Bookcrossing

Hola Bloc,

Fa pocs dies passejant per la ciutat em vaig trobar un llibre alliberat, em va fer il·lusió però sobre tot el que em va fer mes gràcia es on estava enganxat, ni mes ni menys que a una de les portes de la Catedral.

Tarragona un demati de vent

Hola Bloc,

Avui repassant fotografies que he fet aquest estiu, m’adono que he “descobert” coses de llocs on hi havia passat tres-centes mil vegades o mes i que no havia vist, com es ara aquesta placa de marbre que hi ha en una plaçeta al costat de la Catedral on hi ha esculpit aquest poema de Josep Carner dedicat a la meva Ciutat.

També avui he pensat amb el Hector Oliva que en el seu llibre de la Barcelona Americana explica que les “troballes” las havia fet empenyent el cotxet del seu fill, i constato que jo algunes les he fet mentre empenyia el cotxet del Alexis... m’ha fet gràcia i es que això de portar un carret dona per molt.

“ I encara en una glòria de sol i cel i vent

la Catedral s’eleva dins la claror esplendent

amb una apoteosi vibrant de polsegueres”

Josep Carner-

Agenda

Actes d’avui

reivindiquem les Barbies !!!

El salze cec i la dona adormida

Bona nit Bloc,
Un altre llibre del Haruki Murakami que de tant pronunciar aquest nom ja em sembla de la família, aquest, el llibre, es de relats i es del tot apassionant, m'han fascinat els arguments i els personatges, com els corbs animats, el home de gel, la tieta, els crancs...
Que passa si t’enamores d’un home de gel ? o si et surt una tieta a l’esquena? Genial!!!

Concert a la Torre Minerva

Bon dia bloc,
Ahir a la nit concert a la Torre Minerva un lloc preciós dins les Muralles de Tarragona, la gent que tocaven son els “Retrio” un grup de Sitges que fan música tradicional en clau de jazz, amb un programa molt original i sorprenen, per exemple van fer “l’Amparito Roca” (l'himne de la Festa a Tarragona)... “Paraules d’amor”, “Qualsevol ni t pot sortir el sol”, ect. Es una experiència que ha tingut molt bona acollida amb actuacions periòdiques al Museu Cau Ferrat.

A la sortida una volta per la Rambla amb la Montserrat i la Maria Teresa...feia molta calor i la volta be, però el granissat no matava oi Maria Teresa?

Tanco el balcó

Tanco el balcó i la solitud torna ha envair l’espai, sonen les “variacions” i la melangia es fa present , voldria estar en un altre lloc, no se on ben, be, llocs del passat però no de la mateixa manera com hi vaig ser, ho potser si, escriure em fa viure un altre dimensió... em venen al cap els versos de Neruda “puedo escribir los versos mas tristes esta noche...

Hi haurà estels a la nit però no m’emociona , tot es recança, i un volgué superar, superar que? Ja sona l’ultima variació que també es la primera... la tarda s’escola.... i sento com el Glen canta... fi, puc premé el botó i semblarà que no ha passat res però ja res serà igual, torna ha començar i es un cicle nou, portarà altres sensacions potser avui no somniaré... estripo el programa ja es passat ... tot es passat inclòs el futur immediat...

Visita al museu

Hola Bloc,
M’agrada’t la exposició de Juan Cruz-Plaza i al Alexis sembla que també, s'ho ha mirat tot de fit a fit com ell acostuma ha fer i de quant en quant feia la rialleta...

La identitat

Bloc,

Aquest llibre del Milan Kundera que en aparença sembla que només expliqui la relació sentimental entre Chantal i Jean-Marc, va molt mes enllà quan en una època marcada per la incertesa de qui es qui un arriba a no reconèixer la identitat del altre i els dubtes apareixen de si realment l’altre, es realment l’altre que en un moment donat es va trobar. Hi ha un capítol final que m’ha semblat una mica empatollat, però en conjunt m’agrada’t.

Ara mateix...

Hola Bloc,

Ara mateix em plauria estar en un d’aquests jardins tant polits i nets de Viena sentint per dins el record de la música...

Tòquio Blues (Norwegian Wood)

Han passat divuit anys, però encara recordo perfectament el paisatge d’aquell prat. Les muntanyes, ja netes de la pols de l’estiu gràcies a uns quants dies de pluja suau, eren d’un verd brillant i intens; el vent de l’octubre feia moure les eulàlies, i un núvol llarg i prim penjava enmig del cel, d’un blau glaçat. Era un cel tan alt que si el miraves gaire estona et feien mal els ulls. Un cop de vent va travessar el prat, va fer moure els seus cabells i va continuar cap al bosc. Vam sentir el cruix de les fulles dels arbres, i de lluny ens va arribar el lladruc d’un gos. Era un lladruc fluix, confús, com sortit de la porta d’entrada a un altre món. No se sentia cap altre soroll. Tampoc no vam trobar ningú. Només vam veure dos ocells vermells que, espantats, van alçar el vol des del mig del prat i se’n van anar bosc endins. Mentre caminàvem, la Naoko em va explicar la història del pou.
Haruki Murakami

Bona nit Bloc,
Llegir a Murakami es un plaer, m’agrada principalment per tots els detalls d’un altre cultura tant diferent de la meva, tot i que l’argument no deix de ser una història que pot passar a qualsevol lloc del mon. De totes maneres Tòquio Blues no m’agrada’t tant com “Kafka a la platja”...
Al que no li trobo massa solta es al títol que li han donat a la traducció “Tòquio Blues” (Norwegian Wood) es podia deixar el títol original de la cançó dels Beatles que surt moltes vegades a la narració.