resulta que em va sortir molt be segons diuen...
divendres, d’abril 08, 2011
La llum blaveja
Hola Bloc,
Aquesta tarda he anat a la presentació del llibre “La llum blaveja” de la poetessa Goria Ganga especialista crec jo principalment de poemes Haikus, durant el acte s’han llegit haikus amb acompanyament musical... els haikus per la seva senzillesa, (una senzillesa molt difícil ) son molt agradables de sentir i veure en un moment la imatge, la història que expliquen...
Pesco petxines
A la vora de l’aigua
Que el mar m’ofrena
Aquestes 3 línies en un no res fan una foto potser fins i tot un petit vídeo.
Una foto del acte feta amb una “lomo” volia enviar-la en temps real però no hi havia cobertur
a.
dissabte, d’abril 02, 2011
Obro un frigorífic i...
Bona tarda Bloc,
Fa pocs dies em va passar una cosa ben estranya com obrir un frigorífic i entrar a un teatre, desprès ja vaig veure que no era tant estrany al comprovar que estava dins del “Bosc sagrat” de la “Zona Zàlata” em va agradar molt tot el muntatge i vaig passar una vetllada fantàstica amb l’espectacle per la seva originalitat i la interpretació.
I es que em va agradar moooooooooooooooooooooooolt !!!
dissabte, de març 26, 2011
dissabte, de març 19, 2011
Àton Txèkhov i “La dama del gosset”
Txèkhov i Olga, 1901, en llur lluna de mel
Bona tarda Bloc,
Ahir a la tarda i al Club de Lectors vam estar comentant aquest conte de Txèkhov, a mi m’agrada’t per la seva “senzillesa” de com explica en poques paraules la història, i com sense masses descripcions et fa entrar en l’ambient on es desenvolupa, ara, el que m’ha interessat mes son alguns trets de la seva vida, buscant una mica aquí i allà he trobat alguna cosa que em fa pensar que el conte de la “Dama” s'assembla molt a una part de la seva vida real.
“Al març de 1897 Txèkhov va patir una gran hemorràgia als pulmons durant una visita a Moscou i, amb gran dificultat, va ser persuadit de visitar una clínica, on els doctors van diagnosticar-li tuberculosi a la zona superior dels pulmons i li van ordenar un canvi en el seu estil de vida.
Després de la mort de son pare l'any 1898, va comprar un terreny a Aluixta, prop de Ialta, i hi va construir-se una vil·la, a la qual va traslladar-se amb sa mare i la seua germana l'any següent. Tot i que va plantar-hi arbres i flors, va criar gossos i grúes domèstiques i va rebre hostes com Lev Tolstoi i Màxim Gorki, sempre estava disposat a deixar la seua "càlida Sibèria" per Moscou o per algun viatge. Va jurar que tornaria a Taganrog tan prompte hi instal·laren l'aigua corrent. A Aluixta va escriure dues obres de teatre més per al Teatre d'art de Moscou, fent-ho amb més dificultat que en els dies en què «escrivia amb serenitat, de la manera en què avui menge coques»; va tardar un any a escriure Les tres germanes i L'hort dels cirerers.
El 25 de maig de 1901 es va casar amb Olga Knípper — en la intimitat, atès el seu horror vers els casaments — una protegida de Nemiróvitx-Dantxenko, de qui havia estat amant, a la qual va conèixer als assajos de La gavina. Fins aquest moment, Txèkhov, que havia estat qualificat com «El literat solter més irreductible de Rússia», s'havia estimat més eludir els compromisos i anar fent visites als bordells havia confessat a Suvórin:
Al capdavall em casaré si és això el que desitgeu. Però amb aquestes condicions: tot ha de continuar com fins ara — és a dir, ella haurà de viure a Moscou i jo al camp, i jo vindré a veure-la... proporcioneu-me una muller que, com la lluna, no aparega totes les nits al meu cel.
La carta va resultar profètica per als arranjaments matrimonials de Txèkhov amb Olga: ell va viure llargues temporades a Ialta, ella a Moscou, continuant la seua carrera d'actriu. L'any 1902, Olga va patir un avortament espontani; i Donald Rayfield ha proporcionat evidències, basades en les cartes del matrimoni, que la concepció va poder ocórrer mentre Olga i Txèkhov estaven separats. El resultat literari d'aquest matrimoni a distància és una correspondència que ha preservat tresors per a la història del teatre, incloent-hi crítiques compartides dels mètodes de direcció de Stanislavski i consells de Txèkhov a Olga sobre com interpretar les seues obres.
A Ialta, Txèkhov va escriure únicament un dels seus contes més cèlebres, La dama amb el gos (també anomenat Dama amb gosset), que descriu el que inicialment sembla una relació ocasional entre un home i una dona casats a Ialta. Cap dels dos espera grans conseqüències de la relació, però finalment tornen a trobar-se, arriscant la seguretat de llurs respectives vides familiars"
dilluns, de març 14, 2011
Olor de colònia
Bona tarda Bloc,
Un dia novament plujós...
“Olor de colònia” de la Sílvia Alcántara es el llibre proposat per el Club de Lectors, em sembla que m’agradarà, dic em sembla perquè encara estic al començament, però el que em fa gràcia es que quan pensava amb el títol d’aquest llibre sempre em venien al cap imatges com la que t’ensenyo, sentia com una fresca, com un aire net, tot era groc, diàfan, contemporani, modern, noves tecnologies, ect. i.... ja des del primer paràgraf d’olor de colònia res re res mes aviat de socarrimat... entreveig un drama humà una mica antic i ranci el que no treu mèrit de que el llibre estigui ben escrit.
Veurem que en diuen els meus companys del Club, espero que no s’acabi parlant de “La verbena de la Paloma” per posar un exemple, tot de bon rotllo eh? Però de vegades també m’agrada explicar-te alguna cosa de les que penso, no es pot ser sempre correctament polític.
dissabte, de març 05, 2011
Compartim la lectura
Bona nit Bloc,
Aquesta setmana vaig anar al Club de Lectors a compartir la lectura del llibre de Malcom Gladwell “La frontera de l’èxit”, el llibre es una investigació sobre com, qui i quan es genera una epidèmia o millor dit una moda, els casos que explica crec que son molt creïbles, en general a mi aquest llibre m’agrada’t, l’he trobat una mica repetitiu i potser i “falta” el que considero el primer gran punt d’inflexió en la creació de “modes” o culpable de les epidèmies com es la televisió o les xarxes socials, el llibre es el any 2000... crec que en aquell moment als E.U. ja devien estar bastant avançats sobre aquest tema... o no?
A banda de tot això i en general el que no m’agrada massa del Club es que quasi sempre s’acaba parlant de temes que no tenen res a veure amb el llibre, ja se que d’un llibre es poden fer moltes lectures diferents però crec que ni ha algunes que es plantegen que ni el mateix autor hi ha volgut donar sentit.
Fa pocs dies vaig veure u documental en que li feien una entrevista a Juan Marse i explicava que un dia a la Universitat una noia el va anar a trobar i li deia sobre el llibre “’Ultimas tardes con Teresa” que era sensacional la seva critica que hi feia a la Burgesia, ell li va dir que no, que estava equivocada que el llibre no anava d’això, ella va tornar ha insistir dient-li que encara que ell no ho veies així en el fons el llibre era això, Marse es va empipar molt i li va contestar: Doncs miri en realitat jo tota la vida m’hagués agrada’t tenir un “afer” (per dir-ho d’una manera suau) amb una noia com aquelles de la classe alta ... com ara vostè, però com no podia ser vaig decidir escriure un llibre....
Doncs be, aquí volia arribar jo i es que trobo que hi ha lectors que hi veuen uns missatges als llibres que el autor mai sa plantejat, crec que les coses no son tan enrevessades... en fi, al menys a mi m’ho sembla.
I sinó, doncs el bròquil ja està florit, tu ja m’entens !!!
dimecres, de març 02, 2011
Sempre vives
Bona nit Bloc,
Avui m’han regalat aquestes flors tan xules i que es diuen “sempre vives” crec que es un regal molt encertat ja que es una manera molt guai de dir “per molts anys”, oi?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)