Bona tarda Bloc,
Llegint una
biografia de la Lauren Bacall escrita per ella mateixa, es interesant i explica
molt be la seva vida, que jo no me imaginava ni remotament que fos com diu al
seu llibre... jo encara no havia nascut i allà a California ja tenien
televisió, cases amb piscina, es casaven 4 0 5 vegades, bevien com a cosacos,
ectr.
El mes important a la seva vida pel que
sembla va ser el seu estimat Humphrey Bogart, fins al
punt de deixar una mica bastant de banda la seva carrera uns quants anys de la
seva vida, li va agradar tenir fills, i estar sempre pendent del Bogie com ella
li deia...
El que ma sorprès es que al cap d’un temps de quedar-se
vídua es volgués tornar a casar, no pel fet de casar-se ja que mes avant si que
hi va tornar, si no perquè fos amb el Frank Sinatra...
Aquí et deixo un vídeo de la peli “tener y no tener” que es
la primera que va rodar amb el Humphrey i on segons explica es van enamorar.
2 comentaris:
Seria a principis del 1973 que a Thetre Royal Haymarket, Londres, vaig veure "Applause", que si no falla la memòria era un diàleg entre una joveneta que aspira a ser actriu i, no cal dir, una dama estelada amb una bossa plena d'aplaudiments, èxit, fama i, per descomptat, amb prou vitalitat i bellesa per a posar-se el públic a la butxaca.
Llegeixo cap comentari, però és mentida. Jo vaig deixar un comentari per mi entranyable perquè fa décades que havia viscut a Londres.
Ah! El meu comentari no era anònims i sí era educat.
Publica un comentari a l'entrada