Bones Festes !!!
dijous, de desembre 24, 2009
diumenge, de desembre 20, 2009
Mes lectures
Hola Bloc,
He estat llegint mes Anna Gavalda, el llibre de relats “M’agradaria que algú m’esperés en algun lloc.” l’he trobat molt original son històries bastant sorprenents... el títol m’ha semblat molt interessant i m’ha donat per reflexionar en el sentit que crec que a tothom ens agrada que algú ens esperi en algun lloc, he recordat que un dia que arribava de viatge en un vaixell al sortir a coberta vaig mirar el moll i vaig sentir unes ganes immenses que algú estès allí esperant-me... es un moment que no se perquè em va quedar molt gravat...
També he llegit “Només junts”, una història d’unes persones singulars, amb personalitats bastant dispars però que acaben vivint a un mateix ritme, aquí deixo un trailer, doncs es va fer una peli d’aquest llibre.
Per altra banda al Club de Lectors de la Biblioteca vam comentar uns contes de Txèkhov, els comentaris en general van ser entusiastes, jo a pesar que diuen que reflecteixen històries tristes i de denuncia de la vida precària de la societat d’aquell moment, els he trobat molt divertits en el sentit que tenen una xispa inesperada i irònica.
Mes russos... el dijous vaig anar al teatre “Magatzem” on es feia una lectura dramatitzada de “L’idiota” de Fodor Mikhajlovic Dostojevskij... i ara en ve al cap allò de “mucho ruso en Rusia”.
Fins aviat,
He estat llegint mes Anna Gavalda, el llibre de relats “M’agradaria que algú m’esperés en algun lloc.” l’he trobat molt original son històries bastant sorprenents... el títol m’ha semblat molt interessant i m’ha donat per reflexionar en el sentit que crec que a tothom ens agrada que algú ens esperi en algun lloc, he recordat que un dia que arribava de viatge en un vaixell al sortir a coberta vaig mirar el moll i vaig sentir unes ganes immenses que algú estès allí esperant-me... es un moment que no se perquè em va quedar molt gravat...
També he llegit “Només junts”, una història d’unes persones singulars, amb personalitats bastant dispars però que acaben vivint a un mateix ritme, aquí deixo un trailer, doncs es va fer una peli d’aquest llibre.
Per altra banda al Club de Lectors de la Biblioteca vam comentar uns contes de Txèkhov, els comentaris en general van ser entusiastes, jo a pesar que diuen que reflecteixen històries tristes i de denuncia de la vida precària de la societat d’aquell moment, els he trobat molt divertits en el sentit que tenen una xispa inesperada i irònica.
Mes russos... el dijous vaig anar al teatre “Magatzem” on es feia una lectura dramatitzada de “L’idiota” de Fodor Mikhajlovic Dostojevskij... i ara en ve al cap allò de “mucho ruso en Rusia”.
Fins aviat,
dimecres, de desembre 09, 2009
L'Alexis ja te un any
Bona nit Bloc,
Fa uns quants dies que l’Alexis va fer un any, ara ja sap posar-se el gorro, fer cargol treu banyes, pon titeta pon, ralet ralet, etc. Be, aquí ho pots veure una miqueta.
Fa uns quants dies que l’Alexis va fer un any, ara ja sap posar-se el gorro, fer cargol treu banyes, pon titeta pon, ralet ralet, etc. Be, aquí ho pots veure una miqueta.
diumenge, de desembre 06, 2009
Torna a Sorrento
Bona nit Bloc,
Avui he retrobat la seva partitura... la de la noia de la foto... la recordo al piano i al seu entorn tota la família tractant de cantar aquelles notes impossibles... i tots cridant, i repenjant-se en els “calderons” i al final un esclafit de riures... era tot un divertimento.
Avui jo també la he tocada al piano però al meu entorn només hi havia els records...
Avui he retrobat la seva partitura... la de la noia de la foto... la recordo al piano i al seu entorn tota la família tractant de cantar aquelles notes impossibles... i tots cridant, i repenjant-se en els “calderons” i al final un esclafit de riures... era tot un divertimento.
Avui jo també la he tocada al piano però al meu entorn només hi havia els records...
En compensació aquí tenim al Pavarotti, li dedico a ella, una de les persones mes estimades de la meva vida, de fet ella es la meva vida.
dilluns, de novembre 30, 2009
Fingiments
Bon nit bloc,
Des dels primers dies de la tardor que tinc molt prop aquest llibre del Francesc Prat, “fingiments”, llegeixo i rellegeixo, entro i surto i com mes lectures faig mes veig aquest mon que l’autor ha volgut transmetre, potser no es exactament el que ell voldria que jo entengués, però si mes no ha creat dins meu tota una sèrie de percepcions, per exemple de colors, es clarament un paisatge granat i que identifico amb aquesta música de Chopin i no se perquè...
Diu l’autor: “A fingiments es fingeixen experiències tan fútils i canviants com els sentiments, que voldrien semblar autèntics (per això pretenc fer poesia lírica) que són motivats per un paisatge, per la mort d’aquells a qui hem estimat o bé odiat o per l’alegria mateixa d'existir. Amb la sonoritat de las paraules, el seu poder evocatiu o amb les transformacions visionàries voldria fet art; sóc conscient, però, que només qui llegeixi els poemes et pot valorar la pretensió.”
Crec que he captat alguns d’aquests fingiments...
Des dels primers dies de la tardor que tinc molt prop aquest llibre del Francesc Prat, “fingiments”, llegeixo i rellegeixo, entro i surto i com mes lectures faig mes veig aquest mon que l’autor ha volgut transmetre, potser no es exactament el que ell voldria que jo entengués, però si mes no ha creat dins meu tota una sèrie de percepcions, per exemple de colors, es clarament un paisatge granat i que identifico amb aquesta música de Chopin i no se perquè...
Diu l’autor: “A fingiments es fingeixen experiències tan fútils i canviants com els sentiments, que voldrien semblar autèntics (per això pretenc fer poesia lírica) que són motivats per un paisatge, per la mort d’aquells a qui hem estimat o bé odiat o per l’alegria mateixa d'existir. Amb la sonoritat de las paraules, el seu poder evocatiu o amb les transformacions visionàries voldria fet art; sóc conscient, però, que només qui llegeixi els poemes et pot valorar la pretensió.”
Crec que he captat alguns d’aquests fingiments...
M'assec i obro el llibre i llegeixo en veu alta aquest poema...
Aquest matí, mentre passejo per la vora del riu, desitjo, com un devot, la flama i el fum de sàndal entrant a la llum universal, les cendres retornat al present etern amb el pas de l’aigua.
Si dins la barca de fusta,
vagarejant per l’espai
sense rumb ni objectiu,
sense dia ni nit,
s’hi està tan bé:
Què faig aquí,
temorenc i perplex,
canviant i fugint,
com una duna al vent ?
Estic a Celrà envoltada del paisatge del poeta, per altres motius i casualitats de la vida he fet cap aquí, estic contenta, emocionada, m’ho miro tot en clau de poesia.
dilluns, de novembre 23, 2009
dissabte, de novembre 21, 2009
Ruta literària Olga Xirinacs
Bona nit Bloc,
Avui he anat a la ruta literària dedicada a la Olga, sempre aquestes rutes m’agraden molt perquè això de llegir textos als llocs on els ha dedicat el autor es bonic perquè potser captes una mica les fonts de inspiració, aquest any a mes com a pogut venir l’autora (altres vegades no pot ser per raons obvies) ha estat molt mes interessant i gratificant.
Hem anat per llocs on possiblement habiten els éssers fantàstics i una mica sinistres que ens explica la Olga en bastants dels seus llibres, com ja saps ella es una fan d’aquest gènere... ja hem llegit molts llibres d’ella junts oi?
divendres, de novembre 20, 2009
Un dia amb la Montserrat Abelló
Hola Bloc,
Ahir vaig tenir novament el plaer de poder compartir quasi tot un dia amb la Montserrat, a l’hora de dinar la conversa va ser molt gratificant, interessant i també divertida, desprès a la tarda la poesia... va llegir i ens va explicar moltes coses de la seva llarga vida amb una entrevista conduïda per Maria Lluisa Julià.
Sembla ser que el novembre es el mes assenyalat per tenir prop encara que només sigui per unes hores a la Montserrat. Tan de bo hi hagi molts novembres.
Un poema d’ella que m’agrada molt.
Tot sembla ben senzill. Quatre parets
fan una casa. Un home i una dona,
un fill. Una taula, quatre cadires,
i un llit per a dormir, néixer, morir.
Tot sembla tan senzill, si fos així ¡
Ahir vaig tenir novament el plaer de poder compartir quasi tot un dia amb la Montserrat, a l’hora de dinar la conversa va ser molt gratificant, interessant i també divertida, desprès a la tarda la poesia... va llegir i ens va explicar moltes coses de la seva llarga vida amb una entrevista conduïda per Maria Lluisa Julià.
Sembla ser que el novembre es el mes assenyalat per tenir prop encara que només sigui per unes hores a la Montserrat. Tan de bo hi hagi molts novembres.
Un poema d’ella que m’agrada molt.
Tot sembla ben senzill. Quatre parets
fan una casa. Un home i una dona,
un fill. Una taula, quatre cadires,
i un llit per a dormir, néixer, morir.
Tot sembla tan senzill, si fos així ¡
Montserrat Abelló
dijous, de novembre 12, 2009
Olga Xirinacs
Bona nit Bloc,
Avui he anat a la presentació del nou llibre de la Olga “ L’agonia de Severià Vargas”, com ja et pots imaginar ha estat un vespre literari magnífic, sentir parlar a l’Olga es tot un plaer es molt sàvia diria jo i també bastant entremaliada amb les seves “animetes” i contes de terror, l’estimo molt i crec que es tot un luxe tenir-la com amiga i a Tarragona, la història del llibre promet molt... gràcies Olga !!!
Avui he anat a la presentació del nou llibre de la Olga “ L’agonia de Severià Vargas”, com ja et pots imaginar ha estat un vespre literari magnífic, sentir parlar a l’Olga es tot un plaer es molt sàvia diria jo i també bastant entremaliada amb les seves “animetes” i contes de terror, l’estimo molt i crec que es tot un luxe tenir-la com amiga i a Tarragona, la història del llibre promet molt... gràcies Olga !!!
Olga Xirinacs en un moment de la presentació.
dimecres, de novembre 04, 2009
Estic llegint...
Hola Bloc,
Doncs sí, aquests dies estic llegint a dos poetes que em va descobrir el Manel Forcano el dia que va venir al Club de lectors, ell n'és el traductor, va explicar una mica de la seva història, vaig quedar fascinada ...
La pluja parla en silenci,
ja pots dormir.
Al costat del llit, fressa d’ales d’un diari,
No hi ha cap més àngel.
Matinaré i subornaré el nou dia,
perquè ens sigui favorable.
Iehuda Amikhai
He menjat una mica de pa. He estimat unes quantes dones.
He llegit uns quants llibres de nit, a la llum d’una bombeta.
No sé avui més del que sabia.
Nu sortiré d’aquest món, com nu vaig arribar-hi.
Pinkhas Sadè
Doncs sí, aquests dies estic llegint a dos poetes que em va descobrir el Manel Forcano el dia que va venir al Club de lectors, ell n'és el traductor, va explicar una mica de la seva història, vaig quedar fascinada ...
La pluja parla en silenci,
ja pots dormir.
Al costat del llit, fressa d’ales d’un diari,
No hi ha cap més àngel.
Matinaré i subornaré el nou dia,
perquè ens sigui favorable.
Iehuda Amikhai
He menjat una mica de pa. He estimat unes quantes dones.
He llegit uns quants llibres de nit, a la llum d’una bombeta.
No sé avui més del que sabia.
Nu sortiré d’aquest món, com nu vaig arribar-hi.
Pinkhas Sadè
També fa poc dies he acabat de llegir un de L’Anna Gavalda (El consol) he trobat que es merescuda la fama que te com escriptora, els seus personatges son reals i mostren tot el seu interior amb gran precisió, la trama que de moment semblava senzilla desprès resulta una història molt original. Crec que llegiré mes de l’Anna.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)