Estiu

Genial interpretació de Sidney Bechet

La terrorista bona

Hi ha terroristes bons i dolents? Sembla per el títol d’aquest llibre de la Doris Lessing que podria anar per aquí el seu argument, però no, el títol es deu en que un moment donat un personatge fa referència a un “Manual de la buena terrorista”. Be, en realitat si que al final tots esdevenen terroristes ja que jugant, jugant fan un atemptat on mora bastant gent, dic jugant perquè ni ells mateixos s’acaben de creure que son terroristes de veritat, crec que al final tots lamenten a la seva manera com han anat les coses i mes d’un del grup li hagués agradat que no hagués passat.
El llibre es bo de llegir sobre tot perquè es va seguint el progressos que fa l’Alice per convertir en una casa de veritat la que era una vivenda abandonada i maxacada per el mateix Ajuntament per requalificar-la i construir blocs de pisos. La Doris ho explica tot magistralment.

American Cuisine

Hola !!!

Fa un parell de dies vaig anar al cinema, la peli, “American Cuisine”, molt però molt divertida, plena d’humor i situacions molt inversemblants (no se si la paraula s’ajusta massa al que vull dir però em fa gràcia). El mes impressionant de tot però, es que al arribar a casa engegues l’ordinador i fas ru,ru ru, per allí al “you tube” i plaf !! ja tens el tràiler de la peli.
Aquest cicle de “ cinema i gastronomia” es un xulada l’únic es que t’agafa una gana...que et menjaries un toro amb les banyes incloses.

El vertigen del trapezista

Hola bloc,
He acabat de llegir aquest llibre de relats del Jesús M. Tibau, que te aquell bloc tan maco en un racó dalt del mon, els relats m'han agradat molt i en alguns sí que he arribat a sentir una mica el vertigen del trapezista.
La lectura d’aquest llibre es la proposta del Club de lectors de la Biblioteca Publica de Tarragona, aviat ens reunirem per fer-ne el comentari, i a finals de setembre gaudirem de la visita del propi autor i podrem saber mes coses d’ell i la seva obra.

Apunts de la contraportada:
"L’autor va caure enamorat d’aquest títol, “El vertigen del trapezista” de seguida que el va trobar en un bloc del mateix nom, que molt amablement l’ha cedit per aquest llibre.
Aquest recull inclou 34 contes on els personatges sovint busquen el fràgil equilibri entre el passat i el futur, entre els somnis i la realitat, i aquesta indecisió pot arribar a provocar vertigen.
Amb tendresa i sentit del humor, Tibau ens presenta petits retalls d'històries que ens faran pensar, o que ens deixaran un somriure simpàtic als llavis."

Vacances hawaianes

Hola jaka !!!
Holaaaaaaaaaaaaa katerina!!! Oh que maca que estàs !!!
Que et sembla ? mes hawaiana ja no hi puc estar oi?
I tant !!! Què t’ho has passat be?
Fantàstic !!! tot son flors, onades transparents, dolces melodies i entre mig algun “sanfranciscu”...
I ara què? Cap el pradu ? A la feina?
Ai, si, quina mandra, però buenu encara queda el cap de setmana... per cert, vols venir que t’ensenyaré les fotos ?
Vale, anem.
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

El palau de la lluna

Bona nit Bloc,

“El palau de la lluna” es el últim llibre que he llegit del Paul Auster, si l’hagués deixat a la meitat (cosa que en un moment donat vaig pensar ja que no m’acabava de fer el pes) m’hagués perdut un bon llibre amb un argument com sempre súper original, es el que m’entusiasma mes del Auster els arguments, les trames tant diferents de les seves novel·les, hi ha molts escriptors que dominen la tècnica i la llengua però son pocs els que sobresurten per la originalitat de les seves històries. El llibre va mes o menys d’això...
Marco Stanley Foog és un orfe que intenta trobar respostes als interrogants que li planteja el seu passat i al gran enigma del destí. Marco està determinat a buscar el seu pare i inicia un viatge que el portarà dels carrers de Manhattan al bellíssim paisatge dels deserts de Utah.

Titànic

Bona tarda Bloc,

Avui he embarcat al Titànic, he passejat per els passadissos del famós vaixell i m’he fet bastant la idea de com devia ser la vida a bord, i també de la tragèdia que van viure tots aquells passatgers, la veritat es que quant ho penses i ho veus recreat en imatges devien ser uns moments-hores horrorosos. Per sort aquesta vegada l’aventura a acabat be i hem aterrat sans i estalvis.

La Rosa, l’Albert i la jaka moments abans d’embarcar.

Deliciosa Marta

Bona nit Bloc,
He anat al cinema, i aquesta peli de la Marta m’agrada’t molt, una comèdia divertida amb un fons dramàtic i amb els seus moments humorístics... Marta es una cuinera apassionada de la seva professió, realitza veritables obres d’art culinàries, es introvertida i pràcticament no te vida social viu únicament per el seu treball. Però la seva vida canvia quan s’ha de fer càrrec de una neboda de vuit anys, una difícil relació que al final acaba be amb l'aparició del Mario.
Aquí et poso un petit vídeo...

Mort a Venècia

Ho recordo ara...
Hi havia un rellotge de sorra igual a casa, la sorra fluïa lentament provocant la il·lusió de in-mutabilitat...
Del recipient superior vàrem comprovar que la sorra adquireix una major velocitat al final...
abans donava una falsa impressió d'abundància però en el últim moment
ja no hi ha temps,
es ja tard per meditar.

Aquaticòfons

Hola Bloc,

El Guillermo Fernández fa una proposta amb la creació de sons del aigua que ell ni diu aquaticòfons, la veritat es que m’agrada’t molt la seva exposició es molt ingeniosa i relaxant...
“La creació dels aquaticòfons proposa una introspecció al món del sons aquàtics. Són enginys especialment concebuts per reproduir diferents sons del aigua que, convenientment amplificats, recreen sensacions acusticoaquàtiques.”
Sala d’exposicions dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació de Tarragona.
Del 31 de juliol al 29 d’agost de 2008
Mira, he provat de fer uns quants lius per aquí dins del disc dur i m’ha sortit aquest fitxer de so que jo li dic aquaticòfon virtual...