Si menges una llimona sense fer ganyotes

Bona nit Bloc,
"He sentit a la ràdio que si menges una llimona sense fer ganyotes, s’acomplirà tot el que desitgis, però en fa por provar-ho, fer ganyotes i que cap desig no es faci mai més realitat.”

Així es com acaba el últim relat del llibre del Sergi Pàmies, i dona que pensar i fa somriure com tot el que ell escriu encara que sigui seriós... el relat que m’agrada’t mes es “Com dues gotes d’aigua” en el que descriu de forma magistral la vida d’una gota d’aigua des de que surt per l’aixeta fins que cau a la pica... quin art, fantàstic !!!
No se si provaré de menjar llimones... per si de cas... encara que les de la foto... que et semblen ?

Seguim escoltant a la Madeleine i seguim “buscant “.

Parlar amb els gats ?

Bona nit Bloc,
Apuntem: Acabo de llegir “Kafka a la platja” un llibre que pel que he pogut sentir molta gent qualifica de rar. Haruki Murakami explica una història que no es que sigui massa “rocanbolesca” però que si que es barregen situacions reals amb esdeveniments del tot fantàstics. En Nakata parla amb els gats i els gats li contesten, el protagonista es fa dir Kafka i “Kafka a la platja” es el títol d’una cançó… hi ha alguns moments una mica “gores” com quan en “Johnnie Walquer” (sí, si el del whisky) es menja els cors dels gats que encara estan bategant. Aquest capítol es un somni d’en Nakata ¿ Es que en Kafka s’ha transportat en l’espai i mata al seu Pare (J.W.) ? M’agrada’t la forma en que està escrit i la seva originalitat, el que potser m’agrada’t mes son els diàlegs que tenen entre si els diferents personatges, Nakata amb els gats, Nakata amb Hosimo, Kafka amb l’Oshima, l’Hosimo amb la pedra, he trobat que hi sobren algunes coses com quan l’Hosimo es troba amb el coronel Sanders... d’acord que l’ajuda ha trobar la pedra que obra la porta d’entrada, però, a que be la cita imposada com a condició ? aquí crec que s’empatolla una mica. Potser s’ha de llegir amb clau nipona ?
Aquest llibre es la lectura proposada per el Club de Lectors de la Biblioteca Pública de Tarragona per el mes de setembre, llàstima que no vaig pogué assistir a les reunions - debats m'hagués agrada’t saber les opinions dels meus companys i també pogué saber alguna cosa mes per el traductor del llibre Albert Nolla que hi va ser present, be, potser algú t’apunti quelcom.

Kesse

Bona nit Bloc !!!
Aquesta setmana vaig pogué assistir a la presentació del número 41 de la revista “Kesse” que ja fa un bon grapat d’anys publica el “Cercle d’estudis històrics i socials Guillem Oliver” aquesta vegada està dedicada a “La literatura catalana al Camp de Tarragona” i viatjarà cap a Frankfurt en tres idiomes, català, alemany i anglès... ho trobo fantàstic, una bona iniciativa, així ens podran entendre molt millor i es podrà llegir que per aquí al “Camp” també hi ha bona literatura i bons escriptors.

La presentació va anar a càrrec de Adam Manyé, escriptor i director dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, i de Jaume Llambrich (oh Jaume !! ) membre del consell de redacció de Kesse. Molt de públic, retrobament desprès del “largo y cálido verano”

Els articles d’aquest número els he trobat especialment atractius per els punts de vista diferents com ho tracten els articulistes.

Un bou?

Jakaaaa !!! Que dius d’un bou ?
Ei, Katerina, ja m'estranyava que no sortissis per aquí.
Es maco ? envesteix ? te novia ?
Es molt maco, per això surt per les festes mes importants, dona, d’envestir no ho se, però porta foc a les banyes i no se si està compromès...
Ai, no se, crec que m’estic enamorant...
Sense veure’l ?
Doncs si, noto un no se que, potser vaig a donar una volta a veure si el veig.
Val, que tinguis sort, a lo millor feu un arreglo i te inclouen al bestiari.
Crec que no faria mal paper, oi?
Ben mirat, doncs no estaria malament.
Amor, amooor, amoooooorrrr !!!
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Traducció literal

Bloc,
Escoltat avui mentre comprava verdura...
La venedora es gaditana de “pura cepa”...
La compradora es catalana i li pregunta: Te queda julioverde ?
La venedora li contesta: Si, aun hay
S’han entès sense cap problema.
Penso que també podia ser que la compradora volgués un Julio Verne o una mica de perekil.

La samarreta

Bloc bones,
Ja tinc la samarreta de les Festes, com pots veure aquest any està dedicada al Bou, el disseny el trobo molt però que molt xulo, súper guai, fasion, els responsables del disseny son dues persones encantadores i molt creatives la Cecília i el Xavier, felicitats ¡!!

Ja es aquí, la Festa de totes les festes !!!

Bloc,
Doncs sí, ja ha arribat la FESTA !!! El primer que hem de fer es visitar a la nostra Santa Tecla a la seva capella virtual, no fos cas que s’enfadés, i tu, jo, i el ordinador s’ha n'anéssim a parar fora d'òrbita, i quedéssim esborrats de la xarxa.
Aquest any no se com ho viurem... ara sigui com sigui la qüestió es viureu oi?
De moment engeguem la primera “Amparito”

Bon cop de falç !!!

Jaka, hola !!!
Hola Katerina, bones !!! Que dius?
Et vinc a convidar perquè anem al pradu a fer un soparet campestre.
Ondia, quin mega-bocata!!!
He, que m’ha quedat apetitós ?
Doncs si, fa bona pinta, si que vinc.
Oh que be, encara que el pradu crec que avui estarà molt pelat amb tants cops de falç... no deu quedar ni una herbeta sencera.
On quedem?
Ara et passo a buscar.
T’espero Katerineta.
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Per la Blanca, veïna estiuenca del meu replà.

Bona nit Bloc,
T’agraden aquests geranis? Oi que son macos? Doncs estan al meu balcó i avui li dedico el post i la foto a la Blanca la meva veïna estiuenca de replà doncs a ella li encanten, sempre, sempre m’ho diu. Avui ja a marxat se li han acabat les vacances, ja no sentiré com es tanca i obre la seva porta i no ens trobarem per xerrar una estoneta, be, esperarem el proper estiu, quan arribi la sentiré i penso que potser podrem aprofundir una mica mes en la nostra amistat ja que aquest ha estat un estiu una mica xungo per mi.
Bona rentrée Blanca !!!

Novament Perucho

Bona nit Bloc,
Fa pocs dies que he acabat de llegir “Les aventures del cavaller Kosmas”, del Joan Perucho i novament he quedat encisada per la història que m’ha explicat, amb totes les seves criatures fantàstiques com els autòmats mecànics que no he pogut de deixar d’imaginar-me’ls durant tota la lectura com els robots de la “Guerra de les Galàxies”, i el voltor joglar que canta, i el final quan obre el còdex i surt la bella Egeria, un llibre singular, amable, relaxant, divertit.
Una descripció que m’ha fet somriure molt:
“El Dux Simplici tocava la mandolina davant del mirall. Cantava amb veu efeminada, lleugera i versàtil. Però el dramatisme de la cançó l’obligava de prompte a canviar inesperadament una veu ronca, tintada d’una obscura passió masculina, gens convincent.
Va deixar de tocar i aguantant l’instrument amb una ma, es va esponjar els cabells amb l’altra, mentre estudiava atentament la imatge que es reflectia a la superfície del mirall. Va donar tres passos de dansa cap a l’esquerra, iniciant una volta amb tot el cos però el moviment no li va agradar en absolut...” va pensar que mes tard hauria d’assajar molt mes...
Comentari de Patricia Rodón.
M’adono que m’agraden molt totes les paraules que comencen amb K... com per exemple Kosmas... o... Kassola, Kurtina, Kurreu, Kuina, Kasa, Kol, karavana, ect. ect. kua de ruc