Amb ulls americans

Amb ulls americans

Carme Riera

Quina mena de gent som? Com ens veuen els de fora? A partir de l’experiència del periodista americà George Mac Gregor, Carme Riera construeix un relat fresc, actual i divertit sobre la societat catalana. Fa pocs anys George va topar per atzar amb un seguici de l’alcalde de Barcelona que s’havia desplaçat a Nova York per promoure les virtuts i meravelles de la capital catalana. Gràcies les habilitats del periodista, la delegació catalana va aconseguir salvar una situació delicada, cosa que li va valdre la promesa d’una beca per fer una estada a Catalunya. La seva mirada perplexa marcarà un relat que va de la ironia crítica a un final més obscur i sòrdid de trama policíaca i rerafons de corrupció.

Això es el que diu a la contraportada del llibre, jo només afegeixo, divertit, per passar l’estona.

Com una pedra

Dolors Borau en un moment de la xerrada a la Biblioteca, acompanyada per el Bibliotecari Esteva Masalles.

Bona nit Bloc,

Avui ens ha visitat al Club de lectors de la Biblioteca, l’escriptora Dolors Borau que el passat any 2008 va guanyar el Pin i Soler de novel·la dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona amb el llibre “Com una pedra”, d’entrada et diré que la Dolors es una persona encantadora i que m’agrada’t com ha explicat la construcció de la seva novel·la i tots els detalls de les situacions, formes i característiques dels personatges. També ha explicat coses personals d’ella i això crec que la fet molt propera... jo també de petita el meu llibre de contes van ser els d’Andersen , traducció de Carles Riba.

A banda hi ha les opinions sobre el llibre, que a la reunió de comentaris del Club n’hi va haver per tots els gustos, jo particularment el trobo molt ben escrit i que la història que explica es molt creïble, encara que de vegades no estic massa d’acord amb algunes reaccions dels personatges, però pensant-ho be el mon està ple de gent diferent i son naturals altres comportaments que pugin xocar. També l’entorn en que es mou la història m’ha fet venir alguns records del Clinic de Barcelona dels soterranis, passadissos de cristall, espais laberintics...

Aquesta es la cançó que l’Anna escolta una i altre vegada.

Lu Xun

Bona nit Bloc,

En Lu Xun amb aquest “Diari d’un boig i altres relats”, m’ha transportat a una Xina antiga, mooooooolt antiga, així com una cosa bastant naïf, simple, plana, amb una mica d’encant però poc divertit des del punt de vista de passar-ho be, allò que en diríem distret... si ho mires des d’un altre perspectiva, els anys en que va ser escrit, la cultura del País d’on procedeix ect. llavors ja hi he vist altres mèrits encara que no m'interessen massa. En fi un llibre mes a la meva vida... no se perquè em ve al cap allò de “un cuento xino”. Je, je

Fins aviat,

Tarda de diumenge

Bona tarda Bloc,
N’hi ha que marxen cap a Istanbul, n’hi ha que caminen pels mateixos carrers amb la mateixa camisa, altres que miren per les finestres, i tu i jo escoltem a la Jessy Norman...genial !!!

Nòmada

Hola Bloc,

Tarda de dissabte compartida amb Hèstia la deessa protectora de la llar conduïda per els poemes de la Isabel M. Ortega Rion, que m’han fet pensar que si que es veritat que de vegades sembla com si la deessa l’hagi abandonat, i com diu ella només si emmirallin solituds. Poemes per un capvespre plàcid i relaxat. Aquí n’he triat un perquè el llegeixis.

Solituds de nòmada

Ser nòmada

és perdre’s pels carrers d’una ciutat prenyada

ser qualsevol i una altra, i se sempre aquella altra

amb qui ma ningú es creua;

és buscar-se en els vidres d’aparadors monòtons,

veure-hi un glop d’alè i no trobar-hi imatge;

voler refer el camí

no sabent que la casa és el trepig d’un temps

que inflama i degoteja solituds.

ser nòmada és portar als ulls

un horitzó de somnis

i deixar-lo a les mans del rodamón mes trist,

més indefens, mes pobre.

Nòmada- Isabel M. Ortega Rion

Balzac i la petita modista xinesa

Hola Bloc,

La història d’aquest llibre que parteix de la experiència personal del autor Dai Sijie, m’agrada’t força, es una lectura amable i que m’ha portat a un mon estrany, el de la “reeducació” i que m’ha fet endinsar-me i “investigar” coses que semblaven que tenia sabudes i no era així, la distancia del temps et dona una perspectiva que llavors no tenies... la “revolució cultural “ ? Aquí potser l'únic que es veia eren uns quants posters i els colls Mao.

“La petita modista va arrencar a córrer a l’instant i, quan vaig tornar-la a cridar, va apressar el pas. En cridar-la per tercera vegada, es va convertir en un ocell i es va enlairar sense concedir-se un moment de descans, cada vegada es feia més petit, i va desaparèixer”.

La Festa !!!

-->

Bon dia Bloc,

Mira ja fa un parell de dies que s’han engegat les festes de Santa Tecla ( les millors festes del mon mundial) i potser estaria be que ja obrissin la Capella virtual de la Santa que dit de passada es una passada de divertida... que et sembla entrem-hi al son d’una Amparito ?

Bookcrossing

Hola Bloc,

Fa pocs dies passejant per la ciutat em vaig trobar un llibre alliberat, em va fer il·lusió però sobre tot el que em va fer mes gràcia es on estava enganxat, ni mes ni menys que a una de les portes de la Catedral.

Tarragona un demati de vent

Hola Bloc,

Avui repassant fotografies que he fet aquest estiu, m’adono que he “descobert” coses de llocs on hi havia passat tres-centes mil vegades o mes i que no havia vist, com es ara aquesta placa de marbre que hi ha en una plaçeta al costat de la Catedral on hi ha esculpit aquest poema de Josep Carner dedicat a la meva Ciutat.

També avui he pensat amb el Hector Oliva que en el seu llibre de la Barcelona Americana explica que les “troballes” las havia fet empenyent el cotxet del seu fill, i constato que jo algunes les he fet mentre empenyia el cotxet del Alexis... m’ha fet gràcia i es que això de portar un carret dona per molt.

“ I encara en una glòria de sol i cel i vent

la Catedral s’eleva dins la claror esplendent

amb una apoteosi vibrant de polsegueres”

Josep Carner-

Agenda

Actes d’avui

reivindiquem les Barbies !!!