Avui per dinar rotllets de p.........

Bon dia Bloc,

Doncs si, crec que avui dia mundial de la poesia, res millor que un menú poètic, no trobes ?

Ragtime

-->

Bona nit Bloc,

Aquest llibre de E.L. Doctorow, es la proposta de lectura d’aquest mes del Club de la Biblioteca... ja l’he acabat i em sap greu doncs m’ho passava molt be mentre el llegia, per mi ha tingut quelcom de màgia, primer perquè l’acció passa a Nova York (encara que sigui el N.Y. de primers del segle XX) ciutat que adoro, una d’aquelles coses que podrien ser un “moment estel·lar” de la meva vida ha estat passejar-me per Manhattan, doncs be, la història m’agrada’t molt perquè també hi surten persones reals que en aquells moments vivien allí com es ara, J.P.Morgan, Henry Ford, Harry Houdini, Evelyn Nesbit, Stanford White, Harry K. Thaw, Emma Goldman, persones que per si soles ja son una novel·la, els personatges de ficció son realment esplèndids, i la trama molt vibrant i original.

“Coalhouse Walker Jr. Va tornar a girar-se cap el piano.”The Maple Leaf”, composta pel genial Scott Joplin. L’aire es va omplir del rag més famós de tots. El pianista seia ben dret davant del teclat amb les mans llargues i fosques”

Hi ha moments al llibre d’unes descripcions d’una gran bellesa i molt espectaculars com es ara el funeral de la Sara diu que “es va celebrar a Harlem. El taüt era de bronze. El cotxe funerari era un Pierce-Arrow Opera Coach... la part superior de la carrosseria estava ribetejada de llautó i recoberta de flors. Un crespó negre voleiava des de cadascun dels quatre extrems. Una comitiva de limusines va portar els assistents cap al cementiri...quan tothom va ser dins dels cotxes, es va sentir un gran bullici: pel carrer pujava, per ocupar el seu lloc, un òmnibus sense sostre amb una banda de cinc músics amb esmòquings que feien sonar els seus instruments de vent. El cementiri era a Brooklyn. La banda va tocar balades fúnebres pels carrers silenciosos de Harlem i durant tot el recorregut pel bell mig de la ciutat. El seguici avançava a poc a poc. Els nens corrien al seu darrere i la gent de les voreres s’aturava a veure’l passar. La banda tocava i els cotxes anaven creuant, lentament, el pont de Brooklyn, que s’eleva sobre l’East River. Els passatgers dels tramvies que anaven pels carrils exteriors del pont es posaven drets per veure aquella desfilada impressionant. El sol brillava. Un estol de gavines va emprendre el vol des de l’aigua. Van planar entre els cables que sostenien el pont i es van parar en filera damunt la barana, mentre l’últim cotxe de la comitiva s’allunyava.”

Escarbant només una miqueta per la xarxa es troben un munt de referències, la casa-museu de J.P.Morgan que surt a la novel·la, la música del Scott, fotos i biografies, ect.

Una cosa curiosa o tafanera que m’han expicat, diu que aquest llibre es el que estava llegint el President Obama quan va sortit elegit.

L'amenaça de Ikea

Bona nit Bloc,
He rebut un comunicat del Albert (un bon amic meu) que diu “nostresenyorensagaficonfessats doncs Ikea amenaça en vendre cotxes... Bona sort !!!

Ah! Això sí porta la clau inglesa per el muntatge.

Fallingdown

Bona nit Bloc,

Fa uns dies em vaig trobar per casualitat amb el Marcel Pey un artista extraordinari i una persona encantadora i vam anar un petit temps plegats parlant de coses rutinàries... al arribar a casa em va agafar ganes de rellegir alguns dels seus poemes (una de les seves vessants com artista) i m’endinso en el seu mon inquietant que se que existeix però que em fa por explorar.

Windswept

Segles enrera

quan l’horror no bastava

tota la por del món

tot el dolor del present

es tancà sota els seus ulls

Ara

sota les torres del segle XX

l’infern ha acomplert la seva paraula

La nit roja/L’abisme negre

La màscara és la firma

l’espasa, l’emperadriu.

Fallingdown- Marcel Pey

The road i la xispa de la vida

Hola Bloc,
Fa uns quants dies vaig anar al cinema, a mi no em feia massa gràcia veure aquesta peli de “La carretera” ja que els comentaris que havia llegit sobre ella trobava que seria molt tètrica i una mica “bèstia” però pel que sigui vaig fer cap a la sala on es projectava... be, la peli es tètrica del tot, presenta un mon apocalíptic desprès d’una guerra nuclear però el que vaig trobar mes fort i anguniós es que les persones que queden tret de tres o quatre (els bons) es dediquen a caçar persones per fer bullir l’olla...
Hi ha una escena que la trobo molt “divertida”, en aquell mon on tot està destrossat els protagonistes (Pare i fill) van buscant menjar, aigua, roba, ect. el que sigui, i OH! miracle !! d’una ferralla que havia estat una maquina de begudes en surt una Cocacola completament sencera fins i tot amb totes les bombolletes picants... es el missatge d’esperança de la peli per allò de “la xispa de la vida”?

La dona justa

Bona tarda Bloc,
Ahir vaig anar a la reunió del Club de Lectors de la Biblio, el llibre que vàrem comentar va ser “ La dona justa” de Sandor Marai, com sempre hi va haver opinions molt diferents i en conjunt va agradar; Per mi tot hi no ser un llibre que m’hagi entusiasmat l’he trobat bastant amè i original en explicar una mateixa història des de tres punts de vista diferents ja que son tres els protagonistes principals.

He trobat aquest vídeo sobre un text de Marai i m’agrada’t ... oi que es bonic?

La nit de les papallones

Christa Leem

Bona nit Bloc,

Abans d’ahir a la Biblioteca em va cridar l’atenció aquest llibre del Jordi Coca n'havia sentit parlar però no sabia de que anava... be, doncs l’he llegit i sense ser una biografia (segons l’autor) de la Christa Leem he trobat que tret d’algunes coses molt personals el demés el que es refereix a la seva vida artística es clavat... recordo quan va sortir al programa del Angel Casas i la revolució que va organitzar... ara a Internet es troba quasi tot inclosos els vídeos que aquells moments només podien veure alguns “privilegiats” com es ara aquest i aquest.

El llibre es interessant com a document “històric” d’un temps, però l’he trobat molt repetitiu, hi ha coses que les explica massa vegades.

Conocer a Jane Austen

Hola Bloc,

Acabo de veure aquesta peli sobre un Club de lectura una mica improvisat on sis persones decideixen llegir sis llibres de la Jane Austen i trobar-se per comentar-los, el guió està basat en la novel·la de la Karen Joy Fowler, “El club de lectura de Jane Austen”, a banda de les sessions de comentaris sobre els llibres de la Jane, es va coneixent les diferents històries dels lectors i com van solucionant els seus conflictes quotidians... crec que ara buscaré el llibre doncs m’he quedat amb les ganes d'aprofundir una mica mes.

Invisible

Bona nit Bloc,
El últim llibre que he llegit es “Invisible”... i no el trobo per enlloc.

Soy yo, Casandra.
Y ésta es mi ciudad bajo las cenizas.
Y éste es mi bastón y éstas mis cintas de profeta.
Y ésta es mi cabeza llena de dudas.

Vida

Bona nit Bloc,

Penso que malgrat la inestabilitat del nostre univers, el no saber el perquè , i tots els interrogants, la vida es una cosa meravellosa, algú va venint...