«Èxode»

El cap de setmana passat vaig poder gaudir d’una visita excepcional a la exposició del Jordi Abelló als trulls del Celler de Masroig.
“Èxode és una col·laboració entre Jordi Abelló (Reus, 1970) i el Priorat Centre d'Art, i ha tingut el suport de la cooperativa del Masroig, que ha posat a disposició de l'artista els antics trulls, una magnífica construcció subterrània del 1917 on fins fa unes dècades encara es fermentava el vi."
El projecte em va entusiasmar el trobo genial i impressiona baixar als trulls i veure el partit que n’ha tret el Jordi, en quan t’acostumes a la foscor relativa que hi ha, veus clarament les figures i els paisatges, llàstima que sigui una exposició efímera ja que a hores d’ara ja s’han apagat els llums i el silenci i la foscor han tornat ha envair el recinte.

“Només amb un carbonet «i poc més», durant quinze dies el pintor Jordi Abelló ha resseguit les taques que va deixar el raïm fermentat als antics trulls del celler del Masroig per aconseguir les imatges d'Èxode, un projecte artístic en què reflexiona sobre la immigració.
Un rostre o un horitzó marítim per on creua un vaixell mentre unes figures caminen per la platja són algunes de les imatges que Jordi Abelló ha fet sortir de la «pintura natural» que les humitats i filtracions d'aigua ha creat als trulls.”
Aquí un petit, molt petit recordatori

Evito el verb

Bona nit Bloc,

Em fa molta il·lusió tenir entre les mans aquest nou llibre de poemes de la Rosa, aquesta vegada “evitant el verb ens porta a la veritat”...

La dedicatòria quasi em fa plorar, perquè se que es sincera i que surt de molt endins:
“Encara que de vegades les paraules són limitades i que el silenci és la millor manera d’expressar les sensacions més intenses, ara no vull evitar el verb i et vull dir que T’Estimo molt, mama. Un petó molt fort, ”

Et llegeixo un dels poemes ?

CAIC
Desequilibri del pulmó
si em giro cap a tu i et miro els ulls
de l’infinit, si se’t concentren en la mà
que ara t’apropes cap al llavi amb lentitud.

Desequilibri del meu gest,
convulsionat pel teu retall,
alliberat dintre del marc dels teus cabells,
el pit, el braç, el sexe en distensió,
les cames doblegades sota el sol,
els peus al ferro del balcó.

Desequilibri quan m’aboco dins del buit
Del teu perfil que ara es desfà,
Si deixes l’horitzó i em converteixo
En l’altra banda del mirall.

Sóc just a l’angle del desig.
Caic.

Rosa Comes Casas

Beethoven...

Beethoven... perquè el silenci no sigui tant evident .

Ahir va ser Sant Jordi

Bona nit Bloc,

Ahir va ser Sant Jordi, com no podia se d’altra em van regalar roses i llibres i entre ells aquest tan especial, encara que fa molts anys que el vaig llegir no el tenia i m’agrada molt per dos motius, perquè es de la Marguerite i per el nom de Alexis tan vinculat a la meva vida actual.

El origen del mundo

Hola Bloc,
He acabat la lectura d’aquest llibre del Jorge Edwards, es una petita història que explica el terrible que pot ser per una persona estar gelós i que encara que segurament no es veritat el que se imagina, ell si recrea pensat que si i sembla que s’ho passi fins hi tot be imaginant amb tots detalls com van passar les coses.
El títol del llibre te a veure amb el quadre de Gustave Courbet que en el seu moment va provocar un gran escàndol.

El guardian entre el centeno

Bona nit Bloc,

Aquest llibre de J.D. Sanlinger es llegeix com si algú te estes empaitant, encara que la història no interessés massa no se que hi ha que et fa avançar a pressa feta, es un llibre que fa un munt d’anys que està per aquí però encara que li he tret la pols tropezientas vegades mai em passava pel cap llegir-lo ja que per començar el títol no m’agradava, be, el trobava molt poc atractiu, i... ara resulta que es part d’un poema, i que només rascant una miqueta resulta que es molt famós i de lectura obligada etc. etc. Ai, be, m'agrada’t

Ja posats a buscar fins hi tot te una cançó dedicada.

Kore

Bona nit Bloc,

Al entrar a l’habitació he vist que el “Kore” havia saltat de la prestatgeria, allí estava com reclamant atenció, com dient , - fa temps que no em llegeixes- i te raó i això que els poemes del Joan Duran son preciosos... i et fan pensar... i t’omplen els buits que a estones se intercalen dins d’un...

Ocupo aquest reducte d’univers,
estenc el meu cos com una liana,
els meus ossos són les bigues i la fusta,
i els meus cabells el sostre i la savina.

No hi ha sortides.
Continuo cavant galeries,
flueixo entre escletxes i finestres
aferrant-me a les restes d’una vida
que no sé ni per què visc.
___________________________________________________
Fa tres anys

Plou

Bloc,
Miro rera els vidres com plou, veig que la flor de la clivia comença a desfer-se, sona Bach i tot te com un ambient càlid i tranquil, diria de rutina que ja m’està be, es un moment per ancorar, no cal que passi res mes... quan la música s’acabi potser l’encant es trencarà...

Diumenge de rams

Bona tarda Bloc,

Avui diumenge de rams m’he posat l’abriguet de piqué, sabates i mitjons blancs, ah ! i els guants, les floretes al cap i he agafat el palmó i cap a beneir, els rosaris de sucre ja mels havia menjat ? desprès de passejar el palmó amunt i avall, una escombrada per el passadís i per fi penjat al balcó.
___________________________________

Fa tres anys

Mirant...

Bona nit Bloc,
Mirant... núvols, arbres, camins, mar, muntanyes, pedres, murs, camps, pobles, gent, homes, blancs, negres, dones, amb mocador, sense, amb botes, rient, parlant, caminant, passant, passant, passant...
i escoltant ...

___________________________________________

Fa tres anys