divendres, de gener 15, 2010
dissabte, de gener 09, 2010
Guernsey
Bona nit Bloc,
Si no hagués estat per “La societat literària i de pastís de pela de patata” probablement mai no hagués sabut que existia aquesta illa (Guerseny) del Canal de la Manega, resulta que es molt xula, com pots veure al vídeo, paradís fiscal i turística... i es on transcorre l’acció del llibre de la Mary Ann Shaffer , la novel•la escrita en estil epistolar fa de bon llegir es divertida a pesar del tema de fons, (l’ocupació nazi) humana i original. La Mary va treballar com a llibretera i bibliotecària i sempre va viure envoltada de llibres als 70 anys i animada per el seu Club de Lectura va decidir escriure la seva primera novel•la que malauradament va tenir que acabar la seva neboda (també escriptora) Annie Barrows doncs ella va morir el 2008.
El títol crida l’atenció oi Bloc? Quan llegeixes el llibre esbrines el seu significat.
dijous, de gener 07, 2010
Sabates vermelles
Bon nit Bloc,
Aquestes son les sabates vermelles que em vaig posar per anar al ball de fi d’any del "Veí de dalt", (fitxat en el detall de les mitges) que et semblem ? sort que no tenien taló doncs no hagués pogut aguantar tantes hores de farra.
La Violette i el Veí van dir que penjarien un reportatge de la Festa, quan surti ja ten faré cinc cèntims.Ok?
Aquestes son les sabates vermelles que em vaig posar per anar al ball de fi d’any del "Veí de dalt", (fitxat en el detall de les mitges) que et semblem ? sort que no tenien taló doncs no hagués pogut aguantar tantes hores de farra.
La Violette i el Veí van dir que penjarien un reportatge de la Festa, quan surti ja ten faré cinc cèntims.Ok?
dimarts, de gener 05, 2010
Escríbeme, escríbeme...
Bona tarda Bloc,
Tot i que no espero cap carta, no em puc treure del cap “son tus cartas mi esperanza...” em sembla que fins hi tot aquesta nit la he somniat, i al despertar m’ha vingut cantar-la, a la cua de la caixa de la fruita i la verdura m’ha semblat que un senyor que tenia darrera també la cantava, feia anys i panys que no sentia aquesta cançó i avui només tinc el cap ocupat amb recordar la lletra.
De totes maneres potser que això no vulgui dir que jo estic esperant alguna carta o correu electrònic, pot ser el que vol dir que m’ha afanyi ha escriure la carta als Reis Mags que arriben avui.... em sembla que aquesta es la pista bona, sí, sí, cada vegada ho veig mes clar, la pista de l’estel ha fallat doncs està plovent però.... que els hi dic? Ai, quins problemes !!!
Mira, aquí tens al Alfredo Sadel, cantant “Escríbeme”
Tot i que no espero cap carta, no em puc treure del cap “son tus cartas mi esperanza...” em sembla que fins hi tot aquesta nit la he somniat, i al despertar m’ha vingut cantar-la, a la cua de la caixa de la fruita i la verdura m’ha semblat que un senyor que tenia darrera també la cantava, feia anys i panys que no sentia aquesta cançó i avui només tinc el cap ocupat amb recordar la lletra.
De totes maneres potser que això no vulgui dir que jo estic esperant alguna carta o correu electrònic, pot ser el que vol dir que m’ha afanyi ha escriure la carta als Reis Mags que arriben avui.... em sembla que aquesta es la pista bona, sí, sí, cada vegada ho veig mes clar, la pista de l’estel ha fallat doncs està plovent però.... que els hi dic? Ai, quins problemes !!!
Mira, aquí tens al Alfredo Sadel, cantant “Escríbeme”
dimecres, de desembre 30, 2009
dimarts, de desembre 29, 2009
Sola...
Bones Bloc,
Ja saps que soc una apassionada del tango, encara que no el se ballar, be, se fer quatre bestieses com cargolar la cama, fer quatre passes agafant embranzida i per poc anar a parar contra la porta ect. el que passa es que quant sento un tango no se que es però m’agafa una cosa per dins difícil d’explicar... m’emociono, m'exalto en fi es allò de... m'arravato...
Hi ha els tangos a la manera del Daniel, el Hector ...
Ja saps que soc una apassionada del tango, encara que no el se ballar, be, se fer quatre bestieses com cargolar la cama, fer quatre passes agafant embranzida i per poc anar a parar contra la porta ect. el que passa es que quant sento un tango no se que es però m’agafa una cosa per dins difícil d’explicar... m’emociono, m'exalto en fi es allò de... m'arravato...
Hi ha els tangos a la manera del Daniel, el Hector ...
Però desprès hi ha aquests altres com “Esta noche me emborracho”... i el que em fascina es la lletra i es que si te hi fitxes be es pura poesia, tragèdia, sentiment, hi ha algunes expressions que son de 10, com es ara “en un requiscat in pace", “flaca, dos cuartas de cogote y una percha en el escote”... llegeix, llegeix... ara he trobat la lletra a la xarxa i la podré cantar sencera per la finestra del celobert...em ve a la memòria que fa un temps en un pis de mes amunt hi havia un senyor que cantava òpera i algun bolero... era molt divertit...
Sola, fané, descangayada,
la vi esta madrugada
salir de un cabaret;
flaca, dos cuartas de cogote
y una percha en el escote
bajo la nuez;
chueca, vestida de pebeta,
teñida y coqueteando
su desnudez...
Parecía un gallo desplumao,
mostrando al compadrear
el cuero picoteao...
Yo que sé cuando no aguanto más
al verla, así, rajé,
pa' no yorar.
¡Y pensar que hace diez años,
fue mi locura!
¡Que llegué hasta la traición
por su hermosura!...
Que esto que hoy es un cascajo
fue la dulce metedura
donde yo perdí el honor;
que chiflao por su belleza
le quité el pan a la vieja,
me hice ruin y pechador...
Que quedé sin un amigo,
que viví de mala fe,
que me tuvo de rodillas,
sin moral, hecho un mendigo,
cuando se fue.
Nunca soñé que la vería
en un "requiscat in pace"
tan cruel como el de hoy.
¡Mire, si no es pa' suicidarse
que por ese cachivache
sea lo que soy!...
Fiera venganza la del tiempo,
que le hace ver deshecho
lo que uno amó...
Este encuentro me ha hecho tanto mal,
que si lo pienso más
termino envenenao.
Esta noche me emborracho bien,
me mamo, ¡bien mamao!,
pa' no pensar.
dijous, de desembre 24, 2009
diumenge, de desembre 20, 2009
Mes lectures
Hola Bloc,
He estat llegint mes Anna Gavalda, el llibre de relats “M’agradaria que algú m’esperés en algun lloc.” l’he trobat molt original son històries bastant sorprenents... el títol m’ha semblat molt interessant i m’ha donat per reflexionar en el sentit que crec que a tothom ens agrada que algú ens esperi en algun lloc, he recordat que un dia que arribava de viatge en un vaixell al sortir a coberta vaig mirar el moll i vaig sentir unes ganes immenses que algú estès allí esperant-me... es un moment que no se perquè em va quedar molt gravat...
També he llegit “Només junts”, una història d’unes persones singulars, amb personalitats bastant dispars però que acaben vivint a un mateix ritme, aquí deixo un trailer, doncs es va fer una peli d’aquest llibre.
Per altra banda al Club de Lectors de la Biblioteca vam comentar uns contes de Txèkhov, els comentaris en general van ser entusiastes, jo a pesar que diuen que reflecteixen històries tristes i de denuncia de la vida precària de la societat d’aquell moment, els he trobat molt divertits en el sentit que tenen una xispa inesperada i irònica.
Mes russos... el dijous vaig anar al teatre “Magatzem” on es feia una lectura dramatitzada de “L’idiota” de Fodor Mikhajlovic Dostojevskij... i ara en ve al cap allò de “mucho ruso en Rusia”.
Fins aviat,
He estat llegint mes Anna Gavalda, el llibre de relats “M’agradaria que algú m’esperés en algun lloc.” l’he trobat molt original son històries bastant sorprenents... el títol m’ha semblat molt interessant i m’ha donat per reflexionar en el sentit que crec que a tothom ens agrada que algú ens esperi en algun lloc, he recordat que un dia que arribava de viatge en un vaixell al sortir a coberta vaig mirar el moll i vaig sentir unes ganes immenses que algú estès allí esperant-me... es un moment que no se perquè em va quedar molt gravat...
També he llegit “Només junts”, una història d’unes persones singulars, amb personalitats bastant dispars però que acaben vivint a un mateix ritme, aquí deixo un trailer, doncs es va fer una peli d’aquest llibre.
Per altra banda al Club de Lectors de la Biblioteca vam comentar uns contes de Txèkhov, els comentaris en general van ser entusiastes, jo a pesar que diuen que reflecteixen històries tristes i de denuncia de la vida precària de la societat d’aquell moment, els he trobat molt divertits en el sentit que tenen una xispa inesperada i irònica.
Mes russos... el dijous vaig anar al teatre “Magatzem” on es feia una lectura dramatitzada de “L’idiota” de Fodor Mikhajlovic Dostojevskij... i ara en ve al cap allò de “mucho ruso en Rusia”.
Fins aviat,
dimecres, de desembre 09, 2009
L'Alexis ja te un any
Bona nit Bloc,
Fa uns quants dies que l’Alexis va fer un any, ara ja sap posar-se el gorro, fer cargol treu banyes, pon titeta pon, ralet ralet, etc. Be, aquí ho pots veure una miqueta.
Fa uns quants dies que l’Alexis va fer un any, ara ja sap posar-se el gorro, fer cargol treu banyes, pon titeta pon, ralet ralet, etc. Be, aquí ho pots veure una miqueta.
diumenge, de desembre 06, 2009
Torna a Sorrento
Bona nit Bloc,
Avui he retrobat la seva partitura... la de la noia de la foto... la recordo al piano i al seu entorn tota la família tractant de cantar aquelles notes impossibles... i tots cridant, i repenjant-se en els “calderons” i al final un esclafit de riures... era tot un divertimento.
Avui jo també la he tocada al piano però al meu entorn només hi havia els records...
Avui he retrobat la seva partitura... la de la noia de la foto... la recordo al piano i al seu entorn tota la família tractant de cantar aquelles notes impossibles... i tots cridant, i repenjant-se en els “calderons” i al final un esclafit de riures... era tot un divertimento.
Avui jo també la he tocada al piano però al meu entorn només hi havia els records...
En compensació aquí tenim al Pavarotti, li dedico a ella, una de les persones mes estimades de la meva vida, de fet ella es la meva vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)