
dissabte, d’agost 11, 2007
divendres, d’agost 10, 2007
Johnny
Hola Bloc,
“Algú” des de Berlín s’ha assabentat que estic llegint la biografia de la Marlene (el corrector del Word em rectifica i diu que està mal escrit que en realitat es “marrana”) hummm, no se, no no se... be al que anava, i m’envia la cançó “Jonny” de Kurt Weill interpretada per la mateixa Marlene...gràcies “algú” !!!
Com mes m’endinso en la lectura d’aquest llibre mes extraordinària trobo a aquesta dona, que va saber crear-se una imatge i acaparar l'atenció arreu on anava, es d’admirar perquè va saber trampejar amb molt d’èxit tots els alts i baixos de la seva carrera... també sense ganes d’ofendre, apunto que en la seva vida privada la trobo un “pendó”.
“Algú” des de Berlín s’ha assabentat que estic llegint la biografia de la Marlene (el corrector del Word em rectifica i diu que està mal escrit que en realitat es “marrana”) hummm, no se, no no se... be al que anava, i m’envia la cançó “Jonny” de Kurt Weill interpretada per la mateixa Marlene...gràcies “algú” !!!
Com mes m’endinso en la lectura d’aquest llibre mes extraordinària trobo a aquesta dona, que va saber crear-se una imatge i acaparar l'atenció arreu on anava, es d’admirar perquè va saber trampejar amb molt d’èxit tots els alts i baixos de la seva carrera... també sense ganes d’ofendre, apunto que en la seva vida privada la trobo un “pendó”.
dimarts, d’agost 07, 2007
Una experiència divertida

Hola Jaka, bona nit !!!
Eps, Katerina, fa dies que no et veia el rabu... on eres? Ja fas vacances ?
Encara no, tinc previst marxar ben aviat cap els verds prats dels Pirineus. De moment he anat por ahi a veure que em trobava i m’ho he passat molt be per Barcelona fen d'estàtua humana.
De Colon?
Doncs si com pots veure a la foto, no trobes que era molt adient aquesta disfressa?
Clar, molt encertada. I has tingut moltes dificultats a l’hora de trobar lloc per instal•lar-te ?
Sí, una mica perquè a les Rambles ja no hi ha ni una rajola lliure, allò sembla el passeig de los muertos vivientes.
He, he, I no et feia mal la pota tanta estona estirada?
Si, jaka, però mira ha estat una experiència divertida.
Jaka, ens prenem un santfranciscus ben fresquet ?
OK !!!
Vaig a buscar els glaçons.... Muuuuuuuuuuuuuuuuuuu
Eps, Katerina, fa dies que no et veia el rabu... on eres? Ja fas vacances ?
Encara no, tinc previst marxar ben aviat cap els verds prats dels Pirineus. De moment he anat por ahi a veure que em trobava i m’ho he passat molt be per Barcelona fen d'estàtua humana.
De Colon?
Doncs si com pots veure a la foto, no trobes que era molt adient aquesta disfressa?
Clar, molt encertada. I has tingut moltes dificultats a l’hora de trobar lloc per instal•lar-te ?
Sí, una mica perquè a les Rambles ja no hi ha ni una rajola lliure, allò sembla el passeig de los muertos vivientes.
He, he, I no et feia mal la pota tanta estona estirada?
Si, jaka, però mira ha estat una experiència divertida.
Jaka, ens prenem un santfranciscus ben fresquet ?
OK !!!
Vaig a buscar els glaçons.... Muuuuuuuuuuuuuuuuuuu
dissabte, d’agost 04, 2007
El servei meteorològic informa
dimecres, d’agost 01, 2007
Vacances exòtiques
diumenge, de juliol 29, 2007
Mem de la catosfera
La Bego des del seu Bloc m’envia aquest meme de la catosfera per si vull seguir-lo... be, doncs... a jugar !!!
Recomana un bloc amb català:
Poètiques... evidentment per que es molt poètic.
Recomana un bloc en un altra idioma:
Las afinidades electivas...Val la pena entra-hi...
Recomana un post d’especial interès:
Dia de tertúlia de Justícia poètica, encara que recomanaria tots els posts d’aquest bloc, llàstima que ara està una mica aturat.
Recomana un web:
Amb els cinc sentits...la pàgina de Lletres de Tarragona
Recomana una eina d’Internet:
Una eina que serveix per tot, Tot !!! Tinet !!!
Recomana un vídeo:
Les aventures de la vaca Katerina
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
Recomana un àudio:
Catalunya música
Passo el meme a:
Poètiques, Human Trash, El basar de les espècies, Violette Moulin , El vertigen del trapezista
Recomana un bloc amb català:
Poètiques... evidentment per que es molt poètic.
Recomana un bloc en un altra idioma:
Las afinidades electivas...Val la pena entra-hi...
Recomana un post d’especial interès:
Dia de tertúlia de Justícia poètica, encara que recomanaria tots els posts d’aquest bloc, llàstima que ara està una mica aturat.
Recomana un web:
Amb els cinc sentits...la pàgina de Lletres de Tarragona
Recomana una eina d’Internet:
Una eina que serveix per tot, Tot !!! Tinet !!!
Recomana un vídeo:
Les aventures de la vaca Katerina
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
Recomana un àudio:
Catalunya música
Passo el meme a:
Poètiques, Human Trash, El basar de les espècies, Violette Moulin , El vertigen del trapezista
dimecres, de juliol 25, 2007
Marlene Dietrich
dissabte, de juliol 21, 2007
La fortuna del Alvaro

Bloc,
Fa pocs dies que he acabat de llegir “La fortuna de Matilda Turpin” del Alvaro Pombo últim Premi Planeta, que aquesta vegada crec que l’han encertada i no com altres anys que ho donen a pepas i pepos... sempre m’agrada’t llegir a Pombo, el senyor dels sinònims, totes les seves històries semblen molt corrents però la introspecció que fa dels personatges es realment magnifica, son històries de sentiments, bons i dolents, que poc a poc van aflorant i que mes d’una vegada t’he hi veus reflectit.
Llegint m’agafa’t moltes ganes de posar-me a “asubio” al despatx del Juan Campos sentint remors de mar, de pluja i de vent...
M’ha xocat que quasi tota la novel•la quan parla del Juan i del Antonio sempre digui el cognom. La trama gira cap un final insòlit que ni molt menys imagines al principi.
Llegint m’agafa’t moltes ganes de posar-me a “asubio” al despatx del Juan Campos sentint remors de mar, de pluja i de vent...
M’ha xocat que quasi tota la novel•la quan parla del Juan i del Antonio sempre digui el cognom. La trama gira cap un final insòlit que ni molt menys imagines al principi.
"Con viento forastero, ponte a asubio y rescolda el brasero"
dissabte, de juliol 14, 2007
KS77

Bona tarda Bloc,
Tinc a les mans el últim llibre del periodista i escriptor Ferran Gerhard, encara no l'ai llegit però vull que vegis la edició tant acurada i original que te. Be, potser millor també et transcric l'article que li ha dedicat la revista “Entitats” i així entendràs millor la singularitat del llibre.
“El periodista i escriptor Ferran Gerhard ens torna a sorprendre amb la publicació d’un nou llibre, KS77, que segurament serà molt preuat per els col•leccionistes i bibliòfils a la recerca de peces singulars. Com sempre en l’autoedició continua col•laborant amb l’inefable Guigui pel que fa al disseny i la portada, però l’interior també es molt interessant, especialment per aquella generació que va viure la transició desprès de la llarga i obscura nit franquista. Ferran Gerhard ens demostra com l’espurna de la rebel•lia no s’apaga així com així i roman amb els anys, com si fos un gest inculcat per la joventut mateix. Molts dels que van viure uns temps de silenci en què la por i els ideals feien sentir joves s’identificaran en la narració d’aquestes pàgines.
El KS77 que dóna títol al llibre no és altra cosa que el misteriós tatuatge que portava Welzel-Ches, el reu que fou condemnat a mort i executat a la presó de Tarragona el mateix dia que Puig Antich ho fou a Barcelona. D’alguna manera el text de Gerhard és un homenatge a totes les víctimes i a tots els que hi oposaren resistència. Especialment sucós el pròleg en castellà d’Amador Sandaño, un anarquista compromès que des de Buenos Aires estira les orelles a l’autor i a tots nosaltres, a propòsit del llibre, perquè vivim en una societat acomodatícia i superficial. El lector no pot deixar de pensar qui és aquest Amador i és fàcil i probable que sospiti que no sigui un alter ego de l’autor. Però això ja és fer volar coloms.”

“El periodista i escriptor Ferran Gerhard ens torna a sorprendre amb la publicació d’un nou llibre, KS77, que segurament serà molt preuat per els col•leccionistes i bibliòfils a la recerca de peces singulars. Com sempre en l’autoedició continua col•laborant amb l’inefable Guigui pel que fa al disseny i la portada, però l’interior també es molt interessant, especialment per aquella generació que va viure la transició desprès de la llarga i obscura nit franquista. Ferran Gerhard ens demostra com l’espurna de la rebel•lia no s’apaga així com així i roman amb els anys, com si fos un gest inculcat per la joventut mateix. Molts dels que van viure uns temps de silenci en què la por i els ideals feien sentir joves s’identificaran en la narració d’aquestes pàgines.
El KS77 que dóna títol al llibre no és altra cosa que el misteriós tatuatge que portava Welzel-Ches, el reu que fou condemnat a mort i executat a la presó de Tarragona el mateix dia que Puig Antich ho fou a Barcelona. D’alguna manera el text de Gerhard és un homenatge a totes les víctimes i a tots els que hi oposaren resistència. Especialment sucós el pròleg en castellà d’Amador Sandaño, un anarquista compromès que des de Buenos Aires estira les orelles a l’autor i a tots nosaltres, a propòsit del llibre, perquè vivim en una societat acomodatícia i superficial. El lector no pot deixar de pensar qui és aquest Amador i és fàcil i probable que sospiti que no sigui un alter ego de l’autor. Però això ja és fer volar coloms.”

Ferran Gerhard
diumenge, de juliol 08, 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)