Avui traient la pols...

Avui traient la pols de un prestatge alt, els ulls m’han saltat a un llibre molt estimat, l’he agafat amb molta cura i mentre l'acaronava m’han vingut al pensament un munt d’hores de la meva infantesa que vaig passar llegint-lo, he anat resseguint les seves il•lustracions i he recordat que algunes em feien molta por fins i tot m'esglaiava, les figures dels follets m'inquietaven, i la Reina de la Neu o la dona lapona en donaven esgarrifances, n’hi havien altres que no com “Les flors de la petita Ida” , aquesta rondalla m'agradava molt :

Les meves pobres flors són ben mortes - va dir la petita Ida. – Tan boniques que eren ahir, i ara estan totes decandides! Què ho deu fer? – preguntà a l'estudiant que s’estava assegut al sofà...

Bloc, només t’ho explico per pogué conservar una petita sensació d’un moment.

Un poeta, un terrat...

El Tristany en el seu bloc parla de que havia pujat al terrat per provar una camera que li havien regalat... això m'ha fet recordar que un dia d'aquest estiu passat jo també vaig pujar al terrat amb la meva càmera disposada a fer les fotos del Segle. M'havien emprat el terrat per filmar un programa de televisió dedicat al Magí Sunyer, narrador, poeta, i moltes coses mes. Llegir la seva poesia es entrar en un mon subtil i a la vegada molt real. Les fotos potser no em van quedar massa be... per compensar aquí deixo un petit apunt de la seva poesia.

Els jocsTemps breu de joc.
Vida a l'enjòlit
al primer toc,
els ulls de bòlit.
Sorpresa, bes.
Perd-te l'enroc,
Sospesa el pes.
Temps breu de joc.

I l'ametrallen
directe al pit.
Les boques callen.
Ni un glop de crit.
La baioneta
fa envit d'un xoc
amb la veu neta.
Temps mort de joc.

De "I després, el silenci" - Magí Sunyer

Diumenge plujós

Des de la finestra veig la pluja com cau lentament, la Plaça està quasi deserta, només un vianant indiferent a les petites gotes... escolto aquesta cançó que em parla d’altres pluges de fa molt de temps, es un moment màgic per un diumenge “platejat” a diferencia de molta gent que diuen que aquest dia els deprimeix a mi m’agrada molt i sobre tot si plou.

Le jour ou la pluie viendra
Gilbert Becaud

Mitjons noruecs?

Em van portar aquests mitjons tan xulos de Noruega... però a la etiqueta hi posa “Made in Nepal”. Això es globalització ?

Remenant papers

Avui remenant papers tractant d'endreçar una mica els munts de “lius” que tinc (i es que cal que m’organitzi, qualsevol dia començaré) he fet una troballa, be, una troballa no, jo sabia que existien el difícil era saber on els havia entaforat, uns carnets i retalls de diaris molt antics on diu que l’Ignasi Romaní (avant passat meu) i que era capellà exercia el seu ministeri en el vapor “Reina Victoria Eugenia” de la Companyia Transatlàntica, en el trajecte Barcelona-Nova York (que guai no ?) i que ho va fer durant 20 anys, una de les dades que he pogut llegir parla del 1.917... Ara ja posats a remenar i a esbrinar he anat a buscar l’ajuda del màgic “Google” i el resultat ha estat fructuós aquí tinc la foto del vaixell “Reina Victoria Eugenia” amb tota la explicació. I es que això del Internet es massa !!!

Reina Victoria Eugenia:Clase de buque: Vapor Arqueo bruto: 15.400 Tons Arqueo neto: 10.137 Tons. Lugar de construcción: Newcastle Constructor: Swan Hunter En noviembre de 1918 participó en el salvamento del mercante alemán Teresa Horn. En 1920, en ruta de Montevideo a Buenos Aires, fue abordado por el noruego Terrier. Con la llegada de la República, en 1931 se le puso el nombre Argentina. Acabó sus días en el desguace.

El aniversari de l’heura

Al balcó ja fa uns quants anys hi ha una torreta amb una heura plantada, quan les branques es fan molt llargues les tallo hi les poso dins a casa en un gerro amb aigua... les branques duren mes o menys però al final acaben totes pansides i a les escombraries però n’hi ha una branca que no, fa pocs dies va ser el seu aniversari , dos anys!! Dos anys vivint només amb aigua, ha fet unes arrels precioses, arrels que no s'arrelen a cap lloc i veus dia a dia com surten les petites fulles noves. Ho trobo extraordinari i misteriós.

Els colors dels dies

Els dies de la setmana dins meu els tinc estructurats (no se perquè) per colors... Els dilluns els veig blancs, els dimarts de color gris un gris plom i brillant, els dimecres sempre son grocs, lluminosos , blaus son el dijous, els divendres verds, els dissabtes vermells i els diumenges d’un color platejat enlluernador, ho tinc molt clar veig tots aquests colors en renglera i sense posar-hi nom visualitzo tota la setmana.Potser que pensava els dies per colors no m’ha n'hagués adonat mai, però un dia vaig anar al recital d’un jove poeta Franc Prats i un dels seus poemes començava així: “Els divendres són dies verds”... Son verds, sí, sí per a mi també !!! no ho se però em va agradar tenir aquest petit vincle.

Els divendres

Els divendres són dies verds que no tenen objecte
els divendres són regals com improperis
en vindran més i en marxaran d’altres
i la olor de reclosit continuarà fent-me vindre arcades
per la repugnància de la carn eixomorta
perduda
desaprofitada
que mor els divendres de matinada
sense ulls
sense mans
sense ombres felices
sense manyocs de cavells entre les ungles
els divendres, de fet, no existeixen
FRANC PRATS

Cercant els Jaka de la xarxa

Fa ja bastant temps, un dia que potser m'estava avorrint vaig posar al buscador ( no se quin, llavors el Google no existia) el nom de jaka pensant que era un nom no únic però si que ni haurien pocs i la meva sorpresa va ser que ni havien milers i milers, vaig anar entrant a webs i vaig enviar alguns e-mails als meus símils, alguns em van contestar i entre ells va ser aquests músics que fan uns temes ben originals amb les seves marimbas, des de llavors vaig entrant a la seva pàgina per veure el que fan, sembla que aquest que poso es un tema del últim disc.

Una petita història

Va trucar el carter (només una vegada), un sobre, el obro, un Cd, fins aquí res d’extraordinari però el disc es del Compositor Xavier Gols ell va ser mestre del meu Pare, íntim amic d’un oncle besavi Manuel Romaní de Fanés que just va pogué ser Padrí meu de bateig abans de morir (un mes) i la lletra d’una de les cançons del disc que porta per títol “Si gossés” es d’ell, aquí la deixo com un petit homenatge, ell el Manuel a pesar de que la seva feina estava relacionada amb la banca (Director de La Caixa a Tarragona) em consta que era un home de lletres, escrivia poesia i relats, en tinc alguns que potser qualsevol dia pengi a la Xarxa, crec que a ell li agradaria perquè per les anècdotes que sentia per casa era un home modern i les seves idees anaven mes enllà.

Si gosés un moment jo us pregaria

un racó ben petit en vostre cor,

essent de dia son batre suavíssim oiria

com notes fines d’un salteri d’or

I en arribant la nit jo hi dormiria

com s’adorm un infant en dolç obliti

absent ja tot record de lluita impia

mai més de vostre cor jo n’eixiria.

Crec que ha estat una bona idea celebrar el Cap d’Any al “xino”, un altra vegada ja ho vam fer-ho i també es ho vam passar molt be... I es que el “xino” te avantatges com que per ells no es la Festa, (aquest any no faran el canvi fins el dia 29 de gener) llavors tot es mes tranquil, els preus de la carta son els mateixos i no per això pots fer menys gresca, això sí 10 minuts abans de les 12 va passar la “xina” amb la safata del raïm i vam celebrar l’entrada del nou any tal com marca la tradició, els 12 grans de raïm i la copa de xampany (no m’agrada la paraula “cava”), en fi una nit rodona i vam acabar cantant allò de: Roquetes vinc de Roquetes baixoooooooooooooo , però amb “xino” ho sigui: de loquetes vinc de loquetes ect.
Be, emprenc el nou any... xino, xano.
Ja se que no es correcte “xino” però a mi m’agrada.